De tornada... de Mallorca

Ja torno a ser aquí, passats deu dies de bones vacances familiars a Mallorca.

Voldria fer un resum breu però, què voleu, no sóc de relats curts. Així que ho lamento però us toca aguantar un extens relat de la meva darrera experiència a l' "illa de la calma" com en diuen de Mallorca.

10/9/2013

Comencem bé: la comandante del vol 3912 de Vueling, na Maria Antònia Ferrer, ens avisa que "volaremos sobre el Mediterráneo i se esperan algunas tormentas". Bé... no podem donar massa volta doncs per anar a Mallorca passem sí o sí pel Mediterrani, així que Selva, més val que t'ho prenguis amb calma. Són les 7 del matí i encara és fosc. El dia no es vol aixecar del tot i jo ja estic amb la taquicàrdia  Perquè m'agraden tant  els avions i tan poc volar? Però com sempre, "sarna con gusto no pica" i m'aguanto, que bé s'ho val el patiment si després arribo a la illa de la meva infantesa i dels mil records.

La comandant s'esforça a comunicar-nos alguna cosa per megafonia però el soroll dels motors és tant intens que no se l'entén gens.. I quan em començo a relaxar, ja arribem. Si no m'ha donat temps a acabar-me de llegir la revista!! Me l'enduré.  No em puc queixar, la veritat és que el vol ha estat ben plàcid.

Arribada a Son Sant Joan. Hi ha el Tio Toni. I m'informa: si no tinc res a fer, puc acompanyar-los a ell i a la Marina doncs ha de fer una entrevista de feina i ha de deixar el nen amb algú. El nen. El Toni. El meu... recosí? La veritat és que encara ara no sé quin grau de parentiu tinc amb el nounat però és igual, cinc minuts després de conèixer -lo ja és el meu nen preferit. És molt simpàtic i no diu res si no és per gana o per son. Ideal. 

Com m'he llevat molt d'hora, estic un pèl cansada i després de la visita a Son Espases (el nou hospital de l'illa i on la meva cosina ha fet l'entrevista) decideixo no fer res més avui i quedar-me a casa dels meus tiets que em posen al dia de les obres que s'han fet a la casa de camp dels meus avis (Ses Gorfes).

11/9/2013

Shopping!!  He entrat per primera vegada al Müller. Drogueria-súper d'alimentació-perfumeria d'origen alemany que fa anys que hi ha a Mallorca i que, si no vaig errada, a Catalunya no n'hi ha. Doncs error, perquè els pintaungles estan molt bé de preu. I és clar,... me'n firo un. 

Surto de l'antre de perdició que és la botiga tedesca i seguim la ruta fins al "Museu de sa Jugueta". Al principi penso: psé, pot estar bé. I quan surto... uf... m'han caigut els 40 anys al damunt com una llosa. Hi ha moltes de les joguines que vaig tenir de petita i m'ha posat melancòlica. Uf.. com passa el temps!

El Barriguitas

                        

La Nancy i el Lucas, i el seu dormitori!

Després de sortir amb el cor encongit, és hora de pensar en el dinar. La Maria, la meva tieta, em demana si he tastat la "llampuga". No ho recordo però suposem que no doncs és un peix de tardor i no he passat moltes tardors a Mallorca. Normalment Nadals i estius. Així que, anem al Mercat de S'Olivar i en busquem. Per dinar, la Maria fa un dels plats típics amb aquest peix: fideus de primer i llampuga amb pebrot vermell o, com ells ho diuen "amb prebes".

                            

També hem vist el preu de l'altre peix ben mallorquí, el raor, a només 65 Euros/kg!!  

Per la tarda fa mal temps i ens quedem a casa doncs sembla que vol ploure. I efectivament, al cap d'una estona de mirar el cel, cau una bona brusca. Quan escampa sortim a fer una mini volta per un centre comercial doncs s'han de fer quatre compres i no hi ha ganes de fer gaire més.

12/9/2013

Em llevo a les 11 del matí... quina pèrdua de temps! Em juro i perjuro que ja no em tornaré a llevar tant tard! Per la tarda això sí, tinc plans: anar a donar una volta amb el meu... eh, d'això.. recosí Toni i família.

No he entrat mai al museu des Baluard i avui hi ha portes obertes. Així que apa, cap dins!

Hi ha una exposició d'un pintor que fa quadres ben coloristes (informada per Sant Google, es tracta de José Manuel Broto). També hi ha algun Miquel Barceló i algun Miró.

Però el millor és la vista des de les terrasses del pis superior.

José Manuel Broto

Un cop feta la part cultural de la visita, toca fer la part d'oci. I com som prop de Jaume III, on millor que a Can Joan De S'Aigo per a berenar? Però... com, això és cua!!!??? Doncs sí, hi ha cua per a entrar. No m'havia passat mai. Comentat el tema amb altres familiars, es veu que això és habitual però sigui per el motiu que sigui, jo no m'hi havia trobat mai.

Ara que, la cua va ràpid i en menys de cinc minuts ja som dins.

I penso: va, sempre demanes el mateix. Avui podries innovar. Doncs apa, em demanaré un gelat de crema de cafè. I la Maria diu: jo sempre demano es de xocolate. I quan ve el cambrer.. nuestro gozo en un pozo. No hi havia ni crema de cafè ni xocolata. O sigui que jo no innovo però la Maria, sí. Finalment em faig el clàssic d'avellana que d'altre banda, és ben bo. I ja és hora de tornar a casa. 

13/9/2013

Tinc el propòsit de caminar   i com això és ben fàcil de fer, quedo amb la meva cosina que m'acompanyi. I així fem 40 intensos minuts de caminada fins al port. Ella em posa al dia de les seves coses i jo, intento aconsellar-la com puc.

Amb la tonteria, fem al final 4 hores entre arribar al port i tornar a casa, caminant.

A la nit, toca juerga! Celebrem els 40 anys del cosins joves de la família. Bé, ja no tant joves però sí ben avinguts.

Això sí, ens arrepleguem d'hora, que ja no som els que èrem... 

14/9/2013

Dies abans de partir cap a Palma, hi ha una desgràcia domèstica: se'ns trenca el posa-cullerots de ceràmica que tenia amb motiu de punt mallorquí,  dut, evidentment, de Mallorca. Així que tinc l'excusa perfecte per a anar a comprar ceràmica: l'he de reemplaçar.

I així ho fem la meva cosina Marina, la meva tieta Maria i el meu..d'això,... recosí?, Toni.

A la primera botiga de Pòrtol fem fira i trobo el mateix, sí sí, el mateix, posa-cullerots que se'ns havia trencat. Ja sé, sóc poc innovadora, però és que aquest m'agrada molt. Me l'enduc, i després veuré que he tingut sort doncs no el trobo enlloc més.

Fem visita a dues o tres "olleries" més de les que m'enduria mil coses però la capacitat de la meva maleta és limitada i em freno.

De tornada, mentre el Toni reclama que té gana, pensem on menjar nosaltres també. Finalment, optem per una pizzeria al barri "des Jonquet": Il Tano. 

      

                                  

Ens demanem una mega-pizza de quatre estacions i de formatge de cabra amb rúcula. I quan dic mega, vull dir exactament això: mega. La duen dins una paellera. Crec que en poden menjar ben bé 6 persones i nosaltres... només som tres. En Toni no compta, encara.

Sortim ben plenes del restaurant i per passar avall el dinar, donem una volta pel barri. L'han remodelat tot i ara és ben nou i modern. És el barri des Jonquet. A la part superior, hi ha una discoteca que recordo que, quan  jo hi vaig anar un cop, vaig pensar: quines vistes més maques que hi ha des d'aquí. I ara... Encara hi ha la discoteca però les vistes es poden veure sense haver-hi d'entrar. 

                                        

Deixem a la Marina al Port que ha de recollir al marit i la Maria i jo anem a Santa Ponça. No recordo haver-hi estat anteriorment. Així que per a mi és una novetat. La Maria m'explica que quan ella hi anava de jove, no hi havia ni la mínima part d'hotels ni de cases que hi ha ara. Jo com ho veig per primera vegada, no ho veig lleig. 

Ens hi estem prou estona com per a veure la posta de sol. Magnífiques fotos i una magnífica tarda.

15/9/2013

Avui toca excursió familiar. La idea és banyar-nos. El meu primer bany de l'estiu que ja s'acaba. 

Així que recollim al meu tiet i enfilem cap a Alcúdia. Ens trobem que es dia de mercat. Però el nostre interès principal és anar a Ca'n Corró, pastisseria local i ben antiga de la ciutat. És típic el cocarroi de verdures però per por d'enxampar una pansa, em demano una ensaïmada.  És ben bona i em deixa tota la pitrera plena de sucre, però això m'és ben igual, és Mallorca i si m'he d'enfarinar de sucre, doncs així m'hi quedaré.

 (Segueix a la segona part)