EM PIXO

Japó. Set del matí. Abans de sortir a explorar faig un darrer pipí.

Sortim de l'hotel.

Arribem a l'estació. Vaja, sembla que tinc més ganes de pixar. No hi ha problema: a l'estació hi ha uns grans i nets WC que són a l'abast de tots els passatgers. Mira que hi ha gent ara però no he de fer cua.

Seguim el viatge. Arribem a destí: un temple que no és massa visitat pels turistes però que per a nosaltres ens resulta molt interessant. El Lluís té ganes de pixar. El temple té uns WC molt nets i per a tothom que vagi al temple. 

Tornem a la ruta, ens ve de gust fer un cafè. Aprofito per tornar al WC. Malgrat la gentada que hi ha ara a la cafeteria els WC són molt nets.  Si volguessim fer-los servir sense consumir res no ens dirien res.

Abans de seguir, passem per l'hotel per veure si ens han arribat les maletes que ahir encara no hi éren. Les maletes encara no hi són però aprofitem  per anar al WC de nou a la recepció de l'hotel. 

Tot seguit anem a dinar i quan acabem anem a visitar un centre comercial on hi ha una papereria que vull veure. Fem una bona volta i, en sortir, vaja, el dinar demana pas per sortir. 

Miro la llegenda de botigues i de plantes que hi ha al costat de l'escala mecànica. Ah, bé, hi ha WC  a la mateixa planta on sóc. De fet, a totes les plantes hi ha WC.

Cap problema. 

Alleugerida, seguim la visita turística i un cop és hora de sopar, decidim anar al mercat i allí trobarem restaurants locals per menjar peix. En triem un que és més taberna que restaurant i només hi ha 6 taules. Tots els comensals ben juntets, molt soroll, moltes olors... i un bany. Res, que el Lluís diu que ha de fer-lo servir. Quan torna, li demano què tal. Estranyament, molt net i d'aquells que s'aixeca la tapa quan et veuen.

Ara sí, ara anem de retirada cap a l'hotel.

Rubí, Catalunya. M'aixeco per anar a l'oficina un divendres molt de matinada. Pixo quan em llevo i just abans de sortir per la porta perque sé que fins que no arribi a la oficina no ho tornaré a fer.

Però durant el trajecte en bus cap a l'estació de tren em ve pixera. Vaja, això és inesperat.

Recordo que a l'estació de tren hi ha WC. Un cop arribo, m'hi apropo i faig servir el sistema d'obertura (mentre prems el botó, estires la porta cap a tu). Però no funciona.

No tinc temps de demanar assistència al personal de l'estació perque arribaria molt tard i, penso, puc esperar.

Així que espero que el tren no tingui cap incidència sinò, hauré de córrer.

Arribo a la feina, i ara sí, vaig corrents al WC.

A l'hora d'esmorzar sortim tots els companys a un bar que coneixem. No he pogut anar al WC després del primer cop i en torno a tenir ganes ara.

Com al bar  demanem café i entrepans no hi ha problema amb l'accés al WC. No és el bany més net que he vist, però fa el fet.

Passa el dia, i és hora de tornar a casa. Fa bon dia i decideixo baixar caminant fins Pl.Catalunya i d'allí agafar el tren cap a casa.

Però he begut més aigua del compte avui i a mig camí, ai, em pixo.

On sóc ara no és lloc de bars i no trobo cap local on poder "miccionar".

Finalment, trobo un bareto fosc i brut i la urgència és prou com per deixar les manies de costat i entrar-hi.

Demano una aigua.

Vaig al WC. El terra ple de papers, fa molta pudor a pixum, no hi ha sabó ni res on eixugar-se les mans i ... desisteixo.

Encara no estic al punt d'urgència màxima. 

Ja trobaré alguna cosa millor.

Finalment arribo a Pl. Catalunya i penso: calla, el Corte Inglés.

Entro als grans magatzems i busco el cartell on informa què hi ha a cada pis.

Vaja, els banys de senyora són al segon pis. I no n'hi ha més fins la setena planta, que n'hi ha uns altres.

Els guiris també saben que aquí hi ha WC gratuïts perque hi ha una cua llarguíssima. I només dos cubicles.  

Però ara sí que és urgent fer-los servir. Sigui com sigui, m'hauré d'esperar. 

Finalment hi puc entrar. Amb la gentada que els usa diàriament no són massa nets però prou per a que pugui alleugerir la bufeta.

Torno al tren. Arribo a Rubí.

Espero el bus. I mentre espero, em fixo que els conductors ténen WC per a ells al costat de la parada, doncs és origen-final de la línia.  És un detall, la veritat, perque el que acabo de patir no els hi desitjo.

Quan arribo a casa, em relaxo i torno al meu bany, que és net, tranquil i no he de pagar res per a usar-lo.

Enteneu el que vull dir, oi?