DE VACANCES: GALÍCIA (1)
De tornada de Galícia, és hora que posi al dia les meves impressions del viatge.
Hem estat una setmaneta i fins i tot vam tenir la sort de poder fer una aturada exprés a Bilbao.
Intentaré ser breu però un viatge així s'ha de poder explicar bé així que faré el que pugui... lamento d'entrada si us avorreixo sobiranament, però jo ja us he advertit.
DIA1: RUBÍ - BILBAO
Amb les acurades indicacions del GPS del cotxe, altrament anomenat "Selva Schrem", arribem sense massa problemes a l'hotel que vam reservar des de casa per a fer una aturada a mig camí. La ruta fins aquí ens ha dut per els Monegros a l'Aragó i La Rioja. La part dels Monegros, no cal dir que va ser la més avorrida però vam poder gaudir d'un estol de cigonyes que van sobrevolar-nos majestuosament.
L'hotel, a la població d'Arrigorriaga, és un hotel IBIS, de carretera, però molt net i modern. I el que és més important, molt econòmic. Deixem les bosses i sortim a buscar el tren que la recepcionista ens ha indicat com trobar-lo. En un tres i no res, ens plantem a Bilbao. I recordant el viatge amb la mare cinc anys abans, prenc el camí cap al Guggenheim. És setembre però fa una calor com si fóssim a primers d'agost. Quina diferència amb l'anterior visita, en desembre!
El museu, sigui l'època que sigui, és espectacular. Ja no sé on fer-li fotos doncs n'hi he fet per tots cantons. Això sí, tinc la sort de poder veure la nova escultura de l'artista indi Anish Kapoor que són unes esferes de mirall fent una columna. M'agrada, s'hi reflexa tota la riba i fa unes combinacions molt boniques.
 |
| El sol se'n va a Bilbao |
 |
| L'escultura dels mil reflexes |
Creuem la riba pel pont vermell que hi ha just davant del museu i ens ofereix unes vistes espectaculars. Però el cansament del viatge comença a afectar-nos i decidim fer una parada a un cafè, just davant del pont del Calatrava, el Zubizuri. Fem una volta ràpida al centre antic de la ciutat i ens dirigim a l'hotel, ja no podem més.
DIA 2: ARRIBADA A CARIÑO
M'havien parlat de la Playa de las Catedrales que era espectacular i vaig pensar: de camí a Cariño hi podem passar. I així ho fem. Però quina sorpresa la meva! Resulta que hi ha un pàrquing immens davant del mar i suposem que de pagament doncs tothom (i nosaltres també) aparquem fora. Mmmmm... veig molta turistada. M'ho havia imaginat salvatge, solitari, amb quatre persones visitant la platja.. i ens trobem un munt de gent, caminets ben delimitats, un segurata de la platja, un xiringuito, uns lavabos... Quina decepció! A més, hi ha marea alta i no es pot baixar a la sorra, que és on deu fer més impressió veure els pedrots de prop. Ens conformem amb veure els penya segats des de dalt. Tot i aixó, és impressionant.
 |
| Praia das Catedrais |
I de nou, enfilem carretera amunt i apa, cap a la següent destinació: Cariño.
En aquest punt, he de fer un incís i agrair als nostres amics Natàlia i Ferrán que ens deixessin gaudir de casa seva durant aquests díes. Moltes gràcies, de debó.
Amb una mica de desconcert, (el GPS no ho veu clar), arribem a Cariño. Fa molt bon dia i localitzem la casa de seguida. És hora de cremar el poble! (una manera de dir, no us penseu, perquè Cariño es fa en un dia a molt estirar).
 |
| Cariño, mon amour |
TO BE CONTINUED...
Comentaris