Un pas més

Ara no recordo quan em van operar del peu. Vaig a buscar paperassa. Ja ho tinc: l'1 de desembre de 2011.
Si que ha passat temps... I ara que miro enrere, penso que vaig fer molt bé. No podia caminar bé i cada dia era una tortura.
Així, que ara he de pensar el mateix. Tot apunta que m'operaré aviat de l'hèrnia de hiatus que passejo des de fa anys.
No volia que això fos un blog tipus  diari però potser ara sí que hauria de ser, perquè trobo que és prou important com per a tenir un testimoni del que passarà.
Diagnòstic final: hèrnia de hiatus amb un esòfag de Barrett amb displàsia.
Sí,  sóna lleig. I de fet, una mica ho és. Sant Google us traurà de dubtes si ho voleu mirar. Però si l'ataquem ara, no m'he de preocupar.
He fet un tractament a un centre però després de parlar amb el cirurgià que en principi m'havia d'operar, no em va convèncer. Em donava la impressió de parlar amb Déu Totpoderós i que l'estava fent perdre el temps. I havia de confiar-li el meu cos? Perquè estan les segones opinions? Doncs per canviar de metge.
I així està la cosa.
Ara toca fer sis proves, tres de les quals són, a priori, ben desagradables. A saber: una manometria, una Phmetria i una radiografia de trànsit. Les dues primeres consisteixen en introduir un tubet de plàstic pel nas i veure el meu interior. Un dels  cops, me'l posen i me'l treuen el mateix dia però  l'altre cop  he de passar 24 hores amb aquest tubet per després analitzar-ne els resultats. L'altre prova és una radiografia per veure el trànsit esofàgic i això vol dir empassar-se un líquid que després es pugui veure a la foto.
I quan això estigui llest, em quedaran les tres proves pre-operatòries habituals: ECG, radiografia de tòrax i analítica.
I després, només haurem de posar data. Si fos en setembre, millor. Sino, doncs quan pugui ser. Però el més aviat possible, per que no voldria estar així molt de temps. 
Així que aquest any no toca viatge. L'any que ve ja em trauré l'espineta. Caldra buscar opcions: Escòcia, Portugal, França, ... qui lo sà?
Doncs apa, ja he començat el meu camí. 
Propera aturada: les proves. 












Comentaris

Unknown ha dit…
Ho tens molt ben planificat, i hi estàs molt conforme, trobo. Me n'alegro. Aquesta és la meva nena!!!
2 d’agost del 2015, a les 7:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació