Iuesei

De tornada de la feina escolto la següent conversa al tren -real 100%-:
-Sí, tía, què fort, tota l'estona dient "EEUU"!!  Quina ràbia, tía!
-Què dius? Què fort, tía! S'ha de ser burro per no saber dir "iuesei"!
-Sí, tía, què fort!
I s'han baixat a Sant Cugat. Sí, tía, què fort.
Una de les noies anava vestida com si fos un anunci patriòtic americà: jersei amb una minibandereta americana sobre el pit dret; els pantalons crec que deurien ser Levi's però això no he pogut confirmar; les bambes (Converse) amb les barres i estrelles de la gran bandera dels "iuesei" amb la motxilla a joc. Fins i tot la carpeta -de la uni, què fort, tía- estava decorada amb una immensa bandera americana, impossible de confondre amb altres carpetes de la seva colla de la classe. 
Això m'ha recordat l'únic cop que he trepitjat els EEUU, ai no!, els "iuesei".
Corria l'any '92 i, com rates que fugen d'un vaixell que s'enfosa, els meus pares i jo vam marxar de la Barcelona Olímpica plena a vessar de turistes i curiosos.
Quan l'autobús ens duïa des de l'aeroport fins a Manhattan, recordo que vaig pensar:
-Vaja, això és un decorat.
Havia vist l'"skyline" tantes vegades per la TV que ara, no em sorprenia gens.
D'altra banda, també recordo el bufet lliure que hi havia al costat de l'hotel. Aleshores, al nostre país, no hi havia res semblant i el FresCo encara ni existia. Així que, per a mi, poder menjar el que volguèssis i pagar només un cop -tot i que pagàven els pares-, era tot un descobriment.
També recordo els esmorzars. A l'hotel no hi havia bar així que ens haviem de buscar la vida fóra. Molt a prop de l'hotel hi havia una cafeteria. I sí, confirmo que el café el serveixen a voluntat i t'omplen la tassa tantes vegades com en vulguis, malgrat el café és el típic de mitjons i és tan aigualit que sembla aigua amb colorant. Jo em feia sempre un "chocolate milk"... 
També vaig descobrir els famosos "pancakes". Una mena de crêp però més petita i més gruixuda. Per poder patejar la ciutat necessitàvem energia així que aquelles pastetes èren d'allò més adients.
La Liberty, les Torres Bessones, el Rockefeller Center, l'Empire State Building, el Chrysler... totes les icones novaiorqueses èren al nostre abast. 


M'agradaria tornar a NY. Veure el "Ground Zero" on abans hi havia les Torres Bessones deu ser espectacular. I jo només hi vaig entrar al vestíbul d'una de les torres perquè com ja haviem pujat a l'Empire, doncs, era quasi el mateix.
En fi, que les noies del tren m'han fet retrocedir en el temps i, què fort tía, he tornat als "iuesei" per un moment fugaç.
M'en vaig, que ens han dut un matalàs nou i tinc ganes de fer el llit per a poder estrenar-lo com cal aquesta nit (no us malpenseu, tinc molta son així que el que faré serà, simplement, dormir).
Bona nit!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Repassem

Imatge
Com cada any per aquestes dates toca fer repàs: -Em vaig marcar un objectiu però que no he pogut acomplir. Dos quilets de més rebels que encara passejo però tot i així, d'ençà el juny que vaig començar a fer la bondat alimentària, n'he perdut vuit. No em puc queixar. I això sense fer dieta estricte! -L'any va començar molt bé amb un viatge a Roma. -A meitat d'any es va tòrcer del tot i ja no ha remuntat. Només espero que l'any que ve sigui millor que aquest,  que no serà difícil, crec. Bon any nou!
Més informació

ETAPES QUE ES TANQUEN

Imatge
  Quan em van operar de les amígdales i la iaia em feia el suc de fruites aquell tan bo i que era l’únic que m’empassava. Quan dormia al terra de l’habitació dels iaios, al costat de la finestra, i mentre la iaia em donava la mà. Quan el iaio em donava diners d’amagat de la iaia, agafant-los de sota l’estructura de la taula del menjador, d’on hi guardàven el moneder. Quan el iaio   em media posant-me dreta al costat del llindar de la porta del menjador i feia una ratlla al marc de fusta. Quan els iaios penjaven uns fils a banda i banda del menjador i hi penjaven els meus Reis, que eren sobrets amb diners. L’olor del “porridge” (o “porriche” com en deia la iaia) que esmorzava el iaio (era una crema de verdures) L’olor dels llibres del rebedor. El munt d’Agatha Christies que hi havia a la prestatgeria de darrera de la porta del safareig. Adeú als carrers costeruts que hi ha fins arribar-hi. Adéu a   les vistes desde la sala. Adéu a   tota Barcelona al...
Més informació

Jalogüin

Imatge
Halloween. Una tradició importada dels Estats Units.  Amb motiu d'una sortida nocturna ahir vespre, vaig poder veure  com aquesta nova "tradició" s'ha barrejat amb la nostra cultura de panellets i moniatos. En veritat, als Estats Units, Halloween es celebra anant de casa en casa i demanant caramels o fent trucs a més de fer altres celebracions totes relacionades amb esperits, fantasmes i la por. Aquí, pel que vaig poder veure, es limita a disfresses més o menys encertades i en agafar una bona borratxera.  En teoria, el tema de la disfressa ha de ser quelcom relacionat amb la nit, la mort, els esperits, bruixes i qualsevol aspecte que faci por. Però ahir, al metro, hi havia també la Pocahontas. Sí, la noia índia  de la pel·lícula de dibuixos. Amb arc i fletxes i tot! I jo em pregunto: la Pocahontas fa por? Doncs potser sí, una noia carregada de fletxes al carcaix no és  cosa de riure. També hi havia dues noies disfressades de ratolí. Bé, només dui...
Més informació