Ens veiem demà, iaio.

Hola iaio! 

Feia temps que volia posar-te al dia amb les meves coses però no trobava pas el moment. Ara, quasi bé 10 anys de la teva marxa, m'hi poso. Espero que no et sàpiga greu aquest petit retràs.

El dia ha començat amb sorpresa: he estrenat els nous  trens dels FGC. No són res de l'altre món;  tenen seients, agafadors, i finestres.  Però, és clar, qualsevol canvi que es faci en un mitjà de transport tal  i com estan les coses ara és de menció. El millor del trajecte ha estat escoltar la conversa dels tres nois que s'asseien al meu costat. Eren joves i molt alegres. Se'n reien de la novetat del tren amb un humor àcid però innocent:

-Nen - li'n deia el de la camisa de quadres al de les dents sortides- com es nota la velocitat!! 

-Oh, sí - responia l'altre- la pell de la cara se m'estira de les forces "G" que arriba a agafar aquest trasto!

-No sé si podré concentrar-me avui a classe pensant en aquesta novetat... 

Tenien raó. El tren era igual de lent que sempre però feia olor de nou. I ves per on, encara n'he pogut treure un bon record fins la tarda.

Ha seguit el dia amb normalitat  malgrat els estirabots d'alguns agents i d'alguns assegurats que, mira tu si en són de primmirats, ho volen cobrar tot. Feina he tingut per a calmar les feres del negoci assegurador i segurament demà ho hauré de tornar a fer perquè son insaciables. No em queixo, iaio, és la meva feina, i no ho diré molt alt, m'agrada.

Entre cas i cas, he pogut fer una recomanació literària a la meva amiga i companya de departament. Malgrat ella llegeix molt, no ho fa molt en català i això no l'afavoreix a l'hora d'escriure. Segons ella, la seva ortografia és molt deficitària però per a mi és prou bona per que ens podem entendre a la perfecció i això, segons em va dir un professor d'anglès un cop,  és l'únic que importa.

El que et deia, que li he fet una recomanació literària: el Quim Monzó. Què en penses?

També li he parlat del Jaume Cabré però, malauradament, el darrer llibre que ha publicat Jo confesso, no m'ha atrapat gens i, et confesso iaio, que no l'he pogut ni acabar. No ho entenc, Les veus del Pamano em va agradar molt, i és del mateix autor...

Per la meva part, no saps el suc que li estic traient al llibre electrònic! Ara estic amb un clàssic: The Martian Chronicles. I com sóc així d'especial, me l'estic llegint en anglès. De moment, no és complicat d'entendre tot i que no pesco totes les expressions ni el vocabulari però amb el context i el poc que sé, ja faig. Que, per cert, quins uns els marcians! Te'n recordes?  Sí, sí, ja sé que fa temps que me l'hauria d'haver llegit però és que els clàssics tenen aquestes coses: com són tant clàssics, penses que sempre hi haura temps de llegir-los. La mandra, mala consellera literària. Ep, que també m'he llegit 1984!! 

M'ha decebut, però. Pensava que al final el protagonista lideraria una revolució però no. Malgrat tot, és un bon llibre.

Ah, iaio! que en faig quaranta-un!! Ja fa un any que duc els quaranta. Ja fa un any del viatge al Mont St. Michel i de la festa sorpresa dels companys de la feina. Quaranta anys no es fan cada dia i trobo que va ser prou important com per a fer una  celebració especial i començar el blog de manera seriosa. Amb els quaranta-un no faré res d'especial però uf... comença el compte enrere per als cinquanta. I jo que encara penso que en tinc vint! Penso que no he madurat i que tampoc sóc la persona adulta que els altre, erròniament, creuen que sóc.

El cas és que encara tinc salut. No puc dir de ferro perquè, i sembla un acudit molt dolent, ahir em van confirmar que tinc anèmia. Ja, ja. Quin riure.

Això sí, de moment el sucre el tinc controlat.

Bé, iaio, no t'entretinc més que segur que aquí on ets tens moltes coses per a fer.

La iaia bé, però comença a fallar-li el cap. Això sí, de tu no se n'oblida mai. Com jo. 

Un petó i ens veiem demà, iaio.