ITÀLIA 2019 - PART 1

I com comença a ser habitual, en desembre faig un viatge amb el pare. I un cop més a Itàlia. S'ha de dir que ha estat una Itàlia ben diferent del que m'esperava doncs encara que vam aterrar a Florència, no ens hi vam estar ni mitja hora doncs el nostre objectiu era una població propera on hi teniem el allotjament i des d'aquí fariem excursions.

I així, llevant-nos a la mala hora (quina mania tenen les companyies aèries de posar aquests horaris tant criminals per a sortir!) anem a buscar al pare i de casa seva a l'aeroport.

Sense incidents a remarcar fins a l'arribada a la plujosa Florència. 

El bus desde l'aeroport ens deixa a l'estació de tren de Santa Maria Novella i molt a prop hi ha l'església que li dóna el nom, Santa Maria Novella. I com és molt d'hora, ens hi apropem. És tant d'hora que  encara està tancada però la podem veure per fóra i jo no recordava que fos tan bonica. Si és que encara que no sóc catòlica he de reconèixer que l'església tenia bon gust per a escollir els arquitectes i escultors. Quina preciositat!

Un cop ja hem admirat la seva bellesa, anem a buscar el tren  cap Arezzo, el que serà el nostre campament base aquests dies.

Aquí pequem de guiris doncs se'ns fa molt difícil trobar informació del proper tren cap a Arezzo però és que hi ha molta gent a l'estació i, diem-ho tot, no ho tenen massa ben muntat. Però una ànima caritativa ens informa que el proper tren surt a les 9.22 i ens diu la vía (en italià: binario) d'on surt. Després veiem que al súper cartell que anuncia els trens ho posava molt clar però mira, hem dormit poc i això es nota.

Així que un cop al tren, ens posem còmodes i a disfrutar del -llarg- viatge. Hem agafat un que s'atura a totes les estacions i arribem a Arezzo cap  a les 11.00. Estem cansats però com ja hem arribat a destí això ens omple d'energia i volem començar a descobrir la ciutat. Abans, però,  he de parlar amb la noia del pis per a veure quan podem deixar les bosses que ara ens resulten una mica pesades de carretejar. I ens diu que a la 13.00. Perfecte. Farem temps fent un volt pel centre d'Arezzo. 

Arezzo fa pujada doncs està (com moltes poblacions de la zona) en uns turonets i vaja, no és el més adequat per una persona que s'ha llevat a les 3.00 del matí però ens ho prenem amb calma i anem pujant.

El centre històric d'Arezzo és molt bonic, encara conserva aquell estil medieval italià tan característic. 

Veiem l'exterior de l'església de la  Pieve. El meu pare besa el terra -literalment- doncs fent fotos a la portalada de l'església no veu un esglaó i pam! de morros al terra. Tenim sort, només s'ha pelat els genolls. Això de contemplar la bellesa del que ens envolta té aquestes coses.

I de mica en mica, fem temps fins arribar al Airbnb que està una mica lluny del centre però és molt fàcil d'arribar.

Ens espera la Francesca, noia molt italiana i molt maca que en sap molt de la seva ciutat i ens explica coses de les que veurem i coses que no podrem veure per falta de temps.

                                               

Deixem els trastos i au, a cremar Arezzo!

Llàstima que plou i hem de fer visita amb compte de no relliscar i les fotos sortiran de color apagat però llevat d'això, Arezzo és ben bonic amb pluja.

Però la pluja cada cop és més forta així que optem per a fer cas d'una de les recomanacions de la Francesca en temes de menjar. I anem a un dels restaurants que ens ha dit.

La pasta és espectacular i ens fem un primer plat i un postre. 

Una mica més recuperats sortim a veure com va el dia. Segueix plovent però menys. Així que com som prop de l'amfiteatre romà ens hi acostem que, de passada, també hi podem fer una visita al museu arqueològic.

És una llàstima que plogui perquè els voltants de l'amfiteatre és un parc i faria bon estar si no estés tot enfangat. Així que fem quatre fotos ràpides i entrem al museu.

Desde el museu també podem fer fotos de l'amfiteatre. El museu és petit però té mil peces. Jo no les gaudeixo  massa, el cansament fa estralls i jo busco seient a totes les sales per on passo. Estant al museu cau un bon xàfec i creuem els dits per a que no duri fins que sortim.

Tenim sort i en sortir no plou. Així que aprofitem per fer voltes pel centre. Però a la plaça de Sant Agustí torna a ploure. Avui serà així tota la resta del día.

Ens arribem a veure la part interna de Sant Francesc però no hi entrem doncs s'ha de pagar i dins es troben els frescs que va pintar Piero della Francesca i que son molt importants. Però desde la porta central els pots veure darrera uns vidres estratègicament col·locats. Els veurem un altre dia.

En sortir, veiem que la façana té una bona il·luminació. Descobrim que projecten imatges a la façana però no en puc descobrir de què es tracta. 

Xino xano fins Piazza Grande veiem que també hi ha façanes il·luminades, algunes d'elles amb imatges mòbils.Queda molt bonic.

Les forces minven i encara que és d'hora, decidim retirar-nos cap a casa. Fa moltes hores que no descansem i el cos ens demana una treva.

Així que guiant-nos pel nostre instint -de baixada segur que arribem- i amb un plànol que tenim, anem cap a casa. Fem una aturada estratègica a un bar per a descansar i aixoplugar-nos de nou doncs un altre xàfec amenaça amb deixar-nos ben xops.

Ja som prop de casa però abans, hem de fer la compra. Tenim la gran sort que davant de casa hi ha un super (Conad) i hi podem comprar el sopar: avui ve de gust una sopeta. 

En sortir del super plou a bots i barrals i sort que estem a dos minuts escassos de casa que sino... haguéssim arribat mullats com dos sardines.

Fem el sopar i poc després decidim que hem d'anar a saludar al llit, que ja toca. Demà més! 

L'endemà ens llevem sense despertador i decidim que avui toca excursió a Monterchi i a Sansepolcro.

Aquests pobles son coneguts per que l'un té el  fresc  "La Madonna del Parto" de Piero della Francesca i a l'altre hi ha el  museu Civico amb un altre fresc del mateix pintor "La madonna della Misericordia".

Per arribar-hi s'hi ha d'anar amb bus i això és una nova aventura per a nosaltres. Però arribem a les taquilles (al costat de l'estació del tren) i la noia ens explica que millor que fem primer Monterchi i després Sansepolcro. I ens dóna tots els tickets per als diferents busos.

I anem a esperar el bus que surt en 40 minuts. A l'estació de busos hi ha poca gent i menys busos però quan arriba el nostre, tots els que estaven esperant hi pugen. 

Esperem que no ens haguem equivocat i preguntem al xòfer: Monterchi? Sí, sí, Monterchi!

Doncs apa som-hi!

De camí passem per uns boscos ben frondosos i em fa pensar que no m'agradaria quedar-me aturat aquí de nit sense benzina. De dia és maco però de nit, millor no pensar-hi.

En una de les aturades baixa quasi tot el bus i ens recorre un calfred per l'esquena: ai, no hauriem de baixar aquí? Però tornem a preguntar: Monterchi? I tot el bus: no, no!! 

Així que encara no hem arribat.

Però a la següent aturada el xófer crida: MONTERCHI!! Així que dos guiris ben perduts baixen del bus en una parada enmig d'una carretera on només hi ha un bareto i quatre cases. Això és Monterchi??  Fer el guiri té aquestes coses, que de vegades et perds. I mirem a les muntanyes i veiem a la llunyania un poble  a un turonet. Sabem que Monterchi és a un turonet però ... tan lluny??? Jo no em veig amb forces d'arribar allí i penso, ai, avui no ho hem fet bé. El pare també té un moment de desconcert i els dos estem com si ens hagués caigut un gerro d'aigua freda al damunt per que no esperàvem això. Però la curiositat ens fa caminar cap a un encreuament on hi ha quatre cartells i esperem tenir més informació. I sorpresa! Monterchi no és el poble que hem vist sino que està a la nostre esquena i no l'haviem vist. Això sí, el turonet no enganya i per arribar-nos-hi hem de pujar uns tres mil dos cents vint-i-tres  esglaons més o menys. 

 

Però mentre pugem jo miro l'horari de busos que ens ha dona la dona de les taquilles i que costa d'interpretar (em recorda a l'horari dels shinkansen japonesos) però que un cop veig com va, entenc que no hi ha cap bus que surti desde Monterchi a Sansepolcro.

I vinga a mirar i vinga a mirar però no... I doncs, com ens ho farem?

El pare torna a enfonsar-se i ja es veu tornant a Arezzo i deixant Sanspolcro per una altre ocasió. Però jo sóc tossuda i en un moment donat entenc que hem de retrocedir a la parada de bus anterior i d'aquí agafar-ne un altre que ens dura a Sansepolcro. Concretament on ha baixat tothom abans.

No n'estic del tot segura d'això perque els locals als que hi ho preguntem tampoc no ens ho saben dir massa segur però provarem.

Així que amb una mica de desconcert, fem la visita a Monterchi. No hi ha ningú al poble  i la única atracció que té aquest llogarret és el Museu del Fresc de la Madonna del parto (i el museu de la balança...). 

Així que un cop fem un Capuccino a l'únic bar que està obert, ens hi dirigim.

El preu és força elevat tenint en compte que només hi ha això per a veure (6,5 Eu per persona).

La sala està controlada tant per la llum com per la humitat i estem pràcticament sols (uns guiris locals que deuen haver vingut en cotxe).

El fresc fa goig i li fem mil dues-centes fotos. S'ha d'aprofitar!

En sortir i segons he vist a l'horari, el següent bus que s'atura a Monterchi cap a Le Valle arriba en 45 minuts. I volem dinar. Així que preguntem a l'amo del restaurant on hem fet abans el Capuccino si hi podem fer un menú exprés en mitja hora i ens diu que endavant.

I sí, dinem de forma ràpida però contundent. 

Llàstima que no tinguem més temps per que és un lloc molt xulo i voldriem tastar les postres però no ens dona temps. Curiosament el restaurant es diu "Senza Tempo" i sí, sense temps ens quedem si volem agafar el bus.

I au, en un tres i no res, arribem fins la parada de bus que creiem que sera la correcta i en el temps indicat (al·lucino amb la puntualitat dels transports a Itàlia, tot al minut) arriba un bus que efectivament, ens duu al poble d'abans i el xofer ens explica com ho hem de fer per agafar el bus cap a Sansepolcro.  

I sí, baixem on ens diu i esperem el proper bus que, puntual com un clau, arriba i ens duu a Sansepolcro. No ha estat massa difícil tot plegat però la senyora de les taquilles també ens ho podia haver dit, ens haguéssim estalviat un bon maldecap!

Arribem a Sansepolcro i anem directes al museu Civico. Madonna Della Misericordia i una visita per una exposició temporal de Leonardo Da Vinci i feina feta.

En sortir, fem una volta per el poble i trobem il Duomo que està molt mal emplaçat i no es pot fer la foto de la façana sencera per que està de costat.

I un cop vist una mica de Sansepolcro, comencem a dirigir-nos a l'aturada del bus no sigui cosa que no l'agafem i no poguem tornar.

Ens dóna temps a fer un capuccino a un bar de davant de l'aturada i el bus amb puntualitat britànica (ara ho canviaré per puntualitat italiana) arriba i ens hi muntem.

Au, cap a casa. Qué bé que ja no hi ha pèrdua! Però ah, la vida del turista és plena de sorpreses i  a mig trajecte ens fan canviar de bus i vaja, tot és molt ràpid i còmode però ben estrany. Segur que arribarem a casa?

Però sí, arribem sense problemes. És hora de comprar el sopar (avui hi posarem una mica de carn a la sopa que va sobrar ahir) i de camí, compro un súper tiramisú a una botiga de menjar per a endur. 

I a dormir, que avui ja hem tingut prou aventures!