Papà Noël, Els Reis, el Tió: s'apropa Nadal

Ja hi tornem a ser. El nadal s'apropa. I apart de les llums als carrers, ho podem saber per la quantitat de turistes que aquests dies es passegen per la ciutat. Barcelona però, comença a ser una d'aquelles ciutats en les que tot l'any hi ha turistes així que ja, ben pensat, no és d'estranyar que hi hagi gent per tot.  

Parlant dels llums de Nadal, aquest any l'Ajuntament crec que n'ha posat a menys carrers i les que hi ha són d'aquestes tant modernes, "leds", en diuen. Il·luminen poc i fan poca llum, i en conjunt, fan poc Nadal. Abans, recordo com els carrers tenien tanta llum que fins i tot enlluernaven. Però allò feia Nadal, no sé si m'explico. Ara.. són uns llums tan freds, esmorteïts i amb tan poques combinacions de colors que quasi no es veuen. Com a originals, els súper galets que hi ha a la Rambla de Catalunya. 

Això em recorda quan a casa es feia  el dinar de Nadal, amb la carn d'olla, la sopa de galets i mil coses més, incloent-hi els torrons i els polvorons. La mare hi posava molta il·lusió i ganes i sempre feia uns menjars exquisits.

Ens reuníem tota la família (si més no, la que hi havia aleshores) i es feia una mica de festa, allargant la sobretaula fins ben entrada la nit i quasi enganxant-la amb el sopar. Ara, de tots els que hi anaven, en queden ben pocs i els que hi  ha, fan la vida pel seu compte. 

Com part de la família és mallorquina, sempre hi havia (hi ha) la possibilitat de celebrar les festes a "sa roqueta". Ah, quins records! A casa els avis, amb aquella estufa elèctrica que calentava poc però que no ho notàvem doncs ens reuníem una bona munió de gent en un espai molt reduït, que era el menjador. Habitualment, el cuiner era l'avi. Bullabesa, galets farcits i porcella eren els clàssics a taula. Aquí les sobretaules també s'eternitzaven. La televisió estava posada i es considerava un convidat més, ben sorollós, això sí. Si, després dels cafès i sense fer molt el ronso, ens decidíem a sortir, els carrers   freds ens esperaven. Paradetes a la Plaça Espanya; la plaça Major plena de llums;(sí, sí, allò feia Nadal!), Cort decorat fins dalt... I els turistes, també, que no faltin. La visita al Pessebre del carrer de Sant Miquel i si es podia i se'n tenien ganes, escoltar la Sibil·la a alguna església. Petites tradicions familiars.

Sí, estic nostàlgica. Amb l'edat recordes aquestes coses i coi, el cor s'encongeix una miqueta. 

Però la vida segueix,  i s'ha de mirar endavant. Així que, vinga, preparem-nos per viure unes bones festes i esperar que el proper any 2014 sera molt millor que el que hem passat. Jo no em puc queixar, la veritat. Així que, si no torno a escriure en breu, MOLT BONES FESTES A TOTHOM I US DESITJO UN MILLOR I FANTÀSTIC ANY NOU 2014 !!