CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

Celebrar l'aniversari a Roma ha estat una gran cosa; i aprofitar per a celebrar l'aniversari de la mare, també ha estat una bona pensada.

Així que crec que ho repetiré però la propera vegada, hauré de pensar d'estar-hi més d'una nit doncs dos dies s'han fet molt curts i molt cansats. Però anem a pams, que encara que breu, hi ha molta teca que explicar.

Ens vam haver de llevar molt d'hora perquè teniem el vol ben d'hora, a dos quarts de set del matí concretament.

Passem els controls sense massa entrebancs (tot i que a mi em revisen la bossa, per a variar) i enfilem cap a la porta d'embarcament. Tot en hora. Tot? No! Hi ha un embús aeri i els avions fan cua per a sortir degut, suposo, al mal temps que fa doncs hi ha una ventada de por i els aparells han d'estar segurs de poder sortir. I així ens ho fa saber el pilot:

-It will be a take off a little bit bumpy but nothing to worry about.

És a dir: l'enlairament serà una mica mogudet però res de que preocupar-se. No em coneix aquest pilot...

Sí, una mica "bumpy" però poc. I la resta del vol tranquil com una seda.

Arribem a Fiumicino i anem a buscar "il treno".Deu haver algun altre tren que vagi a Termini però nosaltres agafem el tren que no fa aturades i que costa 14 Euros per cap: el Leonardo Exprés. No ens podem queixar doncs en poc més de vint minuts som a la ciutat. Ara toca buscar el bus turístic. Comença a ploure i quan arribem al punt de trobada del bus la "signora" dels tickets s'enreda una mica i ens fa esperar fora del bus sota la pluja. Això ens obliga a comprar un impermeable de plàstic.

Finalment, podem pujar i seure. Avui no és el millor dia per aquest tipus de bus doncs no hi ha finestra i tota l'aigua i el vent van directes a la cara. En fi, esperem no agafar una galipandria.

Ja som a Roma!

Primera ullada a la ciutat des del bus i primera ullada al Colisseu.

Ja ens hi aturarem més endavant per a fer-li una visita més tranquil·la. Ara hem d'arribar a l'hotel.

Tenim bona orientació (encara que hem de preguntar a uns guiris que no tenen massa idea d'on son ells ni on som nosaltres) i en un tres i no res ens plantem a l'hotel. Fem el check-in sense problemes però hem de deixar les bosses a recepció doncs la nostre habitació encara no és preparada.

Com ens hem llevat tan d'hora, necessitem un cafè i la mare diu d'anar a Piazza Navona, només a un minut de l'hotel. El darrer cop que vaig ser a Roma vaig passar per Piazza Navona de llarg, era plena d'activistes del 15-M i tot eren tendes de campanya al terra.

Aquest cop, és buida i no hi ha massa turista pel que puc gaudir de la plaça amb tranquil·litat.

Decidim anar a fer un cafè al "Tre Scalini". És una cafeteria molt típica de la ciutat i que té com a producte estrella "Il tartufo", un mena de magdalena de xocolata amb gelat de xocolata i xocolata per sobre i...També duu nata.

Tre-men-do. Una bona manera de començar el dia.

Encara que ens hem llevat a la mala hora doncs teniem el vol ben d'hora, entre arribar a l'aeroport i els altres transports que ens han dut a la ciutat, s'ha fet força tard així que abans que ens tanquin, decidim agafar un taxi fins l'Ara Pacis, objecte real del viatge.

I us explico què vull dir: la darrera vegada que vaig ser a Roma (2010) vaig quedar-me a les portes -literal- de l'Ara Pacis per que estàvem cansats de passejar tot el dia i per que, uf, s'havia de pagar.

Ma mare això no m'ho perdona i sempre que surt Roma en alguna conversa, surt el tema "Ara Pacis" i em guanyo un retret maternal. Així que aprofitant l'aniversari vaig pensar que havia de matar aquest tema i per tant, seria l'única visita obligada que faríem aquests dies.

En taxi ens hi acostem en un tres i no res. Pago l'entrada i cap dins.

Som molt pocs els turistes que hi ha i podem fer la visita amb calma.

Duc una guia particular molt il·lustrada que m'explica amb detall tot el monument. Hi fa molt que t'ho expliquin de forma didàctica perquè si no del contrari, només hi veus una gran pedra blanca.

Els detalls del marbre són impressionants i la mare explica qui és qui a la part superior del monument. Els senadors han quedat molt ben retratats i n'hi ha algun que fins i tot té cara de mala llet.

També hi ha detalls florals i fins i tot hi ha animalons: sargantanes i ocellets.

Ens hi estem una estona però no em canso, la veritat és que és un tros d'obra d'art.

En sortir, volem veure el Mausoleu d'August que segons havia llegit, ja es podia visitar. Però no. Segueix igual que el darrer cop que el vaig veure, ple de bastides. Això em pot servir per a una bona excusa per a tornar a la Ciutat Eterna.

Seguim xino-xano cap a la Piazza Spagna. A veure com està de plena la fontana de la Barcaccia.

No hi ha massa gent tot i que fer fotografies prop de la Barcaccia no és fàcil.

És hora de dinar i estem prou cansades com per a no tenir massa ganes de triar. Aprofitem que estem a prop del Caffe Greco per a fer-hi un cop d'ull. Com el Florian de Venècia. Però ara tenim gana de salat i no de fer un cafè així que sortim i seguim buscant un restaurant. En trobem un i no ens ho pensem massa.

Descansem cames i omplim panxa. A més hi ha wi-fi gratuït i jo aprofito per a informar al Lluís de les novetats i penjo alguna foto. Què més podem demanar?

El menjar, correcte.

Seguiré més tard que ara jo també he de dinar.