Remember when...

Bones!!

Més d'un any després de la darrera entrada, torno a escriure. La veritat és que no hi penso mai en les possibilitats que té aquest blog per a la difusió de notícies i mil coses més. Com habitualment no tinc res a dir doncs no em preocupo. Però ara, quasi que pensi que és com un diari. Sí, d'aquí a menys d'un mes faré 40 anys. I potser és hora de  reflexionar. El bo i el dolent que ha passat per la meva vida. 

Sí, sé que no són 80 anys i que no estic a punt de morir però crec que és una bona edat per a fer un punt i apart. 

Des de l'any passat només em ronda un pensament al cap i és que no em puc creure que ja en siguin 40... Se suposava que amb aquesta edat seria una persona més adulta, més responsable, més ... , .... gran. I no m'ho sembla gens. Responsable? No tinc ni carnet de conduir i visc a una urbanització lluny de la ciutat. Adulta? M'encanta el Garfield, el Simon's Cat, el Charlie Brown, els rellotges Swatch, els bolsos, pintar-me les ungles... Gran? D'ample sí, tot el gran que es pugui ser després de menjar sense manies ni fer cap mena d'exercici. 

Tot d'un plegat és una mica més complicat del que semblava quan jo mirava per la finestra del carrer Sant Eudaldo i pensava que no arribaria mai a entrar a la Universitat. Però tornant la mirada enrera, doncs tampoc no em puc queixar. Les coses no han sortit del tot bé ni de la manera que jo voldria però  no ha estat tan dolent tampoc.

I per si no fos poc, ara m'he posat a pintar.

Bé, no és pintar d'artista, diguem-ne que colorejo paperets. Em trec estrés? Una sortida a la rutina? Una excusa per a no pensar en res més? No sé, però de moment m'agrada i de tant en tant en faig algún que, coi, no sembla fet per una ignorant de les regles de l'art i del dibuix. 

Intentaré escriure més sovint i mirar de fer una mica de memòria dels 40 anys que he passat -fins ara- i donar-li una mica de vida a aquest blog. 

Fins després!!