Als quaranta... una de Mont St.Michel!! (part I)

de febrer 11, 2013

Jo volia un regal especial i que me'n pogués recordar molt de temps quan fes els 40.

I l'he tingut.

He pogut anar al Mont St. Michel (França) en un viatge llampec amb el Lluís.

Ara és hora de fer un resum del que en tres dies de viatge hem pogut recopilar com a experiència.

Com que el Lluís és de grans previsions, creu que llevar-se d'hora és la millor manera de començar el viatge. Així que ens llevem a les 2.00 del matí i fem entrepans i deixem la casa decent per quan tornem, que dóna gust trobar-la arreglada i polida.

Agafem el cotxe a les 3.15 i comença l'aventura. Autopista fins a la Jonquera i després, més autopista fins Toulouse, Bordeaux, Rennes i finalment, Pontorson, poblet al costat del nostre objectiu: el Mont St. Michel.

Del viatge en autopista s'ha de remarcar el fort vent que bufa fins a Bordeaux i que de vegades fa moure el cotxe amb prou força com per a canviar de carril involuntàriament. De tant en tant també plovisqueja però això no serà tant important.

Tenim una incidència en un peatge quan la targeta es nega a treballar i com que ens hem posat al carril de "només targetes", no podem sortir ni tirar enrere. Així que pitgem el botó de l'intèrfon i una senyora molt amable ens diu que no passa res que ara ve. Això ho puc resumir ara doncs en aquell moment, uf, es sua força perquè en aquests moments de tensió, una s'oblida fins i tot quin és el seu nom així que ja ni us explico com és explicar-ho en francès...

Del que passa després he de fer un incís: l'any passat vam fer un altre viatge llampec a Nürburgring (Alemanya) i de baixada, un cop a les autopistes franceses ens van aturar els policies d'aduana. Va ser una mica estressant doncs, malgrat encara em defenso prou en francès, el fet que la policia t'aturi en un país estranger i que 6 agents uniformats et revisin el cotxe en busca de nosequè, doncs no és un fet agradable. Aquell cop, tenia sentit doncs vam passar per Luxembourg i podia passar que féssim contraban d'algún producte no permès per la legislació francesa.

Però aquest cop, de pujada, i sense cap mena de sentit, TAMBÉ ENS VAN ATURAR.

El Lluís em diu: mira, motoristes d'aduanes. I jo li dic: doncs que no vinguin, que ja en vaig tenir prou amb l'altre vegada. I el Lluís: doncs un dels motoristes ens segueix. I jo: no facis conya. I no, no feia conya. El motorista es planta davant nostre i ens fa senyals que ens aturem a la propera àrea de servei. Allí ens esperen 6 gendarmes més ...i un gos.

Que sortim del cotxe. Que ensenyem el bolso. Que ens busquen a les butxaques. Que deixem entrar el gos al cotxe i que no el destorbem. Que si duem droga. Marihuana? Cannabis? ... No a tot. No semblen convençuts i ens demanen mirar el maleter. Les maletes també, totes obertes. I insisteixen: alguna droga? S'atreveixen en espanyol macarrònic. I jo vinga a explicar que no, que llevat que el menjar sigui considerat droga, doncs que no duem res.

Poc saben ells que han aturat a dos dels espanyols que menys els agraden les drogues i que no n'han pres mai a la vida.. però això no els hi diré. Ara, em quedo amb les ganes de dir-li a la noia que insisteix en l'escorcoll: què, desilusionada? Però en aquell moment no recordo com es diu en francès i penso que tampoc és un bon moment, no sigui que encara compliquem les coses i acabem al "quartelillo".

Doncs un cop ens han revisat de dalt a baix, seguim la ruta. Aquest cop sense entrebancs malgrat es va fent de nit i es fa difícil indicar senyalitzacions al Lluís sense por a equivocar-nos de sortida.

Finalment, agafem la carretera que duu fins a Pontorson i un cop allí, ens trobem de boca un hotel. Apa, preguntem preu i com és prou raonable, allí ens hi quedarem dues nits.

L'habitació no és de grans luxes però està neta i té wifi gratuït!!

Com que és prou d'hora (18.30 h) decidim deixar les bosses a l'habitació i fer una primera excursió al Mont St. Michel per a veure'l de nit.

L'accés al Mont està tancat i barrat però a més, ens fem un embolic al pàrking i finalment hem de girar cua i veient el Mont St. Michel de lluny.

Com que és d'hora (les 19.30 h) i veiem un Carrefour, doncs anem a veure si podem comprar alguna cosa. Error. Els francesos tanquen a les 19.30. Absolutament tot està tancat. Així que hem de tornar a l'hotel i intentar dormir i descansar doncs el dia següent toca Mont St. Michel!