Un pas més

Ara no recordo quan em van operar del peu. Vaig a buscar paperassa. Ja ho tinc: l'1 de desembre de 2011.
Si que ha passat temps... I ara que miro enrere, penso que vaig fer molt bé. No podia caminar bé i cada dia era una tortura.
Així, que ara he de pensar el mateix. Tot apunta que m'operaré aviat de l'hèrnia de hiatus que passejo des de fa anys.
No volia que això fos un blog tipus  diari però potser ara sí que hauria de ser, perquè trobo que és prou important com per a tenir un testimoni del que passarà.
Diagnòstic final: hèrnia de hiatus amb un esòfag de Barrett amb displàsia.
Sí,  sóna lleig. I de fet, una mica ho és. Sant Google us traurà de dubtes si ho voleu mirar. Però si l'ataquem ara, no m'he de preocupar.
He fet un tractament a un centre però després de parlar amb el cirurgià que en principi m'havia d'operar, no em va convèncer. Em donava la impressió de parlar amb Déu Totpoderós i que l'estava fent perdre el temps. I havia de confiar-li el meu cos? Perquè estan les segones opinions? Doncs per canviar de metge.
I així està la cosa.
Ara toca fer sis proves, tres de les quals són, a priori, ben desagradables. A saber: una manometria, una Phmetria i una radiografia de trànsit. Les dues primeres consisteixen en introduir un tubet de plàstic pel nas i veure el meu interior. Un dels  cops, me'l posen i me'l treuen el mateix dia però  l'altre cop  he de passar 24 hores amb aquest tubet per després analitzar-ne els resultats. L'altre prova és una radiografia per veure el trànsit esofàgic i això vol dir empassar-se un líquid que després es pugui veure a la foto.
I quan això estigui llest, em quedaran les tres proves pre-operatòries habituals: ECG, radiografia de tòrax i analítica.
I després, només haurem de posar data. Si fos en setembre, millor. Sino, doncs quan pugui ser. Però el més aviat possible, per que no voldria estar així molt de temps. 
Així que aquest any no toca viatge. L'any que ve ja em trauré l'espineta. Caldra buscar opcions: Escòcia, Portugal, França, ... qui lo sà?
Doncs apa, ja he començat el meu camí. 
Propera aturada: les proves. 















Comentaris

Barbara Matas ha dit…
Ho tens molt ben planificat, i hi estàs molt conforme, trobo. Me n'alegro. Aquesta és la meva nena!!!

Entrades populars d'aquest blog

LISBOA (Part I)

THE CURE 2016 (O: "com es nota que m'estic fent gran")

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)