De vacances!!

Doncs sí, finalment han arribat les vacances. I sí, finalment ja tinc la maleta -quasi- feta. Afortunadament no vaig a las Seychelles i si em deixo quelcom, no passarà res perquè  tot ho puc trobar a la ciutat. 

Tot i així fer les maletes és tota una feinada. Jo ja en tinc una mica, i perdó per l'expressió, el cul pelat doncs he marxat moltes vegades tant sola com acompanyada. 

La cosa comença per posar-ho tot sobre el llit -o qualsevol superfície plana prou gran com per a organitzar-se- i apilar-ho segons: samarretes, pantalons, roba interior, sabates i d'altres. El problema és aquest "d'altres". Aquí s'ha d'anar amb compte. Aquest "d'altres" poden ser els cosmètics, o bé els klínex, o bé les arracades o.... el que se t'acudeixi. I ull: això és el més fàcil d'oblidar! Ho sé per que ja me n'he oblidat uns cops aquests "d'altres"....

I el necesser ha de ser el darrer doncs les dents i la pinta es faran servir abans de sortir de casa i sé, per experiència,  que fa molta ràbia tenir la maleta ben tancada i descobrir, amb sorpresa, que no m'he pentinat i he de desfer la polida organització tipus tetris que ha costat tant de fer.

Ah! I els bitllets! No m'ha passat mai però sempre he pensat que el pitjor de tot de preparar un viatge ha de ser adonar-te a la cua d'embarcament que,  glups, els bitllets estan ben impresos i ben guardats, al calaix de la tauleta de nit, que els has posat allí per a no oblidar-te'n. 

I sort que no vaig a l'estranger! Per que a les maletes els encanta viatjar pel seu compte i malgrat que el destí sigui Venècia, elles passegen per Tombuctú. Mmmm... això sí que m'ha passat. Quina cara de babaus ens va quedar en un vol a Tokyo, on , després de 13 hores de vol i seguir amb la vista la cinta de les maletes al final hi ha un senyor que duu un cartell amb uns noms que volen ser els nostres i que, finalment, descobrim que sí, que aquell garbuix de lletres es refereix a nosaltres. Ens informen amablement que, mentre nosaltres agafàvem el vol cap a Tokyo, les bosses quedaven a París. Ves que hi havien de fer elles allí? Si volien fer turisme que ens ho haguessin demanat!

El cas és que preparar un viatge té aquestes coses. Aquests anècdotes,  amb el temps ho recordes amb humor i potser, nostàlgia però al moment que passa, uf...

Doncs això, que ja sóc de vacances. 

Penso que la propera entrada serà ja de tornada fent un  bon resum de les experiències mallorquines viscudes aquests dies. Fins aleshores, que vagi bé i ens veiem aviat!