VIATGES DEL PASSAT: PARÍS, 1988

La digitalització de les diapositives és un arma de doble full: per un cantó, recuperes unes imatges que feia temps que no veies. Per un altre banda, recuperes unes memòries en les que feia temps que no hi pensaves. 
Per tal de fer-ne un ús a tot aquesta nova biblioteca digital, he decidit que recuperaré aquells viatges inicials i en faré unes entrades al blog. Com, a més, he pogut recuperar els texts que en feia durant el viatge,  tindré una informació més o menys acurada i de primera mà. He pensat en posar-hi trossos del text original si convé per a donar-li més autenticitat. Però és clar, alguns són molt antics i la "prosa" d'aquella època era bastant limitada. Espero que em perdoneu.

Au, comencem: París 1988. 
El primer viatge fora de les fronteres espanyoles. Hi vaig anar amb el pare i quasi vam estar a punt de no anar-hi doncs l'agència de viatges que l'organitzava ens va anul·lar la primera data però no en recordo el motiu. El cas és que finalment, el vam fer.
Vam anar-hi amb autocar sortint del davant de l'Hotel Atenes, a l'Avinguda Meridiana. Viatjàvem de nit. I pel que llegeixo al text original, ens vam empastillar de biodramines per a poder dormir tot el trajecte. 
És divertit llegir el que vaig apuntar aleshores:
"A les 2.30 h del matí hem arribat a un snack-bar anomenat "Relais Montellimar". Anem cap a Lyon. Aquí tenen unes fàbriques molt importants de seda. Hem anat al bany i el pare s'ha pres un cafè exprés."
Vam arribar cap a la una del migdia a París amb pèrdua per les carreteres franceses inclosa.
La primera visita fou al Sacré Coeur. No hi ha molta explicació al meu text llevat del que, amb el temps seria una marca propia de la casa: el menjar:
"Hem anat a menjar a un restaurant-bar i hem demanat:  dos croques-monsieurs, una cervesa per el pare i un suc de tomàquet per a mi. El pare ha repetit de cervesa."
Després de dinar vam fer camí a l'Ópera seguint per la Place Vendôme. I explico:
"Llavors hem anat a la Place Vendôme. Més tard hem anat a la Madelaine, que és una espècie de temple grec però gegant! És una esglèsia."
El mateix dia vam fer la Place de la Concorde, el restaurant Maxim's i les Tulleries:
"... que són  uns jardins on es pot veure la Tour Eiffel, la piràmide de vidre, també es pot veure els Champs Elysées".
Com encara quedava temps, el dia va incloure també el Sena, els "bateaux mouches", l'île de France, el Pont Neuf i Nôtre-Dame.

 
Pensarosa amb el Sena al fons

Amb Nôtre Dame de fons
Per sopar, ens vam decidir per un restaurant grec.
El segon dia el vam dedicar al Centre Pompidou (només per fora, és curiós: de totes les vegades que he estat a París, mai hi he entrat) al Louvre, el Musée D'Orsay i la Tour Eiffel.
A l'entrada del Centre Pompidou
Al Louvre, crec que vam veure'l pràcticament tot. Mare meva, si n'és de gros! Però hi ha coses boniques de repassar:
"...hem vist també la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia i després hem anat a veure el Codi d'Hammurabi però estava tancat. Així que ens hem dirigit a la Gioconda (Mona Lisa). És un quadre petitet on hi ha molta gent i que hi ha una senyora que diuen té un somriure misteriós, enigmàtic (sic). A mi, personalment, no m'ho sembla...."
La Gare d'Orsay recordo que em va sorprendre molt perquè era una antiga estació de trens.
A la Tour Eiffel vam pujar a peu fins al primer pis. I recordo que havia plogut i els esglaons, metàl·lics, relliscaven. I jo vaig tenir la brillant idea de.. dur faldilla! Així que recordo pujar tots aquells esglaons recollint-me els baixos de la faldilla doncs sinò, quedaven tots xops. 
El dia següent,  de tornada, també en autocar i fent un munt d'hores de viatge.
Va ser un cap de setmana intens però molt divertit i interessant. Ara, amb l'edat, no sé si faria tantes hores d'autocar però que de tornar a París, això sí que ho faria! 





Comentaris

Anònim ha dit…
Selva,
boníssima l'entrada.
M'ha semblat preciosa.

Entrades populars d'aquest blog

I ara, què?

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (Part I)

CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)