Comença l'estiu! o comença l'estiu?

Fa dies que vull escriure però per unes coses o d'altres no puc fer-ho. El cas és que ja som quasi a l'agost i ..vaja, avui fa fresqueta. Està fent un estiu estrany. No he passat massa calor i fins fa pràcticament dos dies encara dormíem amb el nòrdic.

Això què voldrà dir, que fins l'octubre tindrem calor? Doncs menjar el panellets en calent.. no sé... no ho trobo d'alló més tradicional. Però ben pensat, ja fa anys que les castanyeres treballen en un clima prou càlid com per a que no vinguin de gust menjar aquesta fruita. Si no vaig errada, l'any passat  encara duïem sandàlies i elles ja havien posat la paradeta.

Ara que, si us he de dir la veritat, mai hi he comprat res a les castanyeres. Les castanyes, des de que vaig descobrir que habitualment hi porten llogaters, ecs, em fa angúnia menjar-ne. I els moniatos, són dolços i no m'agraden. Així que amb mi fan un pobre negoci. 

També està essent un estiu plujós. Hi ha algun refrany que digui res sobre el juliol plujós? Si n'hi ha cap, el desconec. Les plantes ho agraeixen, aixó sí.

Plantes? He dit plantes? Ah... ara tinc una vena jardinera intensa tot i que he estat capaç de matar un cactus. Sí, sí, l'he matat.. de set. I és clar, ara que tinc quatre plantes que sobreviuen, n'estic ben orgullosa. He de dir que no les cuido especialment, les rego i els trec les fulles seques o malmeses. Aixo és tot. Però mira, poc o molt, les plantes m'estan donant una alegria estiuenca. 

Ara, que per alegria, l'alegria del botiguer de les Rambles a Barcelona... mare meva, quina turistada! Darrerament he passejat per les Rambles i encara em sorprenc amb la quantitat de foranis que arriben a la Ciutat Comtal per a visitar-la. I com van vestits! A veure: quan es va a fer el turista... no es va vestit com si s'anés a un casament!! 

Vestits curts amb sabates de taló, o vestits llargs amb xancletes...  el cas és que jo no ho acabo d'entendre i a més és que no em crec que vagin còmodes! En tots els viatges que he fet sempre he agafat la roba més còmoda, amb el calçat més pràctic (sabatilles d'esport, per exemple) i si pot ser, la roba més prescindible, per a llençar-la si convé, com vam fer el primer viatge al Japó. Que per a buidar la maleta i que ens hi cabessin més coses, vam acabar llençant la roba que vam usar durant les tres setmanes i que ja havíem pensat de fer-ho comprant-la expressament als Encants per a aquest fi. 

Els turistes de Barcelona  van de boda per a fer visites turístiques. No vull ni pensar com queden els seus peus després d'haver visitat el Parc Güell i la Sagrada Família!

Parlant  de la Sagrada Família, he de pensar què he de fer durant les vacances de setembre doncs tenim pensat anar a Galícia però els dies que ens quedin, pensaré de fer una visita  a Barcelona i la Sagrada Família pot  ser una bona opció.

Miraré a veure si em poso talons...