TOT D'UN PLEGAT...

  Encara que aquest any hagi estat d’alló més rar, més difícil i més dur que d’altres, dono gràcies per que... ... encara disfruto amb el Lluís i amb la seva selecció musical dels vespres plena de Bee Gees, Kiss, Abba i d’altres grups del passat que em fan riure i ballar i que ens amenitzen breus moments de la nostra vida conjunta. ...encara ric quan el Sushi corre per la casa com un boig a les nits en plan “ locatis ” , els seus cinc minuts d’activitat diaris. ...encara treballo. Les circumstàncies actuals han fet que l’ambient laboral hagi fet un gir de 180º però tot i això, encara tinc feina i n’estic molt agraïda. ...encara puc veure al pare malgrat els confinaments perimetrals, comarcals i municipals que ens han imposat aquests dies. ...he pogut veure la família de Mallorca tot havent dificultats per la presència del Covid-19. ...encara tinc salut. Bé, darrerament em molesta la panxa i encara estic fent les proves d’al·lèrgia per a confirmar la intol·lerància al Ibup...

 I finalment queda la decoració i enganxar les pàgines al llom. Jo he agafat una col·lecció de papers que, més o menys, ténen els colors conjuntats i que hi peguen amb el color de les fulles de l'àlbum però es pot fer del color que sigui i combinant-los de la forma que millor penseu. He decorat tant la contraportada com la darrera pàgina posant dues butxaquetes i així queda una mica més "vestit" i permetrà posar-hi algun afegit tipus full amb l'índex de les fotografíes,  per exemple. Abans d'encolar les pàgines al llom, vaig a decorar el llom per la part exterior, que durà el títol de l'àlbum, en aquest cas: Arezzo. Els números de l'any no em convencen gens així que segurament els canviaré pero les lletres les trobo divertides (són unes enganxines amb una mica d'espuma que vaig comprar als xinos). I quan ja tinc  totes les pàgines decorades i els darrers detalls, enganxo les pàgines una per una al llom.  Consell: jo començo a enganxar per el final, don...

Seguim amb l'elaboració de l'àlbum: Per a fer les fulles interiors de l'àlbum  faré servir cartolina kraft  que m'hi escau prou bé amb les tapes però es pot fer servir qualsevol color que es vulgui. És més, jo faré servir el color kraft per a la base de les pàgines doncs després hi posaré papers de colors al damunt però es pot fer amb els papers de colors directament sempre que tinguin un gramatge prou gran doncs sino, els fulls es doblegaran amb facilitat donat el pes de les fotografies. Per a les butxaques o desplegables podem fer servir un gramatge més fi doncs el pes serà menor i així tampoc carregarem en excés les pàgines. Abans però he de dir-vos que se'm va oblidar totalment que s'havia de fer un pas més al llom i concretament, és el de tallar les cantonades. Això es fa per a que les pàgines quedin millor i no sobresurti el llom per sota i de passada, també alleugerim el pes de l'àlbum. Ara sí, ara ja podem seguir  amb les pàgines. Tallem les nou pàgi...

Molt bones! Feia molt de temps que no deia res per que he descobert YouTube i m'hi he enganxat  ... Això de fer coses d'scrap al final et motiva per a ensenyar el que fas encara que lo meu sigui una mica de nyigui-nyogui  doncs no tinc el nivell dels professionals. Però qué voleu, em fa il·lusió ensenyar el que faig, perque una té una auto-estima baixeta i de cop, veure que amb una mica de papers i adhesiu surten coses curioses, doncs, sí, anima força. Jo era de les que a plàstica no em sortia res del dret i sempre demanava socors als pares, que pel que sigui, en sabien més que jo de fer manualitats. Aquests dies, he fet molts àlbums i com tinc milions de fotografies m'han anat d'alló més bé per a organitzar-ho tot.  I ara em venia de gust fer un petit tutorial (no ho puc fer encara a Youtube perque no tinc les eines cinematogràfiques addients)  de com fer un àlbum per si algú hi estés interessat.  És molt fàcil i les eines necessàries (encara que jo en tinc d'e...

Arriba l'estiu  i amb la incorporació de la nova gandula és temps de passar estones fóra de casa i prendre la fresca. Fa sol però bufa el vent i s'agraeix doncs sinó, la calor seria insuportable. Poso la gandula a l'ombra, al costat de la paret del terrat d'abaix.  Mentre jugo a un joc a l'Ipad observo el meu voltant.  Hi ha dues tórtores que em sembla que estan intentan lligar. Una canta dins una alzina i l'altre dóna voltes per l'exterior, alternant entre els pals de llum i el de telèfon. Si l'altre calla, la que hi ha a l'exterior entra dins l'alzina i la deixo de veure doncs el fullam de l'arbre és tan espès que no hi ha visibilitat. Això els dóna intimitat i els és molt útil doncs en una d'aquestes entrades i sortides  les fulles de l'alzina s'han mogut  un munt i poc després, s'han tornat a quedar quietes. Una de les tórtores ha sortit de l'arbre i s'ha posat al cable de llum. Sembla orgullosa, deu pen...

Durant aquests dies de confinament he treballat desde casa i per tal de treballar el millor possible m'he posat música. Entre sinistre i sinistre, què millor que una bona cançó que relaxi l'ambient! I he descobert, encara que ja ho sabia però ara ho he notat més, que la música em recorda moltes coses. I no sempre el mateix estil ni el mateix grup, sinò la música que escolto en general. Sí, he descobert la sopa d'all però aquests dies m'he adonat que fins i tot hi ha música que dels records que em trasllada, no la vull escoltar més. I d'altres que l'escoltaria cada trenta segons. Així que faré un resum d'aquests darrers dies que escoltant una llista aleatòria de l'Spotify, m'he anat trobant amb els meus records musicals: DANZA INVISIBLE - Sabor de Amor > Mallorca, discoteca "Lunita". Un estiu que  va venir l'Elena i vam gaudir de la nit  mallorquina per a joves. Anàvem a "Lunita" una disco de prop del passeig Marí...

Quasi seixanta dies després d’haver començat el confinament faig una nova entrada al blog. Al principi, era la novetat. Llevar-se mitja hora abans de l’hora oficial d’entrar a la oficina, fer el café amb tranquil·litat tot llegint el diari i posar-te al dia dels contagis – i lamentablement, dels morts- , treballar en sabatilles i pijama – de vegades xandall-. Els primers dies van ser molt freds, març encara ens va obligar a posar l’estufa més dies dels previstos i seguir amb mitjons ben gruixuts. Molts dies el   millor pla era sofà, manta i peli (o serie).    Afortunadament, no sóc persona de molta vida social així que els primers dies no van ser massa durs perque eren com un diumenge llarg amb una mica de feina entremig. El millor per a dur el confinament  és l’actitud.Tenir una bona actitud. I un bon exemple de bona actitud és el meu marit, el Lluís que aquests dies m’ha ajudat molt. S’ha posat en mode “xef multitask” i de cop et pot fer unes crêpes o un...

No tinc res contra el Nadal, no m'entengueu malament.  És al revés. M'agrada molt. Però darrerament el veig com un passeig per l'infern. Només faig que tenir records agredolços i això, confesso, fa molt de mal. Així que el Nadal el visc una mica com si fos el Barrufet rondinaire. Grrr... Però poc a poc he de fer nous records per a que el pugui viure millor i no fer cara de gos tot el dia. Així que aquest any he comprat un arbre de Nadal  (de plàstic, hem de concienciar-nos amb el canvi climàtic) -amb  llums i tot! I he decorat la casa una miqueta. I com he fet feina, això també m'ha distret una mica. Però vaja, que ha estat difícil igualment. Així que un cop han acabat les festes, és hora de treure decoració i desar l'arbre. I tornar a la rutina.  A veure l'any que ve que m'empesco per a fer  unes festes més bones de passar.