TARDA DE RELAX

Arriba l'estiu  i amb la incorporació de la nova gandula és temps de passar estones fóra de casa i prendre la fresca.

Fa sol però bufa el vent i s'agraeix doncs sinó, la calor seria insuportable.

Poso la gandula a l'ombra, al costat de la paret del terrat d'abaix. 

Mentre jugo a un joc a l'Ipad observo el meu voltant. 

Hi ha dues tórtores que em sembla que estan intentan lligar. Una canta dins una alzina i l'altre dóna voltes per l'exterior, alternant entre els pals de llum i el de telèfon.

Si l'altre calla, la que hi ha a l'exterior entra dins l'alzina i la deixo de veure doncs el fullam de l'arbre és tan espès que no hi ha visibilitat. Això els dóna intimitat i els és molt útil doncs en una d'aquestes entrades i sortides  les fulles de l'alzina s'han mogut  un munt i poc després, s'han tornat a quedar quietes. Una de les tórtores ha sortit de l'arbre i s'ha posat al cable de llum. Sembla orgullosa, deu pensar: feina feta.

Ja no hi ha hagut més cançons d'amor. Aquesta tórtora (no puc saber si la famella o el mascle, confesso) no marxa. Fa estona que canvia de cables però no fuig. Finalment sembla que es decideix per a tornar a la intimitat de l'alzina però dubta. Em penso que puc saber què pensa:

-Coi, ara no recordo  en quina branca era la meva estimada... la primera a la dreta o la tercera comptant des del tronc? 

Amb quatre salts es planta molt aprop meu i em mira fixament.

No, em sap greu, no et puc ajudar, no sé on és la branca de l'amor.

Finalment es decideix i s'endinsa dins l'arbre. Haura trobat la seva Julieta?

Ara tot és silenci a l'arbre. Qui sap, potser estan organitzant  el seu futur com a família...

Fer relax fóra de casa també vol dir veure els avions passar. Han tornat. No molt, s'ha de dir però prous per a que m'hi hagi fixat. Aquests darrers dies era ben estrany veure el cel blau sense estel·les de fum ni escoltar el soroll dels motors. Tornem a la rutina sembla.

A l'alzina també hi ha un munt de papallones. N'he comptat quatre. I alternen entre un nisprer i el niuet d'amor de les tórtores. Conviuen en harmonia. Hi ha hagut un moment que les quatre dançàven a l'exterior i ara, de cop, s'han amagat. Igual estan jugant a una partida de cartes amb la parelleta feliç!

De les mosques no en vull parlar per que mira què en son de pesades!

Els mosquits els tinc prou a ratlla sempre que hi hagi encens  prop meu. Les sortides a l'exterior no es poden fer sense encens. Casa meva sembla un refugi nepalí a l'estiu de tant encens que arribo a posar!

Però és això o patir tortura xinesa... Els mosquits tigre em ténen com a objectiu a les seves -miserables- vides i fan tot el que poden per a guanyar un tros de carn suculenta on punxar. Però he guanyat moltes batalles ja, i llevat de moments puntuals, no ténen res a fer.

Dues orenetes han passat en vol ras sobre el meu cap. Aquestes també mengen mosquits, oi?

Els gats també es relaxen (com si de normal estiguessin estressats) i n'hi ha un a una de les cadires -un dels re-llogats, el Mamut- mentre que el Sushi ha decidit que a la caixa de la gandula s'hi està d'allò més bé.

Calla, que els veïns van a remullar-se a la piscina!

Els crits de la canalla i els xofs i xufs de l'aigua de la piscina em recorden que és època de platja i de banys i que aviat ni  a l'ombra s'hi podra estar.

Les papallones tornen a l'activitat, un cop més del nisprer a l'alzina i de l'alzina al nisprer.

Vaja, s'ha acabat l'encens.

S'ha acabat el relax.