En aquesta vida, s'ha de ser agraïda

Fent un bon exercici de memòria aquests darrers dies trobo que, malgrat tot, no he sortit tan malament del tot. Però no tot és mèrit meu.

M'han ajudat moltes persones durant tot aquest temps i crec que ara és el moment de donar-los les gràcies.

Gràcies als meus pares.

Ells m'han donat la vida, m'han ensenyat a parlar, caminar, riure i plorar. Gràcies també per a donar-me la oportunitat de conèixer món a través dels viatges, i d'aprendre idiomes. Gràcies per recolzar-me en els moments durs i en els pitjors. Gràcies per donar-me prou coneixement com per veure les coses per mi mateixa (malgrat de vegades encara em costi de veure).

Gràcies per donar-me sentit de l'humor i de tenir la capacitat de riure'm de mi mateixa -això diuen que és sa-. Gràcies per donar-me bona educació i aprendre bones maneres (no sóc de dir paraules malsonants, collons, hòstia, que fa lleig!)

Gràcies per ensenyar-me sentit de l'estètica encara que no tot és Warhol ni Van Gogh però si més no, tinc alguns models per a seguir.

En resum, gràcies per tot. Em penso que no tindria prou temps en aquesta vida per poder-los agrair tot el que han fet per mi.

Gràcies al LLuís.

Té la paciència d'un sant i m'ha sabut aguantar durant tot aquest temps amb les meves neures i manies. Gràcies per recolzar-me en tot i en ajudar-me a veure les coses des d'un altre prisma.

Gràcies a la família de Mallorca. 

Malgrat és lluny i no la puc veure tan sovint com jo voldria, sé que pensen en mi de tant en tant i sempre estan allí quan els necessites. M'han fet passar molts bons moments i sense ells, la meva vida seria molt diferent. També he aprés moltíssimes coses i els ho agraeixo de tot cor.

Com la llista és llarga i no és qüestió d'avorrir a ningú, vaig acabant.

També dono les gràcies a tots els que, en més o menys mesura, han passat per la meva vida i que m'han ajudat i donat consells al llarg de la meva vida.

Gràcies a tots.

Espero poder donar les gràcies de nou d'aquí a 40 anys més!!

Me'n vaig a fer-me un cafè que, en un dia com avui, el meu cos s'ha despertat molt d'hora, nerviós  com si fos el dia de Reis, i ara necessita energia per a seguir endavant. 

Fins un altre!