TOT D'UN PLEGAT...

  Doncs sí, als meus 48 anys he aprés a muntar en bici. Els meus records inicials d’anar en bici es remunten al pis de Lesseps a Barcelona on donava voltes a la terrassa amb una bici vermella que encara duia les rodetes petites per nens. No en recordo massa d’aquella època però sí que recordo que vaig anar a un carrer que era tallat i que acabava en rotonda i que allí vaig fer pràctiques intentant deixar les rodetes i anar sola però no tinc molt clar aquest moment doncs deuria tenia uns 10-11 anys i tot és un núvol a la meva memòria. El cas és que un dia la bici vermella va desaparèixer de casa i ja no m’hi vaig preocupar més. Més tard, una altre bici va venir a casa: la bici estàtica. Però és clar,   aquesta bici no tenia res a veure amb la vermella i no em suposava cap esforç el seu ús. Molts anys després vaig començar a   pensar: hauríes de mirar   d’aprendre a anar en bici per si mai necessites fer-ne servir una. Però entre   aquest pensament i les gan...

  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...

  Encara que aquest any hagi estat d’alló més rar, més difícil i més dur que d’altres, dono gràcies per que... ... encara disfruto amb el Lluís i amb la seva selecció musical dels vespres plena de Bee Gees, Kiss, Abba i d’altres grups del passat que em fan riure i ballar i que ens amenitzen breus moments de la nostra vida conjunta. ...encara ric quan el Sushi corre per la casa com un boig a les nits en plan “ locatis ” , els seus cinc minuts d’activitat diaris. ...encara treballo. Les circumstàncies actuals han fet que l’ambient laboral hagi fet un gir de 180º però tot i això, encara tinc feina i n’estic molt agraïda. ...encara puc veure al pare malgrat els confinaments perimetrals, comarcals i municipals que ens han imposat aquests dies. ...he pogut veure la família de Mallorca tot havent dificultats per la presència del Covid-19. ...encara tinc salut. Bé, darrerament em molesta la panxa i encara estic fent les proves d’al·lèrgia per a confirmar la intol·lerància al Ibup...

 I finalment queda la decoració i enganxar les pàgines al llom. Jo he agafat una col·lecció de papers que, més o menys, ténen els colors conjuntats i que hi peguen amb el color de les fulles de l'àlbum però es pot fer del color que sigui i combinant-los de la forma que millor penseu. He decorat tant la contraportada com la darrera pàgina posant dues butxaquetes i així queda una mica més "vestit" i permetrà posar-hi algun afegit tipus full amb l'índex de les fotografíes,  per exemple. Abans d'encolar les pàgines al llom, vaig a decorar el llom per la part exterior, que durà el títol de l'àlbum, en aquest cas: Arezzo. Els números de l'any no em convencen gens així que segurament els canviaré pero les lletres les trobo divertides (són unes enganxines amb una mica d'espuma que vaig comprar als xinos). I quan ja tinc  totes les pàgines decorades i els darrers detalls, enganxo les pàgines una per una al llom.  Consell: jo començo a enganxar per el final, don...

Seguim amb l'elaboració de l'àlbum: Per a fer les fulles interiors de l'àlbum  faré servir cartolina kraft  que m'hi escau prou bé amb les tapes però es pot fer servir qualsevol color que es vulgui. És més, jo faré servir el color kraft per a la base de les pàgines doncs després hi posaré papers de colors al damunt però es pot fer amb els papers de colors directament sempre que tinguin un gramatge prou gran doncs sino, els fulls es doblegaran amb facilitat donat el pes de les fotografies. Per a les butxaques o desplegables podem fer servir un gramatge més fi doncs el pes serà menor i així tampoc carregarem en excés les pàgines. Abans però he de dir-vos que se'm va oblidar totalment que s'havia de fer un pas més al llom i concretament, és el de tallar les cantonades. Això es fa per a que les pàgines quedin millor i no sobresurti el llom per sota i de passada, també alleugerim el pes de l'àlbum. Ara sí, ara ja podem seguir  amb les pàgines. Tallem les nou pàgi...

Molt bones! Feia molt de temps que no deia res per que he descobert YouTube i m'hi he enganxat  ... Això de fer coses d'scrap al final et motiva per a ensenyar el que fas encara que lo meu sigui una mica de nyigui-nyogui  doncs no tinc el nivell dels professionals. Però qué voleu, em fa il·lusió ensenyar el que faig, perque una té una auto-estima baixeta i de cop, veure que amb una mica de papers i adhesiu surten coses curioses, doncs, sí, anima força. Jo era de les que a plàstica no em sortia res del dret i sempre demanava socors als pares, que pel que sigui, en sabien més que jo de fer manualitats. Aquests dies, he fet molts àlbums i com tinc milions de fotografies m'han anat d'alló més bé per a organitzar-ho tot.  I ara em venia de gust fer un petit tutorial (no ho puc fer encara a Youtube perque no tinc les eines cinematogràfiques addients)  de com fer un àlbum per si algú hi estés interessat.  És molt fàcil i les eines necessàries (encara que jo en tinc d'e...