TINC ELS RECORDS NETS

Avui he fet neteja i quan he arribat a la vitrina de vidre de la sala he fet allò que faig tant sovint: recordar. Durant tot aquest temps he anat recopilant (qui no ho ha fet?) objectes de tot arreu i que en mirar-los de nou em tornen a dur al moment on els vaig comprar o en aquell moment que me'ls van regalar. La vitrina se m'ha quedat petita de tanta història que hi ha.

I tot d'un plegat he volgut posar-ho per escrit. Així que ara toca avorrir-vos amb la meva recopilació de records i acumulació d'històries:

Els dos primers prestatges els dedico única i exclusivament al Japó i a tot allò que he comprat o que m'han regalat en relació al país del Sol Naixent.

Hi tinc les tres nines Kokeshi que m'he comprat en cada un dels tres viatges que he fet (un per cada viatge) i que si mai hi torno, és obligatori comprar-ne un altre. 

Segons la Wikipedia, les Kokeshi son:

"Las kokeshi son muñecas tradicionales japonesas, originarias de la región de Tohoku en el norte de Japón. Se fabrican a mano utilizando madera como materia prima y se caracterizan por tener un tronco simple y una cabeza redondeada pintada con líneas sencillas para definir el rostro; el cuerpo tiene diseños florales y no poseen brazos ni piernas.​ La parte inferior generalmente está marcada con la firma del artesano.

Se dice que el significado de la palabra significa "borrar un niño" (子消し) pero se equivocan ya que cuando se les puso el nombre ese kanji no existía fue un juego de palabras de un escritor tiempo después quién lo creó, además su nombre se escribe (小芥) que significa ko → pequeño, keshi → fruto de amapola.

El origen de estas figuras se remonta a unos doscientos años, dentro del Periodo Edo (1603-1867). Se piensa que los artesanos especializados en utensilios de madera de la región de Tohoku comenzaron a hacer pequeñas muñecas para venderlas como recuerdo a los turistas que visitaban las aguas termales".

De la mateixa manera que cada any al Japó toca una nina, cada any toca una caixa de té. Així que també hi ha les tres caixes que hi tinc, una per cada any visitat.

No hi pot faltar la foto del Ken i la Yumi, la neboda del Kunio, que ens va acollir a casa seva durant la nostra estança allí. 

Ben visible també hi ha el nino Daruma que dels dos ulls que s'han de pintar, només en tinc pintat un doncs el meu desig o l'objectiu que em vaig marcar aleshores, encara no s'ha acomplert. Segons la llegenda, quan s'aconsegueix el que s'ha desitjat, es pot pintar l'altre ull. Aquí la definició de la wiki:

Los muñecos Daruma (en japonés: 達磨) son figuras votivas sin brazos ni piernas y representan a Bodhidharma (Daruma en japonés), el fundador y primer patriarca del Zen.​

Dice la leyenda que el maestro Daruma perdió los brazos y las piernas de estar tantos años escondido en una cueva meditando y sin utilizarlos.

Los colores típicos son rojo, amarillo, verde y blanco. El muñeco tiene una cara con bigote y barba pero sus ojos son blancos del todo. Los ojos del daruma se utilizan como recordatorio y motivación a cumplir metas o grandes tareas. El dueño del muñeco pinta una pupila redonda (usualmente del ojo derecho) al establecer su meta; cuando esta se ha cumplido se procede a pintar el otro ojo. Un daruma con una sola pupila suele colocarse donde éste sea visible, a manera de constante recordatorio del trabajo que debe hacerse para lograr el objetivo.​

Normalmente el muñeco Daruma es varón, aunque existe una muñeca Daruma, conocida como Ehime Daruma (Princesa Daruma).

Al tener una forma ovoide y su centro de gravedad bajo, algunos de ellos vuelven a su posición vertical al ser empujados hacia un lado, como un tentetieso. Esto representa simbólicamente el optimismo, la persistencia y la determinación.

Les tasses i les ampolles de sake, preciositats artístiques que encara les conservo senceres i que han sobreviscut a dos trasllats.

Les llaunes de sake que es va prendre el Lluís i que vam passejar durant tot el viatge del darrer any i que també van arribar a casa senceres i sense bonys.

Els palets i reposa-palets que vaig comprar per tot Japó però molts d'ells al carrer que duu al temple de Asakusa Kannon, el Nakamise-Dori, un paradís comercial per a forasters (i no tan forasters, que molts japonesos també hi compren!).

El Torii en miniatura còpia del que hi ha Miyajima enmig del mar. Pobre Torii... aquest ha patit un mica més del que hagués volgut perquè s'ha trencat en diversos cops i està una mica apedaçat per tot arreu tot i que encara conserva prou bé la forma fidel Torii original.

Els altres prestatges contenen altres records que he anat recopilant de viatges o de regals. 

Com les màscares venecianes.

N'hi ha regalades del pare (la més gran), de la mare (les més petites) i les altres comprades per mi als dos viatges a la ciutat dels canals. Em passa com les nines Kokeshi, és compra obligatòria cada cop que vaig a Venècia. Sort que no està a prop, que sinó, en compraria cada dia!

També hi ha lloc per les tasses de vidre decorades per la meva cosina que tan bé sap combinar la tradició mallorquina amb els objectes del dia a dia. És una artista!

No m'atreveixo a usar-les per lo delicades que són i les tinc aquí, exposades.

Més avall hi podem trobar més records d'altres ciutats com l'ou de Pasqua que em va dur el pare d'una ciutat alemanya que ara no en recordo el nom.

Acompanya l'ou un parell de copes de vidre bufat mallorquí, regal del meu tiet.

Altres objectes d'altres llocs del món i ceràmica gallega de Sargadelos, algunes peces regalades (les més grans) i d'altres, comprades per mi durant el nostre viatge a Galícia, ara fa uns quants anys.

Al darrer prestatge hi podem trobar més records del món i alguns peluixos, com la nina "Hello Kitty maquinista de tren" que vam comprar a una estació de funicular a Miyajima dels que el Lluís i jo n'érem els únics turistes. Encara al·lucinen els japos de veure'ns allí!

També hi ha ceràmica d'altres parts del món com la figura d'un senyor sobre un ase (i que va en sentit contrari a la marxa, per cert) i que em va dur el meu pare d'Iran.

Conservo encara la bruixa feta de la meva amiga Elena i que el somriure de la figura el feia pressionant el fang amb una ungla seva. Què curiós...

I la maqueta d'un avió, un Zero japonès, fet també pel meu tiet, el de les copes.

Acumulo records. Acumulo pols. Netejo  la pols. Però els records queden. 

Tinc els records nets.