VIATGES DEL PASSAT: TUNIS (1990)

Seguint amb la revisió dels texts de viatges, ara li toca el torn a Tunis.
De memòria poc puc dir doncs no en recordo massa detalls, sort que en tinc que està tot escrit.
Primera sorpresa: els auxiliars de cabina, antigament anomenats "hostesses de vol" eren tot homes. Però sortosament, del vol poc més puc afegir, així que he d'entendre que tot va anar com la seda.
Ens esperava una arribada ben calorosa a la ciutat de Tunis i el primer que vam fer ... va ser anar a dinar. A la tarda ens esperava la primera visita al "suq" o mercat. 
Malauradament, no en recordo massa coses del basar però, com tots els mercats àrabs, estava ple de botigues de joies, catifes, artesania i menjar.
Els següents dies vam fer les visites culturals de rigor: Bulla Regia (ciutat romana amb molts mosaics i cases soterrades), Dougga (un gran jaciment romà), Mustis, Maktar, Sheila, Soussa (amb un museu de mosaics esplèndids), el Djem (també amb mil mosaics, potser més bonics que els de Soussa), Kairouan, Zaghouan, Kerkouan (amb unes ruïnes fenícies, el museu del Bardo amb un munt de mosaics, again), Cartago i Sidi Bou Saïd (poble turístic i visita obligada per tots els tours que visiten el país. Casetes tradicionals pintades de blanc les parets i de blau les finestres i portes).
Records? Pocs. 
Molta cultura (mil mosaics, mil ruïnes, i grans museus). Del país? Si a Egipte la infraestructura era prou bona, a Tunis ens va decebre una mica. Hi van haver escarabats als hotels (amb  reclamacions i fumigacions nocturnes incloses); poc o cap aire condicionat a les habitacions; les mateixes picaresques comercials del país per a vendre catifes o perfums on, curiosament, el guia del grup hi té un familiar que molt amablement ens atendrà i ens farà un bon preu.
Això sí, vaig aprendre una mica més de llatí, aquest cop, en forma de cançó que cantàvem a l'autocar:

Plato,
Cicero,
sumus Aristoteles,
ceciderunt
in profundo lacu.

(Plató, Ciceró també Aristòtil van caure en un llac profund).





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació