Dia de trasplantaments

A la fi. Algú m'ha escollit. Mira que estava ben amagat entre mil geranis més de colors ben llampants, però m'han escollit a mi. Què dec tenir per a que merèixer aquest privilegi? Bé, tant és. El cas és que me'n vaig a veure món.
Em duen en braços. Em posen a l'ombra, als peus de la meva nova propietària  Ens movem. Anem en cotxe. Sortim. La llum del sol m'encalenteix les fulles de nou. La meva propietària diu quelcom:
-... no, ara no, més tard.
Deu parlar del meu trasplantament. Em plantarà ara? Sembla que no. Millor, crec que ara amb tant de sol, em cremaria. Ep, oh, què és això? Un gat? Fora, fora, ni m'oloris, eh? Fuig! Ai, que encara se'm pixarà! Per sort, el seu interès per mi ha finalitzat. Quin descans, només em volia identificar. He d'anar amb compte que si em despisto, aquest deixarà la seva marca i després no hi haurà abella que vulgui venir...
Ai, quin solet més bo que fa, llàstima del vent. Massa fort. A més, m'han col·locat molt a la vorera de la taula i això pot resultar perillós, amb aquesta bèstia peluda rondant per aquí.
Mmmmm... crec que dormiré una miqueta.
Ep, un altre cop tu! Ah, no, aquest és un altre! Però quants n'hi ha aquí? La propietària crida:
-Brutus, Brutus, baixa de la taula!
Ah, encara hi ha qui mana aquí. Abans ho tenia difícil però ara ho tinc pitjor. Ups, se m'enduen. Hora del trasplantament.
Aquí em posaràs dona? Bé, sí. Ara que ho veig, no hi ha altre lloc. Fes el forat més profund, que no en tinc prou. No, no, així no, més profund! Què t'estic dient? Mare meva, no duraré ni una setmana aquí!
Ja està? Així em deixes dona? Ah. L'aigua. Sort que hi has pensat! Com, només això? Mira que n'arriba de ser de tacanya aquesta dona! Oh, quin roser més florit tinc com a company. I ple de pugó, ecs. Potser he estat massa generós: no duraré ni dos dies. Però es pot saber qui li ha ensenyat jardineria en aquesta paia?
Eh, eh! Un altre cop tu no! Fuig, fuig! Què coi f....????!!!  Quin fàstic, ara faré olor de pixats fins que no plogui. Què coi diu aquesta ara?
-Mira Lluís, ha quedat bé el gerani, oi? A veure quant dura.
Sense més comentaris.

Comentaris

Unknown ha dit…
Crec que el gerani creixerà molt mimat!!!!!
Una abraçada Selva!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

ITÀLIA 2019 - PART 1

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)