Bares, qué lugares!!

Bares, qué lugares 
Tan gratos para conversar 
No hay como el calor del amor en un bar!

(...)




Cantaven els Gabinete Caligari. I sí, tenen raó. No hi ha un bar igual i a més, tenint en compte que a Espanya hi deu haver més bars que metges de capçalera, doncs dóna per molt.
Hi ha els bars casposos, per exemple. Són aquells que s'hi reuneix una congregació de personal, eminentment masculí, i es discuteix i es debat sobre la política, la situació econòmica actual mundial o bé tot plegat i ben remenat. 
Hi ha un bar, a Rubí, que nosaltres l'anomenem "El Mostatxo" doncs l'amo té un bigoti que ens recorda al personatge del Mauricio Colmenero a la sèrie "Aída". És igual de fatxa i igual de masclista que el personatge de televisió i el seu exèrcit de clients és igual o pitjor que ell. Un dia discutien, a crits, que "con Franco se vivía mejor!". Toma ya! Ens ho vam prendre amb bon humor i no vam entrar a discutir amb aquella colla que, vaja, potser aquella època per a ells va ser bona però que per a una bona generació d'espanyols, no massa. Ara, com no es pot fumar dins el local, s'hi pot estar prou bé. Però no vull pensar com seria abans de la legislació anti-tabac: del fum no s'hi deuria veure res! Ara, es concentren a l'exterior -si el clima ho permet- i criden i discuteixen mentre es fan la cerveseta i les olives.
Després hi ha els bars que no semblen el que són. Concretament, parlo d'un bar que hem descobert fa poc a la urbanització i que feia anys que hi era... però que vist de la carretera semblava un "club", ja m'enteneu. Doncs ha resultat ser un bar que el regenten una família gallega (per això li diem el bar "dels gallegos", originals, eh?) i que fan un menjar gallec que és per aplaudir amb les orelles. Segons ens explicava la mestressa un dia, abans de la crisi, tenien el local sempre a rebentar. Ara que, algun dissabte que hem coincidit amb taules plenes, mare meva, fan el calaix que no han fet la resta de la setmana!
Què me'n dieu de la nova generació de barmans orientals? Després del "tot a cent" i de les perruqueries, els bars són el següent esglaó per a conquerir la terra promesa. Bé, exagero una mica, però de vegades és sorprenent com canvien les coses. Un bar que hi havia a Sabadell que feien unes hamburgueses molt bones, molt bé de preu i que estava ple de gom a gom, ara el duen uns xinesos. Sorpresa. Ara no hi va ningú. No m'estranya El dia que vam descobrir el caràcter oriental de les hamburgueses era hivern. Estàvem sols. Quan ja vaig deixar de notar les mans del fred que hi feia, vaig demanar a la noia de la barra si podia posar la calefacció:
-No hay carefacción, sentir.
Doncs nosaltres no volver. Quin remei!
Amb això no vull dir que siguin bars dolents, no, res d'això, però crec que el tema de la restauració encara no el tenen prou dominat. Hi ha un bar a Lesseps que a més de tapes de morro de porc fregit ("cortezas", vaja) la propietària fa el seu plat estrella: "arroz frito". Uf. Un cop el vaig tastar. Uf. Tampoc hi he tornat. No sé si és que aquell plat no era ben bé el seu fort o bé que jo tinc un concepte de l'arròs fregit xinés diferent del que tenia ella... El cas és que surava en oli i no tenia gust a res malgrat crec que hi havia bacon i algun tros de ceba...
I després hi ha els bars amb caràcter "pijo". El Zurich de Barcelona en podria ser un. Està en un lloc privilegiat, sí, però cal que cobrin per un aigua amb gas 4 Euros? Si encara posessin una pasteta... Tota la turistada que ens visita deixa un bon pessic ja sigui a la terrassa o dins el local, en aquelles taules rodones tan petites que amb prou feines hi cap una tassa de cafè i un croissant. No vull ni pensar què cobren per aquest menú!
Hi ha bars que van tancar fa dècades i ara els rehabiliten. Oh, què xulos són! El Velòdrom, per exemple. Però després, el servei és tan ineficaç com l'assecador elèctric de mans.
I això fa que prefereixi anar al bar del costat, que, molt més petit i sense aquestes ínfules de grandiositat, et preparen el cafè amb llet sense haver-lo demanat doncs et coneixen de tota la vida gairebé.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ara, què?

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)