BOLOGNA 2018 (PART II)

-Dia 4: BOLOGNA-Dia d'esglésies

Avui fem servir el bus que tenim just davant del pis, l'"A" que és un mini-bus que duu directament al centre. Fins ara no l'havíem usat per que ens va pillar en dies de festa i aquest bus només funciona els laborables. Ens és molt útil per a no tornar a fer de nou el carrer Independenza que se'ns fa molt llarg i ja el tenim molt vist.

En un tres i no res ens plantem al centre i passegem entre els carrerons del centre per a trobar Santo Stefano o les "sette chiese" -set esglésies-, que de fet actualment només se'n veuen tres. El conjunt és molt bonic: les esglésies petitones, una d'elles usada únicament per a posar-hi un Betlem gegant amb reproduccions de les esglésies i monuments de Bologna. També hi ha un mini pati interior i un claustre. I una botiga, i un WC de pagament. S'ha de dir que per a entrar, ens demanen la voluntat i jo aprofito i em trec de sobre tota la moneda petita que tinc. Potser li hauré donat més d'un euro en ferralla...

Després d'una aturada estratègica per a fer un cappuccino seguim cap a Sant Domenico. Comença a fer molt fred. I arribem tard, és tancada. Com a curiositat, hi ha un parell de tombes a l'exterior dins d'una torre de marbre. Només li fem quatre fotos per l'exterior.

Tot seguit, anem a Sant Francesc.

Però és hora de dinar i fem una primera aturada necessària a un restaurant que hi ha just davant. El menú és força interessant i dinem prou bé.

L'església obre a les 15.30h. i encara no són ni les 15.00h. així que donem una volta pel barri i fem un altre cappuccino tot esperant que obrin. La tanca que rodeja l'església té tot de lleons que la coronen i és bonica tot i que està una mica oxidada.

I finalment entrem. No és espectacular.

Tarda de shopping.

Ens passegem pel centre i fem quatre compres.

De passeig per la ciutat, ens trobem amb St. Giacomo Maggiore que no es poden fer fotografies i que per a il·luminar la Capella Bentivoglio hem de posar 50 cèntims. Ups, alguna fotografia sí que fem...

Al mateix carrer hi ha Santa Cecília però aquí s'ha de pagar per a entrar i no hi entrem. La veiem una mica des de fora.

Avui també fem compres a un supermercat i quan ja no podem més, tornem a agafar el "A" i cap a casa.

-DIA 5: MÓDENA

Avui tornem a agafar el tren i esperem que ens sigui igual de fàcil que el dia de Ferrara. Però per a començar, hem de saber quin tren s'atura a Módena doncs aquest cop no és el final del trajecte i això ens posa les coses una mica més complicades.

Però sembla que l'encertem: via 17. Un senyor ens diu com arribar-hi. Anem una mica curts de temps (ens hem enredat traient els bitllets) però arribem. Ah, però no em picat els tickets i si no ho fem correm el risc de tenir una multa. Deixo al pare a l'andana i busco el "picador". Pregunto: al pis de dalt de tot. Què estrany. Però els trobo i pico. Baixo de nou a l'andana. El tren no arriba. Què estrany. Via 17, sí, és aquesta. Finalment, preguntem:

-No, no, aquestes andanes només són per els "freccia" (fletxa = AVE italià).

Ah, doncs hem de pujar a les andanes dels trens de rodalies.

I mentre per megafonia s'informa que els trens van amb retràs doncs un senyor s'ha caigut a les vies i això, és clar, dóna uns certs problemes al trànsit ferroviari que ens afecta a nosaltres de ple.

Però som espavilats i trobem la via que toca. Aquest cop la 1 Ovest (1 oest). Entrem al tren. No hi ha gairebé ningú i el personal de neteja hi fa feina. Què estrany. Sembla més aviat un tren de llarg recorregut que no pas un rodalies, però vet a saber. De cop, uns estrangers japonesos surten a l'exterior a mirar el cartell i jo els miro per la finestra. I ups, han canviat el tren de via!! Ara és a la via 2!

Sortim corrents del vagó i anem a la via 2 però és massa tard, el tren marxa sense nosaltres. Serà possible!! Au, tornem a buscar quins trens s'aturen a Mòdena i en veiem un que surt des de la via 4. A veure si ara tenim és sort. Nosaltres i els cinc mil italians que hi ha a l'andana esperant. Aquesta incidència ferroviària ens ha desbaratat els plans a tots.

Finalment, una hora més tard del previst, estem asseguts al tren correcte i en direcció a la ciutat del vinagre.

Arribem i fa molt més fred que a Bologna. Seguint les indicacions que anem trobant, arribem al centre. Fa molt fred.

El Duomo el veiem per fora molt ràpidament per que hi ha gana i amb tot l'embolic de trens hem arribat a l'hora de dinar.

Trobem un restaurant prou bo encara que hem de dinar a l'exterior i encara que uns plàstics ens tapen prou, el fred travessa la carcassa plastificada i no és el millor lloc per a estar-s'hi. Tot i això, dinem molt bé.

Fa molt fred.

Ara sí, ara entrem al Duomo.

Ens trobem que a l'interior fan obres i arribem al moment que estan desmuntant una bastida, de forma poc discreta, he de dir. I la pau i el recolliment que en aquests llocs s'espera, es converteix en un patam, patum, paf, pof, pataf i mil onomatopeies més que desconcentren al més fidel dels creients.

Ara, això sí, l'interior és ben bonica. Té un pis superior on hi ha un altar i el pis inferior compta amb una mena de cripta amb unes arcades que em recorden la mesquita de Còrdoba.

Molt maca malgrat el xivarri.

Sortim sords però culturalment ben servits. I anem a buscar un "acetaio" o botiga de vinagres de Mòdena. Però serà que és desembre o que fa fred o que és l'hora que és però no en trobem cap pels voltants de la catedral.

Així que tornem a l'estació però com estem relativament prop, anem a veure l'exterior del museu Enzo Ferrari.

I d'aquí, al supermercat a comprar el sopar. Que havia de ser sopa de sobre i acabem amb dues bosses plenes de coses. Ens hem animat!

I la tornada a casa aquest cop no ens dóna cap problema doncs el primer tren que veiem té final de trajecte Bologna així que no hem d'esperar res.

I en mitja hora, som a la ciutat. Avui sopeta i una altre cop Caprese, que aquí la mozzarella de búfala és impressionant de bona!

-DIA 5: DARRER DIA A BOLOGNA

Un dia ennuvolat ens dóna la benvinguda. Avui ha desaparegut el cel blau que ens ha acompanyat aquests darrers dies.

Així que avui farem coses d'interior.

Sortim de casa. Sorpresa: neva. Son quatre volves però suficient com per a fer-nos anar amb compte per a no relliscar.

Aprofitem el mal temps i anem a veure la Pinacoteca Nazionale. Em criden l'atenció un parell de quadres però jo no ho disfruto tant com el pare.

En sortir ja no neva però plou. No massa però seguim havent d'anar amb compte a no relliscar.

Dinem a un pub que ja vam veure fa uns dies i que ens aixoplugarà uns moments: avui fem unes pizzes que, encara que no son les millors, no són dolentes del tot. Només la meva duu trossos sencers de formatge Grana Padano i només per això ja val la pena.

D'aquí anem a buscar el carrer on hi ha unes llums de Nadal que són la lletra d'una cançó del Lucio Dalla (cantant italià nascut a Bologna). De camí, trobem l'església dels Celestins on es diu que hi ha enterrat el Nicoló De l'Arca però no trobem la tomba per enlloc.

En sortir, les llums s'han encès i fa el carrer tot bonic.

Anem a buscar el bus cap a casa. Avui tenim sopar de celebració i volem descansar una mica abans.

Aprofitem a fer les bosses que demà ens llevem d'hora per anar a l'aeroport.

I a una hora decent, anem cap al restaurant. Convidaré al pare que aviat serà el seu aniversari i no sé mai que regalar-li així que he pensat que un sopar a Bologna estarà bé.

I anem al que volíem anar el primer dia però que estava reservat i pensem que avui tindrem més sort.

Encara que només son les 19.30h ens diuen que tot està reservat fins després de Nadal. Quina mala sort la nostra!

Ens queda la segona opció, una mica més enllà.

Aquest cop sí, aquest cop tenim sort i podem sopar.

Som els primers en arribar però poc a poc entren més comensals i ens fan companyia.