Garigolos

Garigolos. M'encanta aquesta paraula. Garigolos. Amb tantes "ges" i tantes "os". Garigolos.
I tot en gran, són cigrons. Bé, és una manera d'anomenar als cigrons per que he descobert que també són: construcciones de hormigón con forma abovedada y planta longitudinal de hasta 15 metros (http://larosadelostiempos1972.blogspot.com.es/2009/09/los-garigolos.html).
Però m'agrada més la versió popular de "cigrons". Garigolos. 
-Què has dut avui de menjar? 
-Garigolos amb tomàquet
Què bonic!
Garigolos. No es diu en singular, garigolo, perquè no et pots menjar només un cigró. Tot i que la noia del conte ho passaria igual de malament en aquell llit amb un garigolo al fons de tot dels matalassos...
Ara m'han vingut al cap les contrasenyes que fem servir habitualment. L'ordinador pesat que ens fa canviar les contrasenyes cada dos mesos diu: "Posi la contrasenya. Ha de contenir números i majúscules". Teclejo: "Garigolos73".  Ningú ho encertarà.
Garigolos. Se t'omple la boca dient-ho. Fas un exercici bucal que riute'n de les cremes anti arrugues! Si dius "garigolos" cent cops seguits, no hi ha cap línia d'expressió que  se't resisteixi.
I buscant per internet, descubreixo que a més de cigrons i construccions de formigó, els garigolos són altres coses. Entre elles una immobiliària. Una penya excursionista. I una muntanyeta. Els garigolos són ben diversos.
I vaig descobrir aquesta paraula un bon dia al menjador de la feina on una amiga, obrint el tupper, ens informava:
-Avui duc garigolos per dinar.
I tota la resta de la taula va mirar el contingut del tupper tot esperant la gran delícia culinària -ella és molt bona cuinera- i descobrir amb frustració que, encara amb un nom ben grandiloqüent,  eren cigrons. 
D'aleshores ençà, cada cop que veig els cigrons de pot  a la nevera, penso: tinc garigolos per sopar. Com me'ls puc fer? Amb tomàquet? Sofregits? Ja no són cigrons. Són garigolos. 
I buscant més a Internet, trobo que en femení singular, la "garigola" és:
1. f. Mur. Caja en que el cazador lleva metido el hurón.
(http://dle.rae.es/)

Curiosa definició també. Però m'agrada més en masculí plural.
Garigolos.
Garigolos en amanida, això faré per sopar.









Comentaris

BMB ha dit…
No coneixia aquesta paraula. És diver. I el teu redactat és molt bonic, divertit... bé, és molt digestiu!
23 de març del 2016, a les 7:44
Yvonne ha dit…
Jajajajajaja, què bo Selva! Tens fusta d'escriptora!!!!
31 de març del 2016, a les 6:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació