De la pluja i les seves conseqüències
Plou i no fa sol. No hi ha bruixes i si les hi ha, no es deuen pentinar perquè me les imagino amb un cabell ben rebel i ple de nusos. Bé que són bruixes, no? Veig als cargols com repten pel terra de camí a la fresca amanida que es faran amb aquella planta que hi ha al racó de l'escala. Que no s'acostin al gerani o aniran a la cassola! A mi els cargols no em molesten llevat quan no els veus i en sortint de casa, scritx!! els trepitges sense voler. Ecs, això sí que no m'agrada. Em sap greu, jo no ho volia fer. Però és clar, es posen pel mig i què volen que faci! De petita, recordo que a Mallorca el meu avi feia cargols a la cassola amb herbes o bé amb all-i-oli. Ah, aleshores era un plaer menjar-los amb aquella salsa tan espessa!! Però ara, de gran, uf, no me'ls puc menjar. Sé que és una bajanada però de cop, els recordo traient la baba i deixant-la repartida pel terra i m'entra un nosequè.... que no me'ls puc menjar. Ara, l'all-i-oli, en canvi, me...