Jo confesso...

Sí, confesso que estic nerviosa.
On ens vam quedar el darrer cop que vaig explicar coses de la operació? Ah, el tub pel nas. Doncs com vull seguir escrivint les meves sensacions prèvies al "gran evento" i de cara que en quedi constància per un futur, he de dir que sí, estic nerviosa.
I encara que soni pedant, jo no sóc de dir les coses en públic i prefereixo quedar-me-les per a mi per que sempre he pensat que les meves coses no són d'interès de ningú. Vull dir, la gent ja té prou amb lo seu que per pensar amb lo meu. 
Però ara sí que ho vull dir: estic nerviosa. Molt. 
Potser ha ajudat que la cirurgiana de l'equip que m'operarà em digués que em costaria menjar puntualitzant que:
-Te parecerá que la comida no pasa al estómago, pero sí pasa.
Potser ha ajudat que el cirurgià titular em digués que tinc l'esòfag curt i que això pot ajudar a dificultar que pugui menjar i que si la cosa es compliqués, haurien de tornar a operar per a desfer una mica el nus que em faran.
Potser ha ajudat que l'anestesista em digués que em posarà un tub per a ajudar-me a respirar durant la intervenció. Tot i que va precisar:
-Estarás dormida durante la introducción del tubo y para la extracción también.
Detall a tenir en compte.
Però ja en vaig tenir prou de tubs...
Doncs sí, tot això hi ha ajudat.
Els dies passen (ben ràpid per cert...) i jo només faig que pensar com anirà tot. 
Amb la operació del peu no vaig pensar tant. Però potser no era tan complicada. 
Fins fa poc, la meva vida s'acabava el dia 9.11.2015. Darrera d'aquesta data no hi havia cap pla. Era com un buit. 
Però s'ha acabat, he de fer plans per a aixecar els ànims.
Així que de moment, el dia onze de desembre tinc pensat anar al concert dels Frozen Plasma que hi ha a Barna. 
M'he marcat aquest dia com a objectiu. El dia onze he de poder anar de concert. Em dóna prou temps per a recuperar forces per ballar i cridar tot el concert.
I recuperar la meva vida. La meva rutina. I seguir endavant.
Sí, aquesta entrada ha estat una mica fluixa, ho sé. Però ha estat més aviat una entrada catàrtica per a dir: sí, estic nerviosa, molt nerviosa. 
I no m'importa que ho sapigueu. 
Fins la propera.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ara, què?

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)