D'excursió

No, no sóc morbosa. Però els cementiris m'han agradat sempre. Els trobo jardins amb escultures. I prou. N'hi ha de més grans i n'hi ha de més petits però tots tenen el seu encant.
Avui tocava el de Montjuïch. Havíem pensat d'anar-hi la setmana passada però era Tots Sants i és clar, estaria ple de gent i no seria gens agradable de visitar. Així que avui, un cop ha passat la gentada i que ja han deixat les flors -seques o de plàstic- sobre les tombes dels éssers estimats, era un bon dia per a fer-hi unes fotos i conèixer una mica més la història de la ciutat i el seu cementiri de cara el mar.
Aquesta entrada del blog serà plena de fotografies perquè explicar que hem fet quatre  -sí, sí, quatre- hores puja escales i baixa escales... doncs pot arribar a ser avorrit. 
Hem vist tombes molt boniques, amb escultures precioses que emocionen només veure-les; tombes molt divertides, sobretot les dels gitanos, que són molt exagerats amb l'art funerari en general; tombes molt elaborades; tombes poc cuidades; tombes amb ordre de desnonament (sí, ni mort es pot arribar a estar del tot tranquil)... I les tombes  d'alguns personatges coneguts: Francesc Macià, Josep Lluís Companys, Jacint Verdaguer... 
En sortir, hem recordat que la zona de la Ronda Litoral on hi ha la parada del bus era l'antiga zona de drogoaddicció per excel·lència: Can Tunis.
Ara ja l'han netejat tota i només en queda un edifici com a record. Això sí, hi podria haver-hi una manera més directa d'anar a esperar l'autobús, que semblava que féssim una gimcana!
Apa, comencem:






Tomba de'n Macià

Quina desesperació...

Memorial als jueus morts durant l'Holocaust

Monument  a Lluís Companys

 
Contrastos



   

                    

Estil neoegipci, segons el cartell

                                              

El detall de la llàgrima és brutal...

Increïble la imatge de la Mort
Creu Celta
Catedràtic d'anatomia, amb esquelet, com toca.

Mossèn Cinto Verdaguer
Tomba de Joan Creixell, de qui el meu pare en va editar un recull d'obres
                         

Una tomba... xinesa!

                   

El soldat.. de la Mort?

Interior d'un pànteon. Mosaic daurat

Amb tots el meu respecte, però, cal que sigui tan hortera una tomba de gitanos?

De la porta del nínxol penjaven dos cotxes: un Ferrari i un 4L
Això és tot. 
El Cementiri dóna per molt però si amb quatre hores només hem vist una part... per a veure'l tot que necessitem: tot un dia? Ja ho farem més endavant.


Comentaris

Bàrbara ha dit…
Compte amb l'ètnia gitana que és hipersensible als comentaris!!!
Bones fotos.
M'agrada molt la dels containers...
Unknown ha dit…
Selva, la veritat es que no m'agraden els cementiris. De fet no he tornat mai mès on està enterrat el meu pare. I per passejar segur que trobo llocs mès ocurrents. per la vora del mar... si es per les escultures uff prefereixo anar a un museu jejejjeje
Un petó.

Entrades populars d'aquest blog

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

ITÀLIA 2019 - PART 1

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)