En resum:

En resum: avui s'acaba l'any. 
Toca fer balanç del que ha passat durant tot aquest 2013 i pensar en el que hem de fer l'any que ha de venir. 
Jo he fet 40 anys. Una edat que crec que m'ha fet reflexionar molt i que marca un punt i apart en la meva trajectòria vital. Ara queda per viure moltes més experiències i aprendre moltes coses noves. 
He vist el Mont St.Michel. Hi tornaria. M'hi estaria més dies, això sí. 
He visitat la família mallorquina. He conegut la nova generació de Matas i he rigut molt amb la generació ja coneguda. M'ho he passat molt bé.
He seguit amb el meu blog. És més teràpia que una altre cosa però si a més a més hi ha gent que li agrada, doncs encara millor.
He seguit amb la feina. Que, avui en dia, és un fet molt important i que, lamentablement, no molts poden dir el mateix. Així que me considero afortunada.
Els meus intents amb la dieta no han donat el resultat que jo tenia marcat de bon principi però tampoc he tornat a guanyar kilos, i només això ja és una victòria. Ara caminaré i caminaré i tot el que he menjat de més ho perdré! (sembla el conte dels Tres Porquets...)
En general no em puc queixar. Agrairia tots els anys que fossin així de bons.
En resum, que espero que l'any que ve sigui tan bo com aquest i si pot ser, millor.
Una forta abraçada a tots/es i us desitjo un molt bon any nou 2014.
Fins gener!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació