Haiku "sui generis" d'estiu

Fa calor. Suo.
Em dutxo.
L'haiku (俳hai句ku) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses, És tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores. Normalment se substitueixen les mores per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües. La seva poètica es basa en la sorpresa i el embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Els autors de haiku reben el nom de "haijin".
Font: La Viquipèdia

Comentaris

Unknown ha dit…
Selva, hi ha un blog de Haikus de la meva amiga bloguera FG que esta la mar de bé. Si t'animes fes una ullada.
Petons.
29 de juliol del 2013, a les 15:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)

Imatge
 I finalment queda la decoració i enganxar les pàgines al llom. Jo he agafat una col·lecció de papers que, més o menys, ténen els colors conjuntats i que hi peguen amb el color de les fulles de l'àlbum però es pot fer del color que sigui i combinant-los de la forma que millor penseu. He decorat tant la contraportada com la darrera pàgina posant dues butxaquetes i així queda una mica més "vestit" i permetrà posar-hi algun afegit tipus full amb l'índex de les fotografíes,  per exemple. Abans d'encolar les pàgines al llom, vaig a decorar el llom per la part exterior, que durà el títol de l'àlbum, en aquest cas: Arezzo. Els números de l'any no em convencen gens així que segurament els canviaré pero les lletres les trobo divertides (són unes enganxines amb una mica d'espuma que vaig comprar als xinos). I quan ja tinc  totes les pàgines decorades i els darrers detalls, enganxo les pàgines una per una al llom.  Consell: jo començo a enganxar per el final, don
Més informació

ITÀLIA 2019 - PART 1

Imatge
I com comença a ser habitual, en desembre faig un viatge amb el pare. I un cop més a Itàlia. S'ha de dir que ha estat una Itàlia ben diferent del que m'esperava doncs encara que vam aterrar a Florència, no ens hi vam estar ni mitja hora doncs el nostre objectiu era una població propera on hi teniem el allotjament i des d'aquí fariem excursions. I així, llevant-nos a la mala hora (quina mania tenen les companyies aèries de posar aquests horaris tant criminals per a sortir!) anem a buscar al pare i de casa seva a l'aeroport. Sense incidents a remarcar fins a l'arribada a la plujosa Florència.  El bus desde l'aeroport ens deixa a l'estació de tren de Santa Maria Novella i molt a prop hi ha l'església que li dóna el nom, Santa Maria Novella. I com és molt d'hora, ens hi apropem. És tant d'hora que  encara està tancada però la podem veure per fóra i jo no recordava que fos tan bonica. Si és que encara que no sóc catòlica he de reconèixer que
Més informació

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

Imatge
Fa dies que vull escriure però per unes coses o d'altres no puc fer-ho. El cas és que ja som quasi a l'agost i ..vaja, avui fa fresqueta. Està fent un estiu estrany. No he passat massa calor i fins fa pràcticament dos dies encara dormíem amb el nòrdic. Això què voldrà dir, que fins l'octubre tindrem calor? Doncs menjar el panellets en calent.. no sé... no ho trobo d'alló més tradicional. Però ben pensat, ja fa anys que les castanyeres treballen en un clima prou càlid com per a que no vinguin de gust menjar aquesta fruita. Si no vaig errada, l'any passat  encara duïem sandàlies i elles ja havien posat la paradeta. Ara que, si us he de dir la veritat, mai hi he comprat res a les castanyeres. Les castanyes, des de que vaig descobrir que habitualment hi porten llogaters, ecs, em fa angúnia menjar-ne. I els moniatos, són dolços i no m'agraden. Així que amb mi fan un pobre negoci.  També està essent un estiu plujós. Hi ha algun refrany que digui res sobre el ju
Més informació