Iuesei

De tornada de la feina escolto la següent conversa al tren -real 100%-:
-Sí, tía, què fort, tota l'estona dient "EEUU"!!  Quina ràbia, tía!
-Què dius? Què fort, tía! S'ha de ser burro per no saber dir "iuesei"!
-Sí, tía, què fort!
I s'han baixat a Sant Cugat. Sí, tía, què fort.
Una de les noies anava vestida com si fos un anunci patriòtic americà: jersei amb una minibandereta americana sobre el pit dret; els pantalons crec que deurien ser Levi's però això no he pogut confirmar; les bambes (Converse) amb les barres i estrelles de la gran bandera dels "iuesei" amb la motxilla a joc. Fins i tot la carpeta -de la uni, què fort, tía- estava decorada amb una immensa bandera americana, impossible de confondre amb altres carpetes de la seva colla de la classe. 
Això m'ha recordat l'únic cop que he trepitjat els EEUU, ai no!, els "iuesei".
Corria l'any '92 i, com rates que fugen d'un vaixell que s'enfosa, els meus pares i jo vam marxar de la Barcelona Olímpica plena a vessar de turistes i curiosos.
Quan l'autobús ens duïa des de l'aeroport fins a Manhattan, recordo que vaig pensar:
-Vaja, això és un decorat.


Havia vist l'"skyline" tantes vegades per la TV que ara, no em sorprenia gens.
D'altra banda, també recordo el bufet lliure que hi havia al costat de l'hotel. Aleshores, al nostre país, no hi havia res semblant i el FresCo encara ni existia. Així que, per a mi, poder menjar el que volguèssis i pagar només un cop -tot i que pagàven els pares-, era tot un descobriment.
També recordo els esmorzars. A l'hotel no hi havia bar així que ens haviem de buscar la vida fóra. Molt a prop de l'hotel hi havia una cafeteria. I sí, confirmo que el café el serveixen a voluntat i t'omplen la tassa tantes vegades com en vulguis, malgrat el café és el típic de mitjons i és tan aigualit que sembla aigua amb colorant. Jo em feia sempre un "chocolate milk"... 
També vaig descobrir els famosos "pancakes". Una mena de crêp però més petita i més gruixuda. Per poder patejar la ciutat necessitàvem energia així que aquelles pastetes èren d'allò més adients.
La Liberty, les Torres Bessones, el Rockefeller Center, l'Empire State Building, el Chrysler... totes les icones novaiorqueses èren al nostre abast. 


M'agradaria tornar a NY. Veure el "Ground Zero" on abans hi havia les Torres Bessones deu ser espectacular. I jo només hi vaig entrar al vestíbul d'una de les torres perquè com ja haviem pujat a l'Empire, doncs, era quasi el mateix.


En fi, que les noies del tren m'han fet retrocedir en el temps i, què fort tía, he tornat als "iuesei" per un moment fugaç.
M'en vaig, que ens han dut un matalàs nou i tinc ganes de fer el llit per a poder estrenar-lo com cal aquesta nit (no us malpenseu, tinc molta son així que el que faré serà, simplement, dormir).
Bona nit!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

ITÀLIA 2019 - PART 1

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)