ANAR DE VIATGE

Darrerament només anem al Japó -llevat d'algun viatge esporàdic a Palma- i durant aquests anys he establert unes rutines de viatge per anar més còmode i que les hores -que en són moltes- passin el millor possible.

En viatges curts, no hi ha massa problema en la gestió del viatge en sí llevat, això sí, del canvi de moneda en alguns casos. Els vols solen ser curts pel que no faig cap preparació prèvia. Amb una motxilla o trolley en tinc prou.

Però en viatges llargs tinc una preparació molt estudiada.

En el moment de fer les maletes divideixo la roba entre totes les que tinc incloent-hi una muda a l'equipatge de mà, no sigui cosa que se'ns perdin pel camí les maletes i haguem de comprar roba d'urgències quan arribem. Com ja ens ha passat un cop amb Air France.

Juntament amb les maletes faig també el "necesser de viatge".

Durant aquests darrers anys he notat que durant el vol -o vols- necessito coses que tinc al bolso però que són difícils d'agafar si les posem al compartiment superior i que per no anar emprenyant al personal, prefereixo no moure'm del seient.

Però un dia  vaig prendre una decisió: necessito com sigui unes coses sí o sí. He de buscar la manera de tenir-les.

Així que vaig fer un necesser de viatge que inclou: les ulleres de prop -sinó, no hi ha manera de veure cap pel·lícula-,  el telèfon mòbil -per si vull fer alguna foto-, un lipbalm (cacao de llavis), uns kleenex, algun paracetamol, algun anti-inflamatori, algun omeprazol i una tovalloleta neteja-ulleres.

Tot això ho poso a la motxilla i minuts abans d'entrar a l'avió ho trec per a posar-ho als compartiments minúsculs que sol haver al seient.

Tenir-ho tot a l'abast és un gran què.

Una altre cosa que faig i que considero imprescindible és preparar-me la "roba de l'avió".

En vols curt això no aplica però en els llargs és molt necessari.

Això es tradueix en: pantalons de xandall (sempre llargs i còmodes); samarreta de màniga curta i una rebequeta per si fa fred i que et puguis treure i posar a voluntat.

El que no duc mai són dessuadores per que la caputxa emprenya molt a l'esquena i amb tantes hores de vol, no val la pena passar una mala estona.

Un altre imprescindible que no em pot faltar són les sabates: còmodes i sense cordons. Per allò de no haver d'ajupir-te a cordar-te/descordar-te doncs ho has de fer en un espai molt reduït i pots haver d'emprenyar al passatger del costat.

Amb un moviment de taló, te les treus. I amb un moviment circular, te les poses. Així de fàcil.

Tinc unes Skechers ideals per a això. I com que són una mica velles, no em sap greu si durant el vol les esclafo amb els peus per que, de vegades, acaben de reposa-peus improvisat.

Abans duia un mocador però un any  me'l vaig deixar a l'avió i d'aleshores ençà res de roba accessòria.

Un altre cosa imprescindible que faig el dia del viatge és prendre només el cafè del matí, el de casa.

Després, ja no hi ha més cafès fins arribar a destí.

Primer, per que vull intentar dormir a l'avió -cosa força impossible però s'ha d'intentar-. I segon, per que no vull tenir problemes intestinals de camí. 

Anar al bany a l'avió només si és imprescindible i no per passar-hi més d'un minut. La claustrofòbia no em deixa anar de ventre.

La temptació de fer un cafè a l'avió és forta però després penso que és aigua bruta i se'm passa.

El vol és amb aigua o "mango juice".

Ara que parlem d'anar al lavabo, una altre tradició que tinc és calcular els moments de WC. Un després de llevar-me. Un després del cafè. Un abans de sortir de casa. Un només arribar a l'aerport. Un abans d'embarcar. Un, ja a l'avió, després de menjar. Un abans d'aterrar i finalment, un a l'aeroport de destí.

També tinc les meves "manies" durant el viatge. Però això ho escriuré un altre dia.

Ai, quines ganes de fer maletes!