Repassem

Com cada any per aquestes dates toca fer repàs:

-Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte!

-L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma.

-A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat.

Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec.

Bon any nou!



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona als nostres peus. M
Més informació

Els gats de la meva vida (i III)

Imatge
Continuant amb les dues entrades anteriors, us vull parlar de la resta de gats que, d'una manera o altre, han passat per la meva vida.  Segur que me'n deixo algun però miraré de ser el més precisa possible. Cronològicament, la primera en arribar va ser la Piga. De petita De gran Ens la van donar uns amics dels pares que vivien a una masia.  Vam posar-li Piga per una raó evident: la gran taca negra de l'ull. Era una molt bona gata, molt afectuosa, simpàtica i poc emprenyadora. Es va fer molt gran; va viure un trasllat de casa, l'arribada d'una gossa i diverses caigudes a diferent alçada.  Malgrat la gossa i ella tenien una relació de respecte, de vegades la Piga donava un cop de puny a la taula -simbòlicament- i li feia veure qui manava a la casa. Finalment, quan la gossa va morir, ella va decidir que com se li havia anat un  dels seus millors amics, que no valia seguir endavant i també ens va deixar. Més tard, va arribar la
Més informació