Jo confesso...

Sí, confesso que estic nerviosa.
On ens vam quedar el darrer cop que vaig explicar coses de la operació? Ah, el tub pel nas. Doncs com vull seguir escrivint les meves sensacions prèvies al "gran evento" i de cara que en quedi constància per un futur, he de dir que sí, estic nerviosa.
I encara que soni pedant, jo no sóc de dir les coses en públic i prefereixo quedar-me-les per a mi per que sempre he pensat que les meves coses no són d'interès de ningú. Vull dir, la gent ja té prou amb lo seu que per pensar amb lo meu. 
Però ara sí que ho vull dir: estic nerviosa. Molt. 
Potser ha ajudat que la cirurgiana de l'equip que m'operarà em digués que em costaria menjar puntualitzant que:
-Te parecerá que la comida no pasa al estómago, pero sí pasa.
Potser ha ajudat que el cirurgià titular em digués que tinc l'esòfag curt i que això pot ajudar a dificultar que pugui menjar i que si la cosa es compliqués, haurien de tornar a operar per a desfer una mica el nus que em faran.
Potser ha ajudat que l'anestesista em digués que em posarà un tub per a ajudar-me a respirar durant la intervenció. Tot i que va precisar:
-Estarás dormida durante la introducción del tubo y para la extracción también.
Detall a tenir en compte.
Però ja en vaig tenir prou de tubs...
Doncs sí, tot això hi ha ajudat.
Els dies passen (ben ràpid per cert...) i jo només faig que pensar com anirà tot. 
Amb la operació del peu no vaig pensar tant. Però potser no era tan complicada. 
Fins fa poc, la meva vida s'acabava el dia 9.11.2015. Darrera d'aquesta data no hi havia cap pla. Era com un buit. 
Però s'ha acabat, he de fer plans per a aixecar els ànims.
Així que de moment, el dia onze de desembre tinc pensat anar al concert dels Frozen Plasma que hi ha a Barna. 
M'he marcat aquest dia com a objectiu. El dia onze he de poder anar de concert. Em dóna prou temps per a recuperar forces per ballar i cridar tot el concert.
I recuperar la meva vida. La meva rutina. I seguir endavant.
Sí, aquesta entrada ha estat una mica fluixa, ho sé. Però ha estat més aviat una entrada catàrtica per a dir: sí, estic nerviosa, molt nerviosa. 
I no m'importa que ho sapigueu. 
Fins la propera.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació