De tornada.. de Mallorca! (Segona part)

15/9/2013
Alcúdia.
Després de fer la obligada visita a Ca'n Corró, fem una volta pel mercat. Hi ha molta gent, principalment guiris que no han vist mai un mercat de poble. I com els paradistes ja s'ho coneixen, posen la mercaderia de tal manera que els resulti ben atractiu i sigui ben fotografiable. No puc criticar-ho perquè jo m'aprofito d'aixó i també faig alguna fotografia.

Bolets i fruita?
La típica albergínia mallorquina
"Prebes"
Els Hans i Gretas que es passegen pel mercat van a pas de turista embadalit i de vegades costa de caminar entre tant "empardalat", com en diuen els locals.
Després de fer una compra de bolets, més concretament "picornells", que aniran a l'arròs del dinar, anem a fer un cafè. I tot seguit anem a veure com tenim el tema platja.
Anem a una cala de pedres i de roca i m'estreno. L'aigua és perfecte. Però el dia s'embruta i finalment, cauen quatre gotes que posen punt i final al bany.


Així que és moment de fer el dinar. Anem a la casa de camp dels meus avis, al que nosaltres en diem "Sa Caseta", o "Ses Gorfes". I allí la Maria es marca un boníssim arròs brut. 


Els records de la casa em transporten anys  enrere, quan els meus avis eren vius i anàvem a la caseta per a regar i esperar a l'avi de la seva cacera de conills. Poques vegades tornava amb les mans buides. 


I com a final de festa, anem a fer quelcom al bar Milán. 
El tanquen. Desapareix. El Milán. El bar que ha estat una icona familiar durant, com a mínim, 40 anys. El bar "de la placeta". M'he enamorat de cambrers, he menjat variats, he esperat a la Marta mentre ella jugava a la plaça, he petat la xerrada mil vegades amb els meus tiets tant de dia com de nit... El Milán. Un referent a la meva memòria que desapareix. Com tant d'altres. Sí, sóc molt sentimental. Però els canvis em costen molt d'assimilar i pensar que la propera vegada que vagi a Palma ja no hi sigui.. doncs em costa.
Ja em costa pensar que els avis no hi són. Que el pis del carrer Balmes està ocupat per gent desconeguda. Que no hi tornaré. 
I ara, ni el Milán hi serà per a recordar-me del passat.
Tot nou.
Res, que m'hi hauré d'acostumar. Adéu Milán!



16/9/2013
Avui toca sortir de passeig amb el Tio Toni. Comencem per l'ermita de Valldemossa. Estem sols i podem passejar sense problemes. És bonic. I les vistes encara ho són més.

                             


 



 



I després anem al Monestir de Miramar, que del Monestir només en queda una part del porxo del claustre. Després va ser una possessió de l'Arxiduc Lluís Salvador (més info: Sant Google). Hi ha uns grans jardins i unes vistes espectaculars.



És hora de partir doncs hem d'anar a ca na Marina que té dentista i hem de fer de cangurs de'n Toni. I de passada, dinarem allí. 
Per la tarda, farem una passejada per el centre. Firo un  parell de records per a la família i com estic prou bé i el tio Toni  ha de moure el cotxe doncs la zona blava s'acaba, li demano si no li sap greu si em quedo sola per la zona i faig una mica de guiri. Cap problema. I em poso el barret de Greta, turista alemanya típica de la zona. Bé, turista del tot no sóc perquè conec coses que els Hans i les Gretas no coneixen però avui decideixo fer totalment de turista.  Començo per baixar pel Born i passo per s'Hort des Rei, on hi descobreixo que els cignes han tingut descendència i hi ha "cignets" per tot arreu.
De nou, els records em vénen al cap: a ca'ls avis em donaven un enciam i el tallàvem ben finet i, dins una bossa, ens l'enduiem per a donar de menjar als cignes. Encara recordo l'olor de l'enciam tallat.
Passo per la Llotja de Peix i enfilo cap al  bar Pesquero. Un cafè amb llet són 2,50 Euros però què vols, la vista i la zona són immillorables

Un gosset amb el seu plat de menjar
La Llotja i una proposta artística


S'Hort des Rei i els cignes

Segueixo la ruta per Cort. Entro a una pastisseria i em demano una coca de patata. De nou, m'enfarino tota de sucre però ben a gust.
Carrer de Sant Miquel, recordo que els tiets van viure allí un temps. Xafardejo botigues.
Plaça Major. Com ja he fet un cafè amb llet al Pesquero, ara toca un Nestea. 2.20 Euros. Què voleu que us digui? El plaer de seure i veure la gent passar, sense pressa, amb bon temps i poc soroll...no té preu. 
I segueixo de tornada: carrer 31 de Desembre, escorxador i, finalment, a casa.

17/9/2013
Avui toca vida social. Dino a casa d'una altra tieta que, per variar, també es diu Maria. Abans, però, he pogut veure a na Xisca, l'amiga de la infantesa de la meva tieta. De nou, mil records em vénen al cap però ara no us els diré perquè si em poso massa nostàlgica això no s'acabarà mai.
Doncs el que deia, a casa la meva tieta també hi ha la meva cosina gran, el seu germà, la seva dona, i la filla de la meva cosina. Després hi vindrà el Tio Toni, que avui és dia de póker.
I després de dinar, la meva cosina, la seva filla i jo anem a veure a una altre cosina i els seus nens.
Estan una mica  esverats doncs no han fet migdiada. Però què voleu, són nens.

18/9/2013
Aquest matí faig el vago a ca na Maria. Però per la tarda toca sortida familiar. Les tres cosines: la Marina, la Marta i jo; la meva tieta la Maria, i el .. d'això, recosí? Toni.
I enfilem cap al Port de Sóller. Justament avui fa molta calor i un sol de justícia. Així que decidim que farem un cafè al poble de Sóller i esperarem a veure la posta de sol, que diuen que des de el port es veu molt bé. 
La plaça de Sóller és plena de bars però no és un lloc molt plàcid doncs hi passen molts cotxes i de seguida marxem. 

Port  de Sóller
Port de Sóller i platja

Interior  església de Sóller

Botiga de Sóller, amb ses "llengos" mallorquines 

Port de Sóller by night
I tornem al Port.  El sol quasi s'ha post però tenim temps de veure el Port de Sóller il·luminat per la lluna. I en fem unes fotos. 



Es Far de Muleta
Es fa tard. Hem de tornar a casa. Que demà hem de fer les darreres compres perquè és el meu darrer dia.

19/9/2013
Matí familiar de compres. Els tiets Maria, Xisco, Toni. La cosina Marina. El... d'això, recosí? Toni.  Apa, ja hi som tots! 
Comprem els souvenirs de rigor i els encàrrecs que tenia des de Barcelona. Dinem i... faig una migdiada de quasi dues hores. 
Ara sí, toca acomiadar-nos.
Fins una altre Mallorca. Espero que sigui aviat.







Comentaris

Anònim ha dit…
Molt breu, però bonic...
Lídia Montiel ha dit…
M'agraden molt les fotos que has fet Selva!!!!

Entrades populars d'aquest blog

I ara, què?

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)