Als 40 anys... una de Mont St. Michel!! (2a part)

Després de dormir més de 7 hores seguides i que és molt d'agraïr, ens llevem per a començar la visita al Mont St. Michel de dia. 

Una dutxa ens reconcilia amb el món i com hem demanat l'esmorzar, ens disposem a menjar força per a poder encarar el dia amb energia.

Però l'esmorzar és una mica més magre del que pensàvem. 

Pa, mantega, melmelada i nutella (la "nocilla" estrangera). El cafè és una immensa banyera, que, si fos bo, seria la pera, però malhauradament, és una mica millor que el cafè americà així que per més que ens posem sucre, no acaba de tenir gust de cafè de debò.

Jo no tinc problemes amb el menjar, a més, quan sóc de viatge, m'encanta menjar pa amb mantega i melmelada així que em faig dos trossos de pa i quedo ben tipa. El Lluís aprofita la resta de pa per a endur-se'l a l'habitació i fer-se entrepans de pernil del que hem dut envasat al buit des de casa.

Refets i descansats, agafem el cotxe i ens dirigim a la nostra destinació. De camí, passem per uns poblets molt bufons plens de botiguetes i reclams de venda de verdura i de foie. Pobres ànecs... però què bo el foie!

Aquest cop, deixem el cotxe al pàrking que vam conèixer la nit anterior i revisem les tarifes: menys de dues hores: 3 euros; dues hores: 5 euros i 8 Euros si el deixem fins les 19.00. Com no sabem quan tardarem en sortir però segur que seran més de dues hores, ens hem de decantar pel preu més car. 

La raó per la que no podem aparcar més aprop és que estan fent una passarel·la i han tret el pàrking que hi havia als peus de la fortalesa. 

Vegeu el link: canvi del parking

La "navette" i el Mont St . Michel al fons

Veiem uns cartells que indiquen que hi ha una "navette" ("shuttle" en anglés, "llançadora" en català) que duu gratuïtament  des de el poblet del costat fins als peus de la fortalesa. Però com som uns guiris pardillos, ens muntem al bus que no toca. La conductora ens diu amablement que el bus on som no és la "navette", que la podem trobar 100 metres més enllà. 

Passat el pàrking hi ha una mena de guetto on hi ha hotels, botigues i restaurants i és aquí on hi ha la "navette". Curiós vehicle, sí senyor. Com el trasto no pot donar la volta a la carretera que va al Mont St.Michel, doncs té dues cabines. Així quan el conductor arriba al final, es baixa i es munta a la cabina de la part oposada del bus. Pràctic i curiós.

No ens ho podem imaginar millor perquè fa un sol espectacular i gairebé estem sols. Però són les 9.00 del matí i les botiguetes de dins del Mont encara estan tancades. No passa res, aprofitem per fer un munt de fotos i pujar cap amunt per entrar a l'abadía.

Vista desde la fortalesa

Mentre pugem, veiem que arriba un grup de joves estudiants. Hem de córrer si no volem coincidir amb ells a l'abadía. Massa tard, mentre nosaltres anem per una banda, ells arriben per una altra. Malgrat tot, no són molt emprenyosos i no ens destorben a la nostra visita.

Interior de l'abadía

La visita a l'abadía és molt complerta i ens dóna una idea de com vivien els monjos aleshores.

Però això és un altre entrada... (és que dóna per molt, encara que només sigui un dia de visita!).