Jalogüin

Halloween. Una tradició importada dels Estats Units. 

Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos.

En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por.

Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera. 

En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure.

També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només duien la cara pintada i una diadema amb dues orelles a lo Mickey Mouse, però això ja era prou. Bevien Xibeca en un got de plàstic que amablement els anava servint el noi que anava amb elles.

Després hi havia les bruixes. Amb barret de punxa i berruga al nas. Ui, quina por!

Un presoner, amb bola al turmell. I al seu costat, una policia sexi. 

En una banda del vagó hi havia la secció "tenebrosa". Bruixa, fantasma, mort vivent i metge sanguinari. A l'altre banda, una colla de hippies. També era una disfressa molt arriscada, però de por, gens.  I els uns es cridaven als altres:

-Jipis! 

-Bruixes!

Afortunadament no van arribar més enllà dels crits però a segons quines hores de la nit i després d'estar tot el dia dempeus, una volia descansar i, francament, els crits  no em deixaven descansar. 

També hi havia un drogata que escopia al terra mentre intentava mantenir-se despert. Aquest no anava disfressat, era així de natural.

El vagó s'anava omplint poc a poc i fins a Marina, anava com a primera hora del matí d'un dia laborable, ple a vessar. Sort que jo anava asseguda. 

Ara, que jo crec que la disfressa que fa més por i que no se la posa ningú és la de banquer. Això si fa por i no una bruixa.

Per cert, avui, dia de Tots Sants, la tradició mana visitar als morts al cementiri. Jo hi aniré la setmana que ve que avui està ple de gent.

Apa, vaig a menjar un panellet que és més nostrat i no fa por.