Un diumenge qualsevol

Una conversa al carrer. Un gos que borda. El vent que remou les branques del cirerer. Un ocell. El motor d'un avió que sobrevola la casa. El cop d'una finestra que es tanca. Un cotxe que arrenca. El brogit d'un insecte camí de la flor més propera.
Aquests són els sorolls que escolto mentre estic estirada a la gandula gaudint del sol de  primers de maig.
Els veïns  tenen visita. Soroll de petons: smuack, smuack! Sembla que tenen dinar familiar.  Són una bona colla. Els nouvinguts comenten què bé que està el jardí. 
-Què maco el teniu!
-Hi falta posar més pedres però ja va prenent forma.
Exclamació unànime d'aprovació.
Em tapa la xarxa de branquillons, ells no em poden veure ni jo tampoc a ells però els puc escoltar perfectament.
Tots xerren alhora ara. Llàstima, amb la tranquilitat que hi havia ara aquí! 
Els ocells segueixen cantant a la llunyania. Fa bon dia avui.
Potser faran barbacoa? S'ha acabat la pau. 
Els néts parlen amb els avis de les evolucions escolars. Els grans admiren les tasques de jardineria de l'amo de la casa. Quin xivarri!
I ara, hi ha una separació natural: els homes, parlen de fútbol a l'exterior mentre les dones entren dins la casa, potser van a seguir la xerrameca a la cuina.
Una abella passa arran del meu nas, quin ensurt!
L'amfitrió ara invita a tothom a passar dins la casa, aviat dinaran.
Així el dinar serà a l'interior.
Fa com olor d'estofat de carn amb patates. Una mica cremat, per cert.
De nou es fa el silenci.
Els núvols es mouen molt lentament al cel. No hi ha massa vent.
Un gall canta (a les 14.00?). 
Algú aprofita per a tallar gespa amb una maquinota que fa un soroll infernal. No són hores!
Silenci. 
Cotxes que circulen a la llunyania.
Mmmmm... quin solet més bo!
És hora de dinar per a mi també. Ara entraré a casa i potser més tard, segueixi fent el gandul a la gandula -ara sé perquè li diuen així-.
Ocells que canten. 
El vent que remou les branques dels arbres.
L'aspersor del veí s'ha posat en funcionament (ara? a ple sol? Ho cremarà tot!)
Un gos que borda.
Pau i tranquilitat.
Un diumenge qualsevol.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació