Garigolos

de març 22, 2016

Garigolos. M'encanta aquesta paraula. Garigolos. Amb tantes "ges" i tantes "os". Garigolos.

I tot en gran, són cigrons. Bé, és una manera d'anomenar als cigrons per que he descobert que també són: construcciones de hormigón con forma abovedada y planta longitudinal de hasta 15 metros (http://larosadelostiempos1972.blogspot.com.es/2009/09/los-garigolos.html).

Però m'agrada més la versió popular de "cigrons". Garigolos.

-Què has dut avui de menjar?

-Garigolos amb tomàquet

Què bonic!

Garigolos. No es diu en singular, garigolo, perquè no et pots menjar només un cigró. Tot i que la noia del conte ho passaria igual de malament en aquell llit amb un garigolo al fons de tot dels matalassos...

Ara m'han vingut al cap les contrasenyes que fem servir habitualment. L'ordinador pesat que ens fa canviar les contrasenyes cada dos mesos diu: "Posi la contrasenya. Ha de contenir números i majúscules". Teclejo: "Garigolos73". Ningú ho encertarà.

Garigolos. Se t'omple la boca dient-ho. Fas un exercici bucal que riute'n de les cremes anti arrugues! Si dius "garigolos" cent cops seguits, no hi ha cap línia d'expressió que se't resisteixi.

I buscant per internet, descubreixo que a més de cigrons i construccions de formigó, els garigolos són altres coses. Entre elles una immobiliària. Una penya excursionista. I una muntanyeta. Els garigolos són ben diversos.

I vaig descobrir aquesta paraula un bon dia al menjador de la feina on una amiga, obrint el tupper, ens informava:

-Avui duc garigolos per dinar.

I tota la resta de la taula va mirar el contingut del tupper tot esperant la gran delícia culinària -ella és molt bona cuinera- i descobrir amb frustració que, encara amb un nom ben grandiloqüent, eren cigrons.

D'aleshores ençà, cada cop que veig els cigrons de pot a la nevera, penso: tinc garigolos per sopar. Com me'ls puc fer? Amb tomàquet? Sofregits? Ja no són cigrons. Són garigolos.

I buscant més a Internet, trobo que en femení singular, la "garigola" és: