Un diumenge qualsevol

Una conversa al carrer. Un gos que borda. El vent que remou les branques del cirerer. Un ocell. El motor d'un avió que sobrevola la casa. El cop d'una finestra que es tanca. Un cotxe que arrenca. El brogit d'un insecte camí de la flor més propera.
Aquests són els sorolls que escolto mentre estic estirada a la gandula gaudint del sol de  primers de maig.
Els veïns  tenen visita. Soroll de petons: smuack, smuack! Sembla que tenen dinar familiar.  Són una bona colla. Els nouvinguts comenten què bé que està el jardí. 
-Què maco el teniu!
-Hi falta posar més pedres però ja va prenent forma.
Exclamació unànime d'aprovació.
Em tapa la xarxa de branquillons, ells no em poden veure ni jo tampoc a ells però els puc escoltar perfectament.
Tots xerren alhora ara. Llàstima, amb la tranquilitat que hi havia ara aquí! 
Els ocells segueixen cantant a la llunyania. Fa bon dia avui.
Potser faran barbacoa? S'ha acabat la pau. 
Els néts parlen amb els avis de les evolucions escolars. Els grans admiren les tasques de jardineria de l'amo de la casa. Quin xivarri!
I ara, hi ha una separació natural: els homes, parlen de fútbol a l'exterior mentre les dones entren dins la casa, potser van a seguir la xerrameca a la cuina.
Una abella passa arran del meu nas, quin ensurt!
L'amfitrió ara invita a tothom a passar dins la casa, aviat dinaran.
Així el dinar serà a l'interior.
Fa com olor d'estofat de carn amb patates. Una mica cremat, per cert.
De nou es fa el silenci.
Els núvols es mouen molt lentament al cel. No hi ha massa vent.
Un gall canta (a les 14.00?). 
Algú aprofita per a tallar gespa amb una maquinota que fa un soroll infernal. No són hores!
Silenci. 
Cotxes que circulen a la llunyania.
Mmmmm... quin solet més bo!
És hora de dinar per a mi també. Ara entraré a casa i potser més tard, segueixi fent el gandul a la gandula -ara sé perquè li diuen així-.
Ocells que canten. 
El vent que remou les branques dels arbres.
L'aspersor del veí s'ha posat en funcionament (ara? a ple sol? Ho cremarà tot!)
Un gos que borda.
Pau i tranquilitat.
Un diumenge qualsevol.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

Imatge
Fa dies que vull escriure però per unes coses o d'altres no puc fer-ho. El cas és que ja som quasi a l'agost i ..vaja, avui fa fresqueta. Està fent un estiu estrany. No he passat massa calor i fins fa pràcticament dos dies encara dormíem amb el nòrdic. Això què voldrà dir, que fins l'octubre tindrem calor? Doncs menjar el panellets en calent.. no sé... no ho trobo d'alló més tradicional. Però ben pensat, ja fa anys que les castanyeres treballen en un clima prou càlid com per a que no vinguin de gust menjar aquesta fruita. Si no vaig errada, l'any passat  encara duïem sandàlies i elles ja havien posat la paradeta. Ara que, si us he de dir la veritat, mai hi he comprat res a les castanyeres. Les castanyes, des de que vaig descobrir que habitualment hi porten llogaters, ecs, em fa angúnia menjar-ne. I els moniatos, són dolços i no m'agraden. Així que amb mi fan un pobre negoci.  També està essent un estiu plujós. Hi ha algun refrany que digui res sobre el ju
Més informació

ITÀLIA 2019 - PART 1

Imatge
I com comença a ser habitual, en desembre faig un viatge amb el pare. I un cop més a Itàlia. S'ha de dir que ha estat una Itàlia ben diferent del que m'esperava doncs encara que vam aterrar a Florència, no ens hi vam estar ni mitja hora doncs el nostre objectiu era una població propera on hi teniem el allotjament i des d'aquí fariem excursions. I així, llevant-nos a la mala hora (quina mania tenen les companyies aèries de posar aquests horaris tant criminals per a sortir!) anem a buscar al pare i de casa seva a l'aeroport. Sense incidents a remarcar fins a l'arribada a la plujosa Florència.  El bus desde l'aeroport ens deixa a l'estació de tren de Santa Maria Novella i molt a prop hi ha l'església que li dóna el nom, Santa Maria Novella. I com és molt d'hora, ens hi apropem. És tant d'hora que  encara està tancada però la podem veure per fóra i jo no recordava que fos tan bonica. Si és que encara que no sóc catòlica he de reconèixer que
Més informació

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)

Imatge
 I finalment queda la decoració i enganxar les pàgines al llom. Jo he agafat una col·lecció de papers que, més o menys, ténen els colors conjuntats i que hi peguen amb el color de les fulles de l'àlbum però es pot fer del color que sigui i combinant-los de la forma que millor penseu. He decorat tant la contraportada com la darrera pàgina posant dues butxaquetes i així queda una mica més "vestit" i permetrà posar-hi algun afegit tipus full amb l'índex de les fotografíes,  per exemple. Abans d'encolar les pàgines al llom, vaig a decorar el llom per la part exterior, que durà el títol de l'àlbum, en aquest cas: Arezzo. Els números de l'any no em convencen gens així que segurament els canviaré pero les lletres les trobo divertides (són unes enganxines amb una mica d'espuma que vaig comprar als xinos). I quan ja tinc  totes les pàgines decorades i els darrers detalls, enganxo les pàgines una per una al llom.  Consell: jo començo a enganxar per el final, don
Més informació