Tecnologies

Tenim aparell nou a casa: un descodificador de TDT. Ja en teniem un però, sembla, que aquest és millor. 
I ara toca aprendre'n el funcionament:
-Engegues la TV.
-Ok
-Poses el canal de HDMI.
-I això com es fa?
-Busques amb el botó d'"Ext" del comandament.
-Ok
-Selecciones el TDT i prems "TV on"
-On?
-Busques amb el botó fins a trobar "TV on"
-Ok
-Vas a "establecer directorio TV"
-Ok
-Vas a "ver canales"
-Ok
-Selecciones el canal i ja està. Ho pilles?
-No.
-Com??? On t'has perdut??? 
-Després d'"engegues la tele".
...
Deu ser l'edat però ara això d'aprendre com funcionen les noves tecnologies se'm fa molt costa amunt. 
Recordo que era jo qui programava el vídeo als pares  per a gravar pelis a casa. I no em costava gens preparar-ho tot per a gravar discos  amb l'equip d'alta fidelitat (HI-FI en dèiem).
A la meva habitació hi havia una minicadena amb dos (sí, dos!) pletines de casset i era possible gravar  de casset a casset. Tot un avenç en aquells temps!
El walkman, el discman, el reproductor d'MP3 inicial -amb bastants més botons que ara i més aparatós-, ..., tots aquests estris han passat per les meves mans al llarg del temps i amb cada aparell nou, noves instruccions per aprendre.
I suposo que son les neurones que perdem al llarg de la vida perquè ara cada cop que he d'aprendre el funcionament d'un nou aparell m'ho he d'apuntar a una llibreta. I, per suposat, he de recordar on deso la llibreta perquè sinó, estic perduda.
Suposo que com no he estat mai aficionada als videojocs tot m'és una mica més complicat en aquests temps tan moderns.
Ara tot funciona amb menús, submenús, icones de símbols, fletxes, rodones, triangles... 
Abans era tot més rústic: play, pause, stop, rec. Fi.
Amb els mòbils passa igual. Al principi eren molt senzills. Penges, despenges, marques i prou. Ara, llevat del cafè, ho poden fer tot. 
M'imagino que els genis que van idear els telèfons van veure que la interacció usuari-telèfon havia de ser ben senzilla i es van posar a treballar per a crear aplicacions senzilles com els menús d'un ordinador. Els agraeixo aquesta genialitat Malgrat tot, sé positivament que del meu telèfon només en faig servir un 50% de tota la seva capacitat. 
Tornant al principi, m'he apuntat tots els passos a la llibreta. Ara només he de seguir les instruccions.
Llàstima que no miri la televisió gairebé mai.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació