I seguim al Mont St. Michel! (3a part i final)
El preu de l'entrada a l'Abadía és de 9 Eu/pers. Estem pràcticament sols però tenim la mala sort de trobar-nos amb un grup d'estudiants francesos que fan una visita escolar i que, malgrat són una colla nombrosa, podem evitar i veure l'abadía amb tranquil·litat.
Unes fotos de l'abadía:
 |
| Terrassa que dóna al mar Atlàntic |
 |
| Interior de l'esglèsia |
 |
| Claustre |
 |
| Refactori -on menjaven els monjos- |
Encara hi ha marea baixa i la vista des de la fortalesa és espectacular.
Com que tinc set, compro una ampolleta d'aigua a preu de turista incaut però molt necessària per a no morir deshidratada.
Un grup de turistes japonesos es creua amb nosaltres mentre deixem el Mont enrere per a tornar a l'hotel a deixar trastos i menjar alguna cosa abans de tornar a agafar la carretera en direcció St. Malo.
La carretera és molt bonica i hi ha un tros que passa al voltant de la costa, deixant enrere poblets especialitzats en la producció de musclos i ostres.
Arribem a St. Malo però per por de no saber si podrem aparcar al centre, deixem el cotxe al primer lloc clar que podem, pensant que el centre està proper. Però no. Un cop arribem al mar, ens adonem que estem a les afores del poble.
Fa fred i s'ha tapat però encara no plou. Amb una mica de sort, el temps es mantindrà i podrem fer les fotos del Mont St. Michel de nit sense entrebancs.
Com que la pujada de la marea és a les 17h, sortim de seguida de St. Malo per a poder arribar a temps de gaudir d'aquest fenòmen. Tornem a aparcar al pàrking dels 8 Euros doncs no hi ha manera de fer-ho més barat.
I tornem a agafar la "navette" fins al Mont. Entrem dins la fortalesa i ens acomodem a una de les terrassetes que donen a terra ferma i des d'allí, veiem pujar la marea. És espectacular.
Esperem que es faci de nit, no és massa difícil doncs a partir de les 18.00 se'n va la llum del sol i entretant, ens agafa gana. Pensem en fer un sopar de guiris a un dels restaurants de la fortalesa però badem i quan ens decidim (18.30h) ens diuen que tanquen a les 19.00. Dommage!
Tot i això, hem fet prou temps per a veure com s'il·lumina el Mont. Preciós.
Ara ja hi ha molts més turistes que aquest matí i ens fa pensar que a l'estiu, la visita ha de ser terrible, ple de gent per tot arreu i sense poder veure amb tranquil·litat l'abadía.
Només ens queda sopar. Com tot és tancat, hem d'optar pel Fast-food; el Mc Donald's que hi ha al costat del poble on som ens anirà bé.
I finalment, anem a dormir a l'hotel que el dia següent hem de fer molts kilòmetres per tornar a casa.
Han estat tres dies intensos -dos de trajecte i un de visita- però ha valgut molt la pena.
Als 50, on aniré?
Comentaris