BOLOGNA 2018 (part I)

Aquest viatge l'havíem de fer fa dos anys però el vam haver de post-posar doncs va passar el que va passar. I ha estat ara, en desembre, quan l'hem pogut aprofitar.

En general ha estat un viatge molt tranquil i lliure de grans incidències, afortunadament. Us en faig un resum:

Dia1:

Arribem a  mitja tarda a Bologna i després de deixar les bosses al pis (bona cosa això del AirBnB), fem una primera vista -nocturna, perquè el llum marxa ben d'hora aquí- de la ciutat. Així que xino-xano ens acostem al centre per Via Independenza  que és com el carrer Jaume III de Palma: una porxada molt  llarga plena de comerços. Però el cansament i la gana fa estralls i decidim anar a sopar a un restaurant prop de casa. Ah, però  el destí ens té preparada una sorpresa: avui, dissabte festiu doncs també  aquí es celebra la Puríssima Concepció i per tant, tot està ple a vessar llevat que hagis fet una "prenotazione" (reserva) prèvia. I no és el cas. Així que finalment trobem un bar que fan menjars, i encara que estem al país de la pasta i els risottos, ens demanem una pasta i un risotto que només en tenen el nom. Però per a omplir la panxa ja n'hi ha prou.

Dia 2:

Avui toca culturitzar-se:

-Catedral de San Pietro (és la catedral de la ciutat però guanya San Petronio, que és l'esglèsia que hi ha a la plaça)

-Palazzo di Re Enzo (amb unes paradetes d'artesania molt originals) 

-Ajuntament de Bologna (ple d'arròs al terra, doncs és un lloc on es celebren els matrimonis civils i ple de coloms menjant-lo)

                                          

-San Petronio (paguem religiosament -mai més ben dit- dos Euros per a fer fotografies. A canvi, ens donen una cinta de color taronja fluorescent per a posar al canell. De vegades s'amaga sota la jaqueta i ràpidament ve un controlador del temple que ens crida l'atenció. Però, ah, miracle, ensenyem el canell encegador i tot arreglat. A fer fotografies com a posseïts!)

   

         

-Santa Maria della Vita (paguem quatre Euros per a veure una obra mestra de l'art: "Il Compianto sul Cristo morto" -El Plany- de Niccolò dell'Arca i que és una obra magnífica per el dinamisme de les figures, que sembla talment que s'estiguin movent i estiguin cridant.

Val la pena pagar per a veure aquesta obra d'art).

                                       

Avui, diumenge, també és festiu i també tot està ple a vessar així que decidim dinar al primer lloc buit que trobem, i en aquest cas, és un bar al costat de les torres. No dinem malament del tot tenint en compte que és un bar i que està al bell mig de la ciutat, en ple centre.

                    

                              

-Le due Torri (dues torres medievals -una inclinada com la de Pisa- i la que es pot pujar té 192 esglaons fins la part superior, però no ho intento,  he d'estalviar forces que encara ens  queden uns dies de fer el turista).

-Guetto ebraico (com el de Venècia, carrerons estrets i plens de porxos per tot arreu però sense massa  gent, cosa que s'agraeix)

                                                        

-Museo Cívico Archeologico (els Déus em son favorables perquè el noi de les taquilles ens diu que les sales de romans, grecs i una altre són tancades per restauració. Així que el pare decideix no entrar, que el que l'interessava eren els romans. Respiro alleugerida!)

De tornada, passem per un supermercat i fem provisió de Bacis -la meva dolça obsessió-, i del sopar: avui nosaltres farem pasta.

                                                     

Dia 3:

Avui toca excursió: Ferrara.

No tenim problemes per a trobar el tren que toca i traiem els tickets sense problemes.

Xino-xano ens arribem al centre, està molt ben indicat des de que surts de l'estació.

Aquí hem d'anar amb compte amb les bicis: n'hi ha moltes però ningú fa sonar el timbre. Així que quasi no les sentim arribar.

Al centre s'hi arriba per un carrer ple de botigues a banda i banda, molt bonic. Abans d'arribar al final, el carrer dóna a una plaça amb un edifici (palazzo, més aviat) amb una gran escalinata. Em recorda Venècia.

                                           

 I d'aquí, just passar un arc ens trobem de  morros amb el Duomo (catedral) però, llàstima, la façana està "in restauro" (és habitual que a Itàlia hi hagi monuments en procés de restauració, en tenen tants que no m'estranya. Però tot i això, és una mica decebedor veure la façana amb una tela). L'interior no em mata, molta pintura i molta xarxa anti-coloms i anti-caiguda de pedres, que veiem que l'interior també necessita una  bona restauració.

                                                

Seguim cap a "la via delle volte" (o carrer dels arcs). Molt xulo, tranquil i acollidor.

                                                  

I anem a dinar. Escollim un restaurant que ens trobem de camí: "Il Mandolino". Les parets estan totes farcides d'objectes rars, pintures, cartells, cintes de colors... molt original.

La "madonna" que ens agafa la comanda ens suggereix el dinar i com ens ho diu molt ràpid i molt convençuda, diem que sí a tot encara que ben bé no sabem a que hem dit que sí.

Compartim un plat de pasta típic de Ferrara: els cappeletti farcits de ricotta. I després ens duen dos segons: una mena de fricandó (la carn molt tendre i boníssima) i un plat típic ferrarés que no sé com es diu però  que era un puré de patates amb una carn molt forta de gust.

                                                                 

                                                   

De tornada, veiem el Palazzo della famiglia Este per fora. I ens apropem al Palazzo dei Diamanti, que li diuen així per la façana que té, en forma de diamants.

                                                   

I poc a poc, tornem cap a l'estació. Bonica, Ferrara.

Avui soparem caprese.

I fins aquí els tres primers dies a Bologna. 

Seguirem en uns dies!