Un diumenge qualsevol

Una conversa al carrer. Un gos que borda. El vent que remou les branques del cirerer. Un ocell. El motor d'un avió que sobrevola la casa. El cop d'una finestra que es tanca. Un cotxe que arrenca. El brogit d'un insecte camí de la flor més propera.
Aquests són els sorolls que escolto mentre estic estirada a la gandula gaudint del sol de  primers de maig.
Els veïns  tenen visita. Soroll de petons: smuack, smuack! Sembla que tenen dinar familiar.  Són una bona colla. Els nouvinguts comenten què bé que està el jardí. 
-Què maco el teniu!
-Hi falta posar més pedres però ja va prenent forma.
Exclamació unànime d'aprovació.
Em tapa la xarxa de branquillons, ells no em poden veure ni jo tampoc a ells però els puc escoltar perfectament.
Tots xerren alhora ara. Llàstima, amb la tranquilitat que hi havia ara aquí! 
Els ocells segueixen cantant a la llunyania. Fa bon dia avui.
Potser faran barbacoa? S'ha acabat la pau. 
Els néts parlen amb els avis de les evolucions escolars. Els grans admiren les tasques de jardineria de l'amo de la casa. Quin xivarri!
I ara, hi ha una separació natural: els homes, parlen de fútbol a l'exterior mentre les dones entren dins la casa, potser van a seguir la xerrameca a la cuina.
Una abella passa arran del meu nas, quin ensurt!
L'amfitrió ara invita a tothom a passar dins la casa, aviat dinaran.
Així el dinar serà a l'interior.
Fa com olor d'estofat de carn amb patates. Una mica cremat, per cert.
De nou es fa el silenci.
Els núvols es mouen molt lentament al cel. No hi ha massa vent.
Un gall canta (a les 14.00?). 
Algú aprofita per a tallar gespa amb una maquinota que fa un soroll infernal. No són hores!
Silenci. 
Cotxes que circulen a la llunyania.
Mmmmm... quin solet més bo!
És hora de dinar per a mi també. Ara entraré a casa i potser més tard, segueixi fent el gandul a la gandula -ara sé perquè li diuen així-.
Ocells que canten. 
El vent que remou les branques dels arbres.
L'aspersor del veí s'ha posat en funcionament (ara? a ple sol? Ho cremarà tot!)
Un gos que borda.
Pau i tranquilitat.
Un diumenge qualsevol.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ara, què?

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)