CELEBRANT DOS ANIVERSARIS...A ROMA! (i III)

Després d'una nit de descans sense problemes, ens llevem per a seguir en marxa i disfrutar del segon, i darrer, dia a Roma. El TripAdvisor deia que l'hotel comptava amb un bon servei d'esmorzar i la mare i jo teniem previst al nostre itinerari que la primera cosa que faríem el dimarts seria: el Gran Esmorzar.

El menjador no és molt gran i ens donen la benvinguda  tres pintures de Cardenals passats pel túrmix de l'art modern. Contrastos, contrastos everywhere!

La quantitat de menjar no era massa però sí la qualitat. A més, el noi que fa els cafès demana si vols alguna en particular i ho fa a comanda. Així, demanem dos sucs de taronja sanguina recents espremuts. Res a fer amb els sucs de pot. En repetim i tot!  

Un cop satisfetes, deixem les bosses a la recepció i oh meravella de les meravelles!, fa un sol espaterrant! 

Ahir, entre la pluja, el cansament i que es va fer fosc molt d'hora no vam arribar a veure que estàvem a prop d'una atracció poc coneguda de la ciutat, el Pasquino -una escupltura de les que en diuen "parlants" de Roma. Es va convertir en una figura característica a la ciutat doncs molts escriptors crítics i satírics i col·locaven escrits dirigits contra personatges públics-. Ara, hi ha un panell de metacrilat al costat i la gent hi enganxa papers amb les crítiques a qui correspongui. 

Molt a prop d'aquí hi ha el Museu de Roma i com no podem perdre el temps veient una exposició passem directament a la botiga. No fem compres però veiem el pati interior d'un edifici clàssic de la ciutat. 

D'aquí, anem a buscar Sant Agostino. La mare la persegueix doncs sempre que ve a la ciutat és tancada i hi ha art important al seu interior. De camí, passem per Sant Eustachio i com no, fem un cafè a la coneguda cafeteria Sant Eustachio. La mare, confosa, creu que l'esglèsia de Sant Eustachio és la que cerquem però un cop hi entrem veiem que no, que és una altre. 

Tot i això, aquest "equívoc" em fa descobrir dues coses: què bo és el cafè de Sant Eustachio (amb la seva espuma espessa...) i que l'església de Sant Eustachio té una creu amb un cap de cérvol sobre la façana. La historia es pot visitar a: 

http://romaenelcorazon.blogspot.com.es/2010/08/la-cornamenta-de-san-eustaquio.html

Però el cas és que els romans eviten casar-s'hi doncs no dóna bones vibracions maritals fer-ho a un lloc  amb banyes,  no?

                                                           

Demanem socors a uns italians que no saben ben bé què els preguntem i seguim per on ens sembla que ha de ser i de nou, vora el Pànteon, tornem a preguntar a una romana amb pells que era tota una "signora". Ens dóna les indicacions correctes de seguida i ens hi dirigim no sense abans haver fet unes fotos al Pànteon per fora que, amb el sol que hi cau avui, s'ha d'aprofitar.

I en un tres i no res, ens plantem a Sant Agostino. No m'estranya que no es vegi massa doncs té un pàrquing de cotxes just davant la gran escalinata i això li treu protagonisme.

Però a l'interior, un Caravaggio, la Madonna del Parto, un Sansovino i un Rafaello ens esperen. 

No és lletja i no hi ha molta gent així que fins i tot ens podem seure cinc minuts entre foto i foto.

https://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant'Agostino_in_Campo_Marzio

Caravaggio

Raffaello

 

Estem força cansades i decidim fer ús del Bus Turístic. Que, us  aviso  per a si en pensàveu fer ús: no val la pena. Les aturades - poques- són lluny unes de les altres i no fa un recorregut massa interessant ni útil. Tot i així, en moments com els d'ara, és d'agrair seure i poder fer fotos des de dalt.

Com fa aquest bon dia, aprofitem per a fer la visita al Coliseu des de fora i el Fòrum i el Palatí si es pot veure.

Aquí sí que hi ha gent i milions de venedors ambulants emprenyant. 

L'ajuntament romà ha decidit que no hi ha prou art amb l'arc de Constantí i el Coliseu i ha col·locat unes propostes artístiques molt a la vora dels monuments per a contrastar. 

N'hi ha que encara es poden veure però n'hi ha que són un cop de puny. En quin moment deuria pensar l'alcaldessa que allò hi podia anar bé????? 

   

El Fòrum no el podem veure perquè la cua és espectacular però també és que no ens hagués donat temps avui. Ja tenim excusa per a veure'l un altre dia.

Tot i així, la mare treu la seva vena didàctica i senyalant entre els barrots de la reixa, m'explica el batiborrillo d'edificis de diverses èpoques que en el seu dia van haver a la zona i que tots formaven el Fòrum, o el centre de la ciutat.

Ja és tard i hi ha gana així que com encara tenim coses pendents, ara toca anar a dinar i després de pensar una mica, decidim que el millor és tornar al bus i que ens deixi prop del Castell de Sant'Angelo, que després anirem a fer-li un cop d'ull.

Ara a la parada del bus hi ha milers de turistes i el bus s'omple del tot i hi ha una mica de problemes per a que la gent s'hi pugui acomodar però com nosaltres només el volem per a que ens apropi al riu doncs no ens cal pujar al pis de dalt i ens quedem darrera el conductor.

Arribem a la destinació amb gana però amb poques ganes de buscar així que el primer lloc que trobem, ens hi posem. És un típic restaurant de turistes incauts però les vistes són molt interessants: des de la finestra hi podem veure el Castell de Sant'Angelo. I no hi ha massa gent així que per a nosaltres és tot un triomf.

Mengem força bé i descansem  una mica. Ja és hora de fer les darreres visites que aviat haurem de tornar a l'hotel a recollir bosses.

La visita al Castell de Sant'Angelo -per fora- és obligada. Encara que aquí també hi ha molta gent, passejar per el pont i gaudir de la vista no té preu. La veritat, és que és un lloc molt bonic.

Fem fotos i ens dirigim a un punt nou de la ciutat que ens han dit que està molt bé: la geladeria Hedera. No tenim molta gana però ens han parlat tant bé que la volem conèixer. L'interior és molt petit i el mostrador ocupa gran part de l'espai. Hi ha un sabor sorpresa que encara que "il signore" li en ofereix a la mare, no pot descobrir de què és. Tot i això, decidim fer un tast:  sorbet de mandarina per la mare i gelat de ricotta amb pera i xocolata per a mi. Son molt bons però jo no em puc acabar el meu perquè no tinc prou gana, encara tinc la pasta amb peix i gambes molt recent.

Com som prop del Vaticà fem una ullada des de la Via della Conciliazione que és tot el més a prop que el veurem.

I comencem la tornada.

De camí tornem a passar per Piazza Navona i fem més compres. Com és d'hora i hem decidit que anirem a l'aeroport amb taxi, podem donar-nos el gust de seure davant una de les fonts de la plaça i veure el panorama. Els guiris som la pera, per això. Jo sempre dic que no crec que faci mai tant el ridícul com d'altres però no puc posar la mà al foc perquè no em puc veure com veig jo ara a uns nois fent-se una foto davant la font però fent tot de carusses i fent posats ben poc naturals.

Com que se'n va el sol, tenim una mica de fresca i decidim que un bon fi de festa és tornar al Tre Scalini. Aquest cop em faré un té. El duen amb pastes, llet, la llimona a part, una gran tetera amb aigua... Un luxe.

I un cop ja hem fet la darrera aturada, toca anar a l'hotel a recollir les bosses i que ens demanin un taxi. 

Enfilem a l'aeroport i sense retards, arribem a Barcelona...abans de l'hora prevista! Mai vist! 

En resum, ha estat un viatge exprés molt intens però m'ha agradat  molt i ha estat una manera ben original de celebrar dos aniversaris.

Gràcies mama!