Coses que em sorprenen

-Visita al metge
Aquests dies no fa pas fred i ahir, encara menys doncs havia plogut i l'ambient era humit i calent. Doncs a la recepció de la consulta del metge... hi havia la calefacció! Això sí, a la consulta personal de la doctora hi tenia posat l'aire condicionat.  Així no m'estranya que més tard o més d'hora agafem un refredat. Però és que ningú els pot dir que no cal posar la calefacció en dies de calor?? Em sorprèn.
-Al tren
Fa dies que a Plaça Catalunya hi ha goteres a una de les andanes dels Ferrocates. Fa dies. Més d'una setmana ben bona. No hi ha servei de manteniment? Ningú pot fer una reparació? De moment, es basten amb quatre cubells i serradures escampades pel terra que, amb l'aigua que cau, fan una barreja fastigosa. Fastigosa i potencialment perillosa per als que caminen amb pressa per l'andana. Sort que hi ha el cartell de "Ojo, suelo mojado!".  Definitivament, hi ha coses que em sorprenen.
-Llums
No hem començat el mes de desembre i els llums de Nadal ja s'han encès.  A Sabadell ja més de dues setmanes que tenen il·luminació addicional. Fa Nadal? Home,...  amb les temperatures que està fent aquest any...no m'acaba de convèncer i em costa d'assimilar. Ni jerseis ni bufandes ni guants són necessaris per ara. 
I la despesa? No serà més grossa que l'any passat? Aish... amb això del nou rebut de la llum les elèctriques es fan -encara més - d'or i els comerciants que paguen part de la il·luminació en sortiran ben escaldats. Però diuen que fa bonic. I Nadalenc. M'ha agafat de sorpresa, no m'esperava el Nadal tan avançat.
-Les obres de la Diagonal
No hi va haver un referèndum on es demanava el parer al ciutadà en relació a fer una reforma de la Diagonal? I no va sortir negativa la resposta? Doncs ara per desig del nou batlle de la ciutat Comtal, travessar o simplement caminar per la Diagonal esdevé una aventura. On és la parada del bus? Ah, tres-cents metres més a la dreta d'on era. I el pas de vianants? Ah, amagat darrera de les tanques de ferro i dels cartells que, ull, avisen que s'estan fent obres a la Diagonal. Ves que no ens agafés per sorpresa!  A més, sembla que els panots que han posat al terra donen problemes segons quines sabates duguis. Concretament, sembla que tenen especial predilecció per a fer tombar  a les noies que duen un bon tacó. Així, ull dones que dueu "stilettos": correu el risc de besar el terra, aixó sí, nou, de la Diagonal.
-Gats
A l'hora de dormir som dos al llit però ens llevem cinc.
D'un any a un altre, els gats que han descobert les meravelles del llit han augmentat força. I no vénen els petits... El Brutus i el Kuro han decidit que hi ha prou lloc sempre que el Sushi els deixi un raconet. Com és que ara sí i l'any passat ni els vam veure -literalment- el pèl? Què els ha fet canviar d'hàbits? I l'any que ve, n'hi haura més? O menys? Ara no fa prou fred i són més aviat una molèstia. Espero que quan el rigorós hivern vingui definitivament, agrairem els tres bonyets calentons. De moment, ens ha agafat de sorpresa. Coses de tenir gats. 





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació