ITÀLIA 2019 - PART III

I el darrer dia a Itàlia el passarem a Arezzo.

La Francesca ens diu que podem deixar les bosses fins que marxem així que podem fer la visita del que ens queda lleugers d'equipatge.

Primera aturada: la Pieve (=parròquia).  Que el primer día la vam veure per fóra (i mon pare ben de prop, per cert).

Arribem en plena hora de la neteja i hi ha tres persones fent feina. Una amb una màquina de les que es fan servir per a netejar els terres dels aeroports així que hem d'anar amb compte amb no relliscar per l'aigua que hi ha. 

L'església no m'apassiona però té una  estructura ben curiosa. Dos pisos a l'altar com la catedral de Módena. 

                                                

I ara toca seguir pujant el carrer principal cap al Duomo. I finalment entre esbufecs i esbufecs arribem a l'explanada de la Catedral que, encara que no hi ha gent sí que és ple de cotxes doncs deu ser un pas obligat per anar a l'altre part de la ciutat.

Però quan entrem a la catedral no estem sols. Això és un "must" de la ciutat i ens trobem uns quants guiris més fent la visita.

Em crida molt l'atenció un retaule de marbre que hi ha a l'altar i que està molt treballat. El trobo espectacular.

                                               

També hi ha un altre Piero della Francesca, com no, una Madonna. Però queda en un cantonet molt discret i si no t'ho diuen ni es veu. 

Veiem també la capella Della Madonna del Conforto on hi ha quatre imatges del Andrea della Robbia amb aquell estil tan característic (a mi m'agrada).

Ara anem a buscar San Domenico que no és massa lluny del Duomo. Però mala sort perque coincidim amb un grup d'estudiants adolescents que fan xivarri i no ens deixen gaudir del moment. El cas és que aquesta església és coneguda per la creu de fusta feta per Cimabue i que s'il·lumina previ pagament d'un euro.

Nosaltres estem a punt de pagar però uns guiris americans se'ns avancen i ens il·luminen la creu i aprofitem per a fer -li cinc centes fotos.

                                   

En sortir fem un Capuccino a l'únic bar que hi ha la zona i que es deu fer d'or entre guiris i locals.

Ara toca fer el pipa al mercat de Nadal que hi ha al costat del Duomo  que, vaja, no és espectacular.

I avui sí, avui les paradetes del Villaggio Tirolese sí que estan obertes (un cartell al costat de casa donava la informació dels dies d'apertura pero no el vam veure fins ahir...) i ens hi acostem.

                                              

Com encara tenim temps fem una volta pel centre antic d'Arezzo i en un  moment donat volem fer un spritz i un altre café així que busquem algún lloc on haguem estat i en trobem un. Avui no fa massa fred i ens diem: terrassa? Sí, terrassa! Així que entrem a fer la comanda i ens acomodem a l'exterior. Bé, acomodar-se no és fàcil doncs la taula no deu fer més de trenta centímetres de llarg i uns vint d'ample i les cadires enganxades a la taula deuen fer menys de vint centímetres de cul. Jo m'he de posar de costat si no vull topar amb els genolls de mon pare.  Una mica estrets però contents ens prenem l'aperitiu. 

Com seguim bé de temps anem pensant on anirem a dinar i no ens compliquem la vida i escollim el mateix del primer dia.

Jo em faig pasta (la típica d'aquí, el poci) i mon pare es fa ànec. Està molt bo però serà el cansament que fa que no ens ho poguem acabar. Res de postres aquest cop.

I ara sí, ara tornem a casa a recollir les maletes i cap a l'estació de tren que ens dura a Florència. I d'aquí en bus a l'aeroport.

La tornada a casa sense incidents però amb molt cansament. 

Un bon viatge, sí senyor!