Andorra
El soroll més comú aquests dies al tren és "sniff", "snorg", "atxuà" i "cof, cof!". Qui més qui menys arrossega un procés gripal,un refredat o l'està a punt d'agafar o bé l'està acabant. Una gran banda sonora per a començar el dia, sí senyor.
No és que faci molt de fred aquest gener encara però és clar, això tampoc és Sibèria.
Recordo quan anàvem a Andorra, a casa uns amics nostres, a passar-hi uns dies. La casa tenia una bona calefacció i una meravellosa moqueta a totes les habitacions (llevat del lavabo i de la cuina, on les rajoles et feien passar fred als peus).
Com que la casa tenia un bon balcó, algun cop hi vam dur la gossa, la Fosca. S'ho passava tant bé saltironant per la neu i gaudint de la llibertat que li donaven els prats andorrans que, quan els nostres amics baixaven a Barcelona, la gossa els reconeixia de seguida i, de la il·lusió i alegria de recordar la natura, es pixava.
Alguns cops hi havia molta neu i, com darrera la casa dels amics hi havia un gran prat, els nens i jo ens llençàvem en trineu. Eren només tres segons de baixada però era molt emocionant i divertit.
Un cop fins i tot vam fer el "Caga Tió" amb un tronc ...de veritat!, fet impensable a la gran ciutat.
Quan ens avorríem d'estar a Ordino, on era la casa, agafàvem el cotxe i baixàvem a Andorra La Vella. Abans, Andorra era el paradís per als amants dels discs i/o aparells tecnològics. Tot era més barat que a Espanya -per allò de no tenir impostos, bàsicament- però ara, amb la globalització, ha perdut tota aquella fama de baratures i surt més a compte anar al Media Markt que fer centenars de kilòmetres per a comprar un MP3.
. 
.JPG)
Comentaris