NOVES RUTINES

Sona el despertador. Faig una mica el ronso al llit. Escolto uns miols. Miro al terra: hi ha quatre gats mirant-me fixament. La Pelu, el Pilotes, el Drac i l’Obi. El Nyajo darrerament no ve pels matins. M’aixeco. Intento no caure perquè l’Obi passa entre les meves cames. Vaig al WC. L’Obi entra al WC i olisqueja el terra mentre jo faig les meves feines. Surto del WC. Intento no caure perquè l’Obi passa entre les meves cames. Vaig a la cuina. Engego la cafetera. El Drac puja al marbre i em fa carantonyes –interessades–. Agafo un bobo –així en diem a casa de les llaunetes de gat–. Intento no caure perquè l’Obi es passeja entre les meves cames. Surto al porxo i divideixo el bobo entre els gats que hi ha. Llàstima, Nyajo, tu t’ho perds. Comencen a menjar tots. L’Obi es passeja entre les meves cames. He de vigilar de no caure. Torno a la cuina. Em faig el cafè. L’Obi torna a entrar desesperat. Aquest gatet deu haver passat molta gana els dies que ha estat al carrer... Intento no caure perquè es passeja per entre les meves cames. Surto de la cuina. Vaig al meu despatx. Intento no caure perquè l’Obi es passeja entre les meves cames. M’assec i engego l’ordinador. L’Obi considera que no té prou esmorzar i que, fins que no n’hi torni a posar, es quedarà estirat al terra del meu despatx, fent la guerra psicològica felina. Em repta: —Fins que no em tornis a posar menjar, no marxo. Començo la feina. Res, que l’Obi no marxa. Guanya ell. Decideixo posar-li més bobo i vaig a la cuina mirant de no caure perquè l’Obi es passeja per entre les meves cames.

Torno de la cuina i continuo la feina.

És hora d’esmorzar i, com hem pogut comprovar dies abans, la carn torna boig l’Obi i, per tant, he de menjar al despatx, amb la porta tancada. El Lluís posa pinso a la família felina però, tot i així, l’Obi reclama el que tinc jo al despatx. Sento els miols darrere la porta. Sóc dura. No li dono ni una engruna. Segueixo amb la feina fins a l’hora de dinar. Surto del despatx. Ens entaulem i l’Obi considera que també ha de dinar amb nosaltres, però vaja... la verdura no l'interessa especialment, així que desisteix. Recollim la taula i deso les coses a la cuina vigilant de no caure perquè l’Obi es passeja per entre les meves cames. Hora de descansar.

L’Obi decideix descansar al sofà amb el Lluís. Quan s’acaba el descans, apareixo per la sala i ràpidament l’Obi es pensa que li donaré més menjar. Filigranes per no caure perquè l’Obi es passeja per entre les meves cames. Em faig el tallat de la tarda a la cuina amb cura de no trepitjar-lo. El Lluís diu que li posi una mica més de bobo. Que ha de créixer. I com si no hagués menjat mai, l’Obi es llança al plat. Nosaltres aprofitem per a sortir a caminar.

En tornar, no trobem l’Obi i pensem que ha marxat. Però no. Surt al cap d’una estona de dins de casa amb cara de son i com dient: —Què els passa ara, a aquests? Perquè criden tant? Respirem alleugerits en veure que encara és aquí. Ara toca donar el sopar a la resta de la família peluda. L’Obi, amb la seva gana inacabable. M’espero una estona i després agafo el pal amb el cascavell i el plomall i jugo una estona amb l’Obi, fent-lo córrer passadís amunt, passadís avall. Una mica d’exercici i de jocs per al petit de la casa. Jo també acabo suant. Ja és hora de sopar.

Jo em faig una amanida i l’Obi decideix que potser l’interessa. Un cop olora el que hi ha, perd l’interès. Jo sopo tranquil·la i l’Obi i els altres gats comencen l’activitat frenètica nocturna. Tots els gats de la casa es posen a córrer fora de la casa. L’Obi fa exercici i socialitza amb els seus germanastres. Quan és l’hora d’anar a dormir, el cridem i, estranyament, ve. Es posa entre tots dos al llit i comença a rentar-se. Més tard es posa en un raconet que li hem fet a la tauleta de nit del llit. I dormim. Fins l’endemà, que comença de nou la rutina vigilant molt de no caure perquè l’Obi es passeja entre les nostres cames.