PROPÒSITS

Queden poques hores del 2014 i és hora de pensar en els propòsits de cara l'any que ve. Mentre hi penso, vaig a fer un repàs de l'any que se'n va.

En línies generals, no em puc queixar.

Laboralment, la feina va bé. Amb moooooooooooolta feina, i ara que ens han canviat d'àrea, amb molt neguit per aconseguir que tot vagi bé i podem dur-ho al dia. Espero que la feina duri i duri, que aviat farà set anys que vaig deixar la corredoria. 

Una de les canícules a la feina

En el pla més íntim, estic contenta perquè he guanyat en amics i hem fet una bona colla, passant molt bones estones i algunes de no no tan bones, però per això són els amics, no? Per a fer-se companyia en els bons i en els moments més durs. 

Les roses de paper del Raúl

També m'he endut alguna decepció amb vells amics. La vida és així. De tant en tant et recorda que no és de color  de rosa i paf! et fot una plantofada. Però res que no es pugui superar. Afortunadament, em queden més amics al sarró. Lamentablement, no els puc veure tant com jo voldria però el poc que els veig ja en tinc prou. L'important és no perdre el contacte i que quan ens veiem les poques hores les gaudim el millor que poguem, passant, si cal, tota l'estona xerrant sense aturar-nos i faltant-nos l'alè en despedir-nos.

El que sí que m'agradaria de cara l'any que ve, i potser hauria de relacionar algun propòsit en aquest sentit, és millorar la meva salut. No és que sigui molt feble però entre gastroenteritis, anèmies perennes, hèrnies de hiato i pòlips estomacals, han fet que tingués un any mogudet. Aviat em diran si l'hèrnia s'ha d'operar i si fos estrictament necessari, m'ho pensaré. 

"La família? Bien, gracias". Es nota que tots ens fem grans. Fins i tot els més joves comencen a madurar. I jo tinc un re-cosí que espero veure'l aviat perquè ja ha fet un any i va cap als dos i només el recordo de quatre mesos.... A veure si aquest any faig una escapada a Mallorca, que ja toca.

El Tio Toni i el Lluís a Girona

Segueixo amb la meva neura de les ungles... Fa poc he tingut un petit accident i s'han trencat quatre o cinc pots de laca i és clar... s'hauran de tornar a comprar! A part d'això, la fotografia encara està present a la meva vida encara que podria aprendre una mica de la tècnica que, en teoria,  vaig aprendre fa temps en un curs que vaig fer però que, lamentablement, he oblidat pel camí. Però què voleu que us digui, de moment, faig les fotos que vull i que m'agraden i no aspiro a ser una altre Annie Leivovitz.

He fet una rogaine i he participat a la Cursa de la Dona! Estic contenta, en ambdues proves, vaig arribar a la meta sense problemes. 

Les noies de la Rogaine

La marea rosa

                                     

I he vist Galícia, at last! I he tornat a Bilbao! No es pot dir que l'estiu fos avorrit.

La torre d'Hércules

Llibres interessants? Uf.. reconec que la lectura l'he deixat una mica de banda. Se'm va trencar el llibre electrònic que tenia i en vam haver de comprar un d'urgències però des d'aleshores, el tinc oblidat. 

Cine? Amb els preus que es gasten els cinemes darrerament, selecciono molt les pel·lícules que vull veure. La darrera, "El Hobbit 3". Contràriament al que pensava, em va agradar molt. Reconec que entre el Hobbit i el Señor de los Anillos, el món Tolkien m'ha cridat molt l'atenció. Bona feina, Peter Jackson.

Propòsits.

Doncs ara mateix, no se m'acut cap. No vull apuntar-me a cap gimnàs, que és el que tradicionalment es diu a principis de mes. No puc prometre perdre pes perquè em conec, i sé que no podré acomplir la meva promesa. Intentaré ser millor persona; seguiré caminant tot el que pugui per ajudar a la meva salut; i ajudaré als meus amics i a la meva família en la mesura que pugui. Això compten com a propòsits? Doncs seran els meus. 

Així que, un cop dit això, només em queda desitjar un molt bon any 2015 i que sigui igual o millor que el passat. Jo em conformo que sigui igual que el que he passat, que ja és molt.