UN ALTRE ANY QUE SE'N VA

I com qui no vol la cosa, acomiadem el 2018 i donem la benvinguda al 2019.
La veritat és que se m'ha fet molt curt aquest any, sobretot a partir dels quatre darrers mesos.
I fent el balanç que sempre faig he de dir que:
-En qüestió de malures només he de dir que una gran sinusitis i una ciàtica emprenyosa m'han acompanyat aquest any.
-En qüestió de viatges no em puc queixar: Palma de Mallorca, Viena i Bologna (més altres).
-En qüestió d'experiències he de ressaltar el Saló de Jocs de desembre (Retro-barcelona)
-En qüestió de nous descobriments musicals tinc apuntats els "War on Drugs" i els "The National" entre d'altres.
-En qüestió de descobriments locals he de reconèixer que encara que havent-hi passat mil cops per davant, no havíem anat mai a una geladeria de Sabadell, la "Venezia" i de la que ara en som clients habituals.
-En qüestió de temes personals, he de confirmar que he recuperat les ganes de pintar i fer manualitats i que la Cursa de la Dona també ha estat una gran fita personal i que he superat sense problemes.
-En qüestió d'amistats encara conservo les mateixes i n'he afegit d'altres. I d'altres, que em pensava desaparegudes, han retornat a la meva vida.
-En qüestió de família hem de lamentar la marxa sobtada d'un membre de la família Schrem. Però també hem de celebrar que la família jove compleix les expectatives i poc a poc es va fent camí en el món laboral. I molt orgullosa que n'estic, de tots.

Crec que no em deixo res.
Com sempre espero que l'any que ve sigui millor que aquest.
Bon any 2019!! 





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació