Que n'és de dura la vida del turista...

La dietista sempre em diu: has de fer exercici, encara que sigui caminar. D'acord, d'acord, li dic jo sempre.

Però com fa bon temps i Barcelona ofereix moltes i diverses oportunitats per a moure les cames, doncs ja fa tres setmanes que li he fet cas i camino. I, és clar, això facilita que em distregui amb els milers de turistes que comencen a envair la ciutat. Dic comencen perquè crec que  a Barcelona sempre venen turistes però un cop surt el sol i les temperatures pugen, hi ha un boom de població estrangera que és extraordinari.

Però jo els veig i penso: jo també sóc així quan viatjo a l'estranger? És que alguns es mereixen el premi al "turista més cutre"... 

Avui, sense anar més lluny, caminant pel Passeig de Gràcia, he vist dues noies que es feien una foto... amb una parella de Mossos d'Esquadra!! Això sí, tant elles com ells eren joves i ben plantats. Recordo que molts dels que anàvem al viatge de fi de carrera a Atenes es van fer la típica fotografia amb els "euzones" (guàrdies del Parlament grec). Jo no. Era  vergonyós posar al costat d'aquells nois que estaven fent la seva feina. I amb els guàrdies anglesos també em va passar el mateix. Quina vergonya! Apa que també els Mossos... no estan al servei del ciutadà? Doncs quina imatge més frívola fent-se fotos amb les turistes guapes.

I com el Passeig de Gràcia és tan glamurós, he pogut veure com els visitants amb més diners entraven i sortien de botigues tan conegudes com Louis Vuitton, Chanel, Prada, Tiffany, etc.  Quin nivell. Una noia sortia, mòbil a l'orella, de la botiga de l'Yves Saint Laurent tot dient:

-Sí, voy para allá. En 10 minutos estoy en el Zurich. 

Evidentment,  no tenia pinta d'anar al Starbucks. 

És bonic veure l'heterogeni paisatge urbà de la ciutat.  De vegades, fins i tot puc arribar a emprenyar-me. Què feien dues noies àrabs vestides de dalt a baix amb mocador inclòs creuant un pas de zebra en vermell i a més, sense còrrer i rient com si res? No deuen tenir semàfors al seu país? A més a més, carregades de bosses de les compres acabades de fer. Quan tornin al seu lloc d'origen, estaran tancades a la casa. Això sí, ben maques.

I també em diverteix veure que algú, erròniament, els ha dit als turistes que a Barcelona ja fa tanta calor que es pot anar amb samarreta de tirants i xancletes. Quina sorpresa s'hauran endut aquelles noies angleses que, assegudes al portal d'un edifici prop al Corte Inglés, es fregaven els braços per  entrar en calor, doncs corria un airet ben fresquet aquesta tarda...

I després, hi ha els turistes japonesos.

No els puc criticar massa doncs la meva adoració per aquell país m'ho impedeix  però no deixen de ser un tipus de turista que és imprescindible a la ciutat, i encara més al Passeig de Gràcia. Normalment, van en grup. I normalment, s'aturen a la Casa Milà (Pedrera), a la casa Batlló, i a Loewe.  Contràriament al que es pensa, hi ha molts japonesos que no duen la darrera innovació tecnològica  en qüestió de càmeres digitals. Molts fins i tot fan les fotos  del modernisme català amb el mòbil. Això sí: quan fan la foto omplen tota la vorera  i a la resta del món, ens obliga a  fer zigues-zagues per a evitar-los i no xocar amb ells. 

En fi, que el turista no ho té fàcil però el pobre ciutadà, tampoc.

Demà, aniré pel carrer Aribau, que no és tan glamurós però no hi haura tants impediments fent el pagés per la ciutat.

Fent el turista a Tokyo i els Shinkansen