Jo confesso...

Sí, confesso que estic nerviosa.
On ens vam quedar el darrer cop que vaig explicar coses de la operació? Ah, el tub pel nas. Doncs com vull seguir escrivint les meves sensacions prèvies al "gran evento" i de cara que en quedi constància per un futur, he de dir que sí, estic nerviosa.
I encara que soni pedant, jo no sóc de dir les coses en públic i prefereixo quedar-me-les per a mi per que sempre he pensat que les meves coses no són d'interès de ningú. Vull dir, la gent ja té prou amb lo seu que per pensar amb lo meu. 
Però ara sí que ho vull dir: estic nerviosa. Molt. 
Potser ha ajudat que la cirurgiana de l'equip que m'operarà em digués que em costaria menjar puntualitzant que:
-Te parecerá que la comida no pasa al estómago, pero sí pasa.
Potser ha ajudat que el cirurgià titular em digués que tinc l'esòfag curt i que això pot ajudar a dificultar que pugui menjar i que si la cosa es compliqués, haurien de tornar a operar per a desfer una mica el nus que em faran.
Potser ha ajudat que l'anestesista em digués que em posarà un tub per a ajudar-me a respirar durant la intervenció. Tot i que va precisar:
-Estarás dormida durante la introducción del tubo y para la extracción también.
Detall a tenir en compte.
Però ja en vaig tenir prou de tubs...
Doncs sí, tot això hi ha ajudat.
Els dies passen (ben ràpid per cert...) i jo només faig que pensar com anirà tot. 
Amb la operació del peu no vaig pensar tant. Però potser no era tan complicada. 
Fins fa poc, la meva vida s'acabava el dia 9.11.2015. Darrera d'aquesta data no hi havia cap pla. Era com un buit. 
Però s'ha acabat, he de fer plans per a aixecar els ànims.
Així que de moment, el dia onze de desembre tinc pensat anar al concert dels Frozen Plasma que hi ha a Barna. 
M'he marcat aquest dia com a objectiu. El dia onze he de poder anar de concert. Em dóna prou temps per a recuperar forces per ballar i cridar tot el concert.
I recuperar la meva vida. La meva rutina. I seguir endavant.
Sí, aquesta entrada ha estat una mica fluixa, ho sé. Però ha estat més aviat una entrada catàrtica per a dir: sí, estic nerviosa, molt nerviosa. 
I no m'importa que ho sapigueu. 
Fins la propera.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)

Imatge
 I finalment queda la decoració i enganxar les pàgines al llom. Jo he agafat una col·lecció de papers que, més o menys, ténen els colors conjuntats i que hi peguen amb el color de les fulles de l'àlbum però es pot fer del color que sigui i combinant-los de la forma que millor penseu. He decorat tant la contraportada com la darrera pàgina posant dues butxaquetes i així queda una mica més "vestit" i permetrà posar-hi algun afegit tipus full amb l'índex de les fotografíes,  per exemple. Abans d'encolar les pàgines al llom, vaig a decorar el llom per la part exterior, que durà el títol de l'àlbum, en aquest cas: Arezzo. Els números de l'any no em convencen gens així que segurament els canviaré pero les lletres les trobo divertides (són unes enganxines amb una mica d'espuma que vaig comprar als xinos). I quan ja tinc  totes les pàgines decorades i els darrers detalls, enganxo les pàgines una per una al llom.  Consell: jo començo a enganxar per el final, don
Més informació

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

Imatge
Fa dies que vull escriure però per unes coses o d'altres no puc fer-ho. El cas és que ja som quasi a l'agost i ..vaja, avui fa fresqueta. Està fent un estiu estrany. No he passat massa calor i fins fa pràcticament dos dies encara dormíem amb el nòrdic. Això què voldrà dir, que fins l'octubre tindrem calor? Doncs menjar el panellets en calent.. no sé... no ho trobo d'alló més tradicional. Però ben pensat, ja fa anys que les castanyeres treballen en un clima prou càlid com per a que no vinguin de gust menjar aquesta fruita. Si no vaig errada, l'any passat  encara duïem sandàlies i elles ja havien posat la paradeta. Ara que, si us he de dir la veritat, mai hi he comprat res a les castanyeres. Les castanyes, des de que vaig descobrir que habitualment hi porten llogaters, ecs, em fa angúnia menjar-ne. I els moniatos, són dolços i no m'agraden. Així que amb mi fan un pobre negoci.  També està essent un estiu plujós. Hi ha algun refrany que digui res sobre el ju
Més informació

ITÀLIA 2019 - PART 1

Imatge
I com comença a ser habitual, en desembre faig un viatge amb el pare. I un cop més a Itàlia. S'ha de dir que ha estat una Itàlia ben diferent del que m'esperava doncs encara que vam aterrar a Florència, no ens hi vam estar ni mitja hora doncs el nostre objectiu era una població propera on hi teniem el allotjament i des d'aquí fariem excursions. I així, llevant-nos a la mala hora (quina mania tenen les companyies aèries de posar aquests horaris tant criminals per a sortir!) anem a buscar al pare i de casa seva a l'aeroport. Sense incidents a remarcar fins a l'arribada a la plujosa Florència.  El bus desde l'aeroport ens deixa a l'estació de tren de Santa Maria Novella i molt a prop hi ha l'església que li dóna el nom, Santa Maria Novella. I com és molt d'hora, ens hi apropem. És tant d'hora que  encara està tancada però la podem veure per fóra i jo no recordava que fos tan bonica. Si és que encara que no sóc catòlica he de reconèixer que
Més informació