Viajar es un placer...

He de donar les gràcies als meus pares per haver-me donat l'oportunitat de veure món en una època en la que era força més complicat que avui dia.
Des de que tinc ús de la raó que recordo als pares viatjar tots els anys ja sigui per Espanya o per l'estranger. Al principi, no m'atreïa gaire, per no dir gens. Però un bon dia, em van convidar a viatjar amb ells a Egipte, i a partir d'aquí... les fronteres es van obrir per a mi.
Oh, Egipte, terra de faraons!  En aquells moments de la meva vida -corria l'any 1989-,  era el país que més ganes tenia de veure. A més,  no havia sortit mai a l'estranger abans per tant, va ser una bona iniciació.
Vaig tenir la sort que també hi va venir família meva de Mallorca i així el viatge encara va ser més divertit.
Del que en recordo més especialment, a part de la calor, és del Nil. Aquell riu tan misteriós i que donava la vida als egipcis quan hi havia la pujada de la marea, i en el que els vaixells dels Faraons el travessaven per anar de dalt a baix del país... A més, què coi,  que és molt bonic, tu.
També en recordo la mala olor que feia el basar Khan el Khalili el primer dia que el vam anar a visitar. Crec que vam entrar per la part del menjar i allí, és conegut per tothom, no són tan escrupolosos com nosaltres a l'hora de mostrar els productes i la carn, es penja a l'aire lliure sense necessitat de neveres ni protecció. Les mosques hi campen alegrement tot el dia. A més a més, el terra no estava asfaltat i els paradistes llençaven l'aigua bruta de la "neteja" directament al terra i es formava una pasterada impressionant que, barrejat amb la calor de l'ambient tot plegat era "eau fraîche du puaj". O sigui, un fàstic.
Però ara ho recordo amb nostàlgia i si pogués, hi tornaria. Malhauradament ara el país és sacsejat per una gran revolta política i no és massa recomanable anar-hi.


Després vindrien Tunis (1990), Grècia i Itàlia (1991), Nova York (1992),Turquia (1993) Roma (1996), Marroc (1997) i algunes sortides per l'interior de la península. Us deixo algunes fotos:



A l'institut vaig fer dos intercanvis amb França - a l'Alsàcia- i un amb Itàlia, on vaig conèixer Firenze. El fi de curs el vam passar a a París, la ciutat de l'amor! 
Amb el mòdul professional d'"Informació i Atenció al Públic", vaig anar a Londres amb una beca (toma ya!)
Més tard, a la universitat, vam fer el viatge de Fi de Carrera a Atenes. 
I amb el temps, he viatjat pel meu compte sempre que he tingut la oportunitat de fer-ho. 
Berlín, Irlanda, Roma, Venècia, Japó... Això fins ara. 
Només espero que ho pugui seguir fent fins que el cos aguanti. Pròxima destinació? El món!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comença l'estiu! o comença l'estiu?

ITÀLIA 2019 - PART 1

TARDA D'SCRAP: COM FER UN ÀLBUM (TERCERA I DARRERA PART)